¡®La puresa de l¡¯engany¡¯, de Gerard Quintana. Malaguanyar la pr¨°pia literatura

La tercera novel¡¤la de Gerard Quintana (Girona, 1964), La puresa de l¡¯engany, recupera un episodi de la intrahist¨°ria gironina: a principis dels noranta, durant un viatge a l¡¯Havana, el m¨¤nager i el baixista de Sopa de Cabra havien conegut Antoine L¨®pez, un poeta i actor que els va arravatar amb el seu talent¨®s art de la seducci¨® intel¡¤lectual. Aleshores, gr¨¤cies a la intervenci¨® de la Universitat de Girona i d¡¯unes quantes associacions cult...

La tercera novel¡¤la de Gerard Quintana (Girona, 1964), La puresa de l¡¯engany, recupera un episodi de la intrahist¨°ria gironina: a principis dels noranta, durant un viatge a l¡¯Havana, el m¨¤nager i el baixista de Sopa de Cabra havien conegut Antoine L¨®pez, un poeta i actor que els va arravatar amb el seu talent¨®s art de la seducci¨® intel¡¤lectual. Aleshores, gr¨¤cies a la intervenci¨® de la Universitat de Girona i d¡¯unes quantes associacions culturals de la ciutat, es van aconseguir els permisos necessaris perqu¨¨ l¡¯artista sort¨ªs de l¡¯illa i desembarqu¨¦s a Girona, i d¡¯immediat el seu carisma es va estendre i imposar en els cercles de la cultura local. L¡¯aparici¨® d¡¯Antoine L¨®pez a Girona, fent-hi recitals po¨¨tics i col¡¤laborant amb les actuacions de Sopa de Cabra, va representar un revulsiu per a la vida intel¡¤lectual de llavors, sempre massa a la vora de la falta de nervi i ambici¨® i amb el perill d¡¯esdevenir min¨²scula i ordin¨¤ria.

La Girona d¡¯aquell temps s¡¯assemblava bastant a una ficci¨® pendent de lectura i es respirava arreu la voluntat de posseir un vehicle capa? d¡¯expressar les circumst¨¤ncies hist¨°riques del moment: m¨¦s enll¨¤ del magnetisme de la seva personalitat, en l¡¯¨¨xit social d¡¯Antoine L¨®pez hi devia influir tamb¨¦, sens dubte, que una de les imatges que sovintejaven m¨¦s a la premsa fos la dels balseros que s¡¯esfor?aven per fugir del r¨¨gim castrista. De sobte, Girona posse?a un representant directament relacionat amb els avatars de l¡¯¨¨poca, com si aix¨ª elimin¨¦s la consci¨¨ncia de la grisor provinciana que tant l¡¯atabalava. Per¨° Girona deu tenir mala sort, fins i tot en la construcci¨® dels seus mites, i no es va trigar gaire a saber que Antoine L¨®pez era un impostor que usurpava la personalitat d¡¯un altre artista cub¨¤.

La puresa de l¡¯engany posse?a tots els elements necessaris per convertir-se en un cat¨¤leg frond¨®s sobre el pertorbador sentiment de la decepci¨® o la p¨¨rdua. Per¨° en comptes de novel¡¤litzar l¡¯estat d¡¯ansietat i el tortu¨®s malestar intern que origina l¡¯obligaci¨® de fingir, i centrar-se amb m¨¦s solidesa en la bellesa irreal i el sofriment de la falsedat que envolta Antoine L¨®pez, o en el conglomerat esgarrif¨®s de candor de les forces vives de Girona, Gerard Quintana malaguanya la pot¨¨ncia del fet real amb la pres¨¨ncia rutin¨¤ria dels daltabaixos amorosos d¡¯un director de cinema, el narrador de La puresa de l¡¯engany, i la seva parella, una actriu m¨¦s jove que ell i propensa a comportar-se com una altra Lolita malvada. I aleshores el lector es troba assistint als efectes pernicio?sos que la ruptura sentimental causa en el narrador, a la posterior caiguda en la desorientaci¨® vital, al recurs a un neur¨°leg, al suport de l¡¯amistat, a la conquesta d¡¯una prec¨¤ria serenitat. Mentrestant, Antoine L¨®pez esdev¨¦ tan sols una mena de comparsa que passa per all¨¤.

La puresa de l¡¯engany es llegiria tamb¨¦ amb m¨¦s ganes si s¡¯haguessin desdenyat una mica els girs argumentals rocambolescament melodram¨¤tics. Bastant procliu a l¡¯afectaci¨® de la frase dol?ament sentenciosa, el narrador renuncia a l¡¯ambici¨® verbal i a l¡¯exploraci¨® de l¡¯obscuritat que batega sota les aparences visibles, a la complexitat de les veus del misteri, i el lector t¨¦ la impressi¨® que Gerard Quintana sacrifica massa coses en benefici de l¡¯amenitat sentimental, com si en la seva preocupaci¨® per no decebre les expectatives del lector mitj¨¤ sacrifiqu¨¦s tamb¨¦, sense voler, la pr¨°pia literatura.