La ferida circular de Paul Auster

El septuagenari S. T. Baumgartner, fenomen¨°leg, membre de Princeton, treballa en un dels seus assajos al cogitorum de casa seva. Fa una pausa i es crema la m¨¤ amb un cass¨® que havia oblidat al foc (l¡¯¨²nic romanent material del dia que va con¨¨ixer l¡¯Anna Blume, amor de tota una vida, morta tr¨¤gicament una d¨¨cada enrere). Aleshores es desfermen un seguit de fortu?tats en efecte d¨°mino: el protagonista s¡¯assabenta que el marit de la seva dona de fer feines s¡¯ha mutilat dos dits, i poc despr¨¦s rodola escales avall del garatge. La cremada sembla inflamar el tou del record; els dits amputats, evocar la manca inarticulable; la patacada embarranca finalment la consci¨¨ncia del protagonista als espadats de la mem¨°ria. Comen?a la mise en abyme. A partir d¡¯ara, els relleus del relat es dibuixen a partir d¡¯una s¨¨rie de digressions multiformes, encap?alades pel record candent de l¡¯Anna. Episodis de r¨ºverie immergeixen el protagonista al seu passat familiar, algunes cr¨°niques escrites adhereixen lligams simb¨°lics al relat central; la transcripci¨® de manuscrits in¨¨dits de l¡¯Anna, poeta i traductora, perfila la hist¨°ria conjugal. Tot plegat va desprenent, com una ess¨¨ncia, el sentit de l¡¯exist¨¨ncia del protagonista quan n¡¯enfila els ¨²ltims graons.

¡°?Un esdeveniment ha de ser cert per tal de ser acceptat com a cert, o la fe en la veritat d¡¯un esdeveniment ja el converteix en vertader (...)?¡±, es demana Baumgartner a prop¨°sit de la hist¨°ria que li havia explicat un poeta. Es tracta d¡¯una q¨¹esti¨® central en l¡¯obra de Paul Auster, farcida d¡¯ocurr¨¨ncies i atzars que depenen de la fe del lector (¡°jo trio creure¡¯m el poeta¡±, acaba declarant el protagonista). En una altra ocasi¨®, l¡¯autor reporta una conversa telef¨°nica somiada amb l¡¯estimada morta des del m¨¦s enll¨¤. I exposa: si el protagonista ha aconseguit convocar, a trav¨¦s d¡¯un somni, ¡°un m¨®n alternatiu en el qual ella sap que ell pensa en ella (...) qui pot dir que no hi hagi alguna veritat en tot aix¨°?¡±. La q¨¹esti¨® veritat/fe transcendeix, aleshores, el camp del joc literari trobant el lloc de la religi¨® ¡°en un home que no en t¨¦ cap¡±, per abra?ar ¡ªferma declaraci¨® de principis¡ª ¡°una veritat emocional, que a la llarga ¨¦s l¡¯¨²nica cosa que compta¡±.

L¡¯empara de la mem¨°ria i la reverberaci¨® del record: vet aqu¨ª dues q¨¹estions fonamentals d¡¯aquest relat. La resta de personatges femenins, descrits amb tendresa i admiraci¨®, guarden sempre alguna relaci¨® amb la dona morta, en fan subsistir la mem¨°ria. Quan al final del relat una estudiant s¡¯interessa per escriure una tesi doctoral sobre l¡¯obra d¡¯Anna Blume, Baumgartner voldr¨¤ adoptar-la, gaireb¨¦, com si fos aquella filla que no havien pogut tenir mai.

Meditacions sobre la decad¨¨ncia, la mortalitat i el temps travessen la consci¨¨ncia del protagonista. Es dibuixen els relleus del dol, la batimetria de la nost¨¤lgia, per¨° tamb¨¦ els seus intersticis, perqu¨¨, lluny de ser paralitzant, el dol acorda al protagonista una mena de disponibilitat per a petites revelacions i il¡¤lusions quotidianes. En un dels seus assajos, Baumgartner aprofundeix la met¨¤fora de l¡¯¨°rgan fantasma, figurant-se a si mateix com un mony¨® hum¨¤ des de la p¨¨rdua de l¡¯Anna. I, malgrat tot, sembla que ell mateix es resisteixi a recular de la vida: potser perqu¨¨ sap que ¡°si un dels dos mor abans que l¡¯altre, el viu pot fer continuar el mort en una mena de llimbs, entre la vida i la no-vida, per¨° quan el viu tamb¨¦ mor, aquesta ¨¦s la fi de tot, i la consci¨¨ncia del mort s¡¯extingeix per sempre¡±. (¡°Mai per mai no he estat / tan / aferrat a la vida¡± escrivia Ungaretti en un poema, acarat, tamb¨¦, a la Mort i a l¡¯Amor. Fins i tot aquest relat es resisteix a l¡¯extinci¨®, anunciant, a la fi, l¡¯inici d¡¯un hipot¨¨tic cap¨ªtol final de la saga Baumgartner.

Prou simb¨°licament, la ferida obre i tanca el llibre (ens acomiadem del protagonista amb un tall obert al front). Malgrat la ferida, per¨°, continuar¨¤ vivint. Representa, aix¨°, una resist¨¨ncia a la mort per part d¡¯un autor que ingressava a les tenebres de cancerland fa poc m¨¦s d¡¯un any? Si m¨¦s no, l¡¯efecte commovedor de la narraci¨® es rebla per la consci¨¨ncia d¡¯aquest fet peremptori. En qualsevol cas, Auster ha triat concedir al seu protagonista una mica m¨¦s de temps. I nosaltres (acte de fe? Veritat emocional?) nom¨¦s ens en podem alegrar.

Baumgartner

Paul Auster
Edicions 62
256 p¨¤gines
20,90 euros