Com entrevistar John Wilson

De tant en tant encara veus per Instagram la noia que te¡¯l va descobrir. De la noia ho has oblidat gaireb¨¦ tot, per¨° recordes amb nitidesa el vespre prepand¨¨mic en qu¨¨ et va parlar de John¡¯s Movies, el canal de Vimeo d¡¯un geni obsessiu que feia uns v¨ª?deos ¡°que no s¡¯assemblen a res que hagis vist fins ara¡±. Aquella mateixa nit vas empassar-te els 17 minuts d¡¯una pe?a titulada How to remain single (Com mantenir-se solter), en qu¨¨ un narrador ...

De tant en tant encara veus per Instagram la noia que te¡¯l va descobrir. De la noia ho has oblidat gaireb¨¦ tot, per¨° recordes amb nitidesa el vespre prepand¨¨mic en qu¨¨ et va parlar de John¡¯s Movies, el canal de Vimeo d¡¯un geni obsessiu que feia uns v¨ª?deos ¡°que no s¡¯assemblen a res que hagis vist fins ara¡±. Aquella mateixa nit vas empassar-te els 17 minuts d¡¯una pe?a titulada How to remain single (Com mantenir-se solter), en qu¨¨ un narrador emprenia un al¡¤legat contra l¡¯amor de parella sobre una seq¨¹¨¨ncia d¡¯imatges del dia a dia novaiorqu¨¨s. Era clar que ho enregistrava tot ell mateix, a m¨¤ al?ada i amb total desconsideraci¨® per la privacitat dels vianants, i que era alg¨² amb una sensibilitat neur¨°tica i un talent rar per detectar gags visuals. La relaci¨® entre les imatges i la narraci¨® aconseguia una alqu¨ªmia desconcertant que et va produir espurnes al cervell. Sobretot et va fer riure molt. L¡¯autor perseguia les hist¨°ries ¡ªles que li oferien tant la ciutat com el seu propi fil discursiu¡ª fins als extrems m¨¦s delirants.

Durant els anys que va passar publicant v¨ªdeos a internet, John Wilson va reunir un ex¨¨rcit de fans entusiastes. La teca circulava mitjan?ant el boca-orella com una mercaderia exquisida. Tu eres un soldat m¨¦s a l¡¯ex¨¨rcit. El teu m¨°bil es va omplir de v¨ªdeos d¡¯escenes peculiars que veies pel carrer; durant anys vas surfejar la frontera entre l¡¯homenatge i la imitaci¨®. Sobre Wilson, per¨°, no en sabies gran cosa. Ignoraves, per exemple, que va treballar de muntador en una ag¨¨ncia de detectius privats i que aix¨° va entrenar la seva mirada voyeur. I que va filmar un documental clandest¨ª sobre la seva participaci¨® en un reality de den¨²ncies judicials. I que aquest documental, convertit en producte de culte, va anar a parar a la safata d¡¯entrada del c¨°mic, director i productor Nathan Fielder, que poc despr¨¦s coneixeria John Wilson en una galeria d¡¯art a Manhattan i l¡¯ajudaria a vendre el seu format a HBO.

La primera de les tres temporades de la s¨¨rie d¡¯HBO How to with ?John Wilson s¡¯estrena l¡¯octubre del 2020. La imatge va passar a alta definici¨®, els plans no tremolaven i el missatge moral dels episodis era m¨¦s esperan?ador que a l¡¯era Vimeo. Per¨° el format es mantenia: John Wilson, rere la c¨¤mera, navegava per Nova York i enll¨¤ buscant respostes a una q¨¹esti¨® que sempre come?ava amb ¡°How to¡­?¡± ¡ªCom trobar lloc per aparcar? Com recordar els somnis?¡ª i topant amb personatges que ni el guionista m¨¦s excessiu s¡¯atreviria a escriure, com ara l¡¯inventor d¡¯un aparell per reconstruir prepucis. Tot i la seva timidesa evident, Wilson s¡¯inseria a les seves llars i els permetia esplaiar-se sense jutjar mai res. Molts el confonien amb un simple c¨¤mera, subaltern d¡¯alg¨² m¨¦s important.

Quan t¡¯avisen que John Wilson impartir¨¤ una masterclass al DocsBarcelona, demanes una acreditaci¨® de premsa, presa d¡¯una por irracional que s¡¯esgotin les entrades. Aix¨° deriva en el comprom¨ªs d¡¯escriure¡¯n una cr¨°nica i l¡¯oferiment d¡¯entrevistar-lo. Uns dies abans et diuen que tindr¨¤s nom¨¦s quinze minuts amb ell. De cam¨ª al CCCB, reflexiones sobre qu¨¨ pots encabir en quinze minuts. Fantasiejes de boicotejar l¡¯entrevista i simplement pregar per una feina al seu programa. Al metro, publiques una story apel¡¤lant a la saviesa del p¨²blic. Les respostes arriben r¨¤pid:

¡°Pregunta-li si encara s¡¯apunta el que fa i menja cada dia¡±

¡°Dile que lo amo¡±

¡°Pregunta-li si ¨¦s autista o nom¨¦s esquizoide com jo hahaha¡±

¡°Digue-li que l¡¯estimem i que porta esperan?a als nostres cors¡±

Quan arribes al CCCB, sense un pla definitiu, la Carla de premsa t¡¯informa que en John ha aprofitat els cinc minuts lliures per sortir a gravar. Et distreus imaginant qu¨¨ li cridar¨¤ l¡¯atenci¨® als carrers del Raval. Podrien ser els patinadors del Macba, o aquell home tatuat de negre i amb les orelles mutilades amb qui sempre et creues al carrer Valldonzella. Per¨° quan per fi arriba, travessant la sala amb tres gambades per deixar la c¨¤mera i agafar un caf¨¨, el primer que diu ¨¦s que els botiguers barcelonins semblen aficionats a espolsar els aparadors amb plomalls. ¡°Excuse me?¡± Et penedeixes de no tenir la gravadora en marxa i l¡¯engegues de seguida, tot i que, quan arribi el moment d¡¯escriure, no tindr¨¤s est¨®mac per escoltar res. No pots evitar obrir amb un llarg circumloqui sobre la influ¨¨ncia de la seva obra en la teva vida. Deus sonar igual de trastornada que totes les persones involucrades en una relaci¨® parasocial amb alg¨² que segueixen a internet. Wilson sembla escruixit per la incomoditat. ¡°Oh, thank you, thank you¡±. Encreua els bra?os i no et mira als ulls quan parla. Penses que deu enyorar la protecci¨® de la seva c¨¤mera i l¡¯anonimat que li ha robat el programa d¡¯HBO. La teva pregunta m¨¦s anhelada (com aconsegueixes que desconeguts se t¡¯obrin en canal?) es converteix en banal tan bon punt la dius en veu alta. Al contrari que John Wilson, la majoria de la gent es passa la vida esperant que alg¨² li posi un micr¨°fon al davant.

La pregunta (com aconsegueixes que desconeguts se t¡¯obrin en canal?) es converteix en banal quan la dius en veu alta

L¡¯endem¨¤ fas tard a la masterclass i et toca seure darrere del que sembla la selecci¨® nacional de b¨¤squet. Nom¨¦s li veus la cara quan puja a l¡¯escenari, filmant amb l¡¯iPhone l¡¯ovaci¨® del p¨²blic que omple el vest¨ªbul del CCCB (¡°l¡¯audi¨¨ncia m¨¦s gran per a la qual he parlat mai¡±). La resta de la xerrada nom¨¦s li sents la veu. Aix¨° et permet comprovar que els titubejos caracter¨ªstics de la seva narraci¨® s¨®n del tot naturals. A la pantalla, Wilson comparteix algun dels seus referents ¡ªinclouen Sophie Calle, Diane Arbus i Gay Talese¡ª, revela els secrets de producci¨® del How to i mostra un muntatge que va fer amb imatges prohibides del Burning Man. Surts al carrer amb una sensaci¨® inusual d¡¯expansi¨® i possibilitat, les mateixes espurnes al cervell que et va produir aquell v¨ªdeo de John¡¯s Movies tants anys enrere. Al teu voltant tot sembla potencialment interessant, tot adquireix relleu, definici¨® i car¨¤cter. A l¡¯entrevista no ho va dir, i a la xerrada tampoc, per¨° al final l¡¯element que permet a John Wilson fer el seu retrat alqu¨ªmic del m¨®n on viu no ¨¦s res m¨¦s que la curiositat.