Es reyal bal¨¦¨¤

Hem assistit aquests dies a una not¨ªcia doblement sorprenent, o potser sorprenent i indignant, aix¨° ja dependr¨¤ de com s¡¯ho prengui cadasc¨². Ha estat aix¨° que la Casa Reial hagi concedit el t¨ªtol de ¡°Reial¡± a l¡¯Acad¨¨mi de sa Llengo Bal¨¦¨¤ (en direm ALB, per abreviar), els responsables de la qual, en una demostraci¨® de celeritat, ja han afegit la forma Reyal tant al web de la instituci¨® com a l¡¯entrada de la Viquip¨¨dia. Deia que la not¨ªcia ¨¦s sorprenent perqu¨¨ te¡¯n fas creus que al segle XXI encara s¡¯atorguin aquests t¨ªtols arbitraris de reialesa, i indignant per motius que encara que siguin obvis conv¨¦ de tenir presents.

L¡¯objectiu de l¡¯ALB, entitat fundada el 1992, ¨¦s entroncar amb el gonellisme i postular una formalitzaci¨® de la llengua que posi al centre la variant balear (i espec¨ªficament mallorquina) i en reflecteixi per escrit les peculiaritats de les formes orals. En les seves paraules i pr¨°pia ortografia (aix¨ª veiem tots per on van els trets): ¡°Som un¡¯entidat que defensam es nostro xerr¨¤ y rall¨¤. Sa nostra llengo ancestral, llengo pr¨°pi d¡¯aqu¨ª, llengo f¨¦ta d¡¯es xerr¨¤ d¡¯es carr¨¦ y no f¨¦ta a un laborat¨°ri. No l¡¯imposam, la defensam¡±. Tot plegat, segons ells, per la ¡°necessidat de qu¡¯etzist¨ªs un¡¯entidat reguladora de sa gram¨¤tica d¡¯es bal¨¦¨¤¡±. Veig escrit bal¨¦¨¤ i em ve el cap aquell vers dels Ant¨°nia Font, ¡°paraules provisionals amb els accents girats¡±...

?s clar que el prop¨°sit de l¡¯ALB ¨¦s encomiable. Tota llengua necessita disposar d¡¯un codi escrit a fi d¡¯assegurar una s¨¨rie de funcions formals (la disposici¨® d¡¯un registre est¨¤ndard, l¡¯establiment d¡¯una normativa, la pr¨¤ctica d¡¯uns usos oficials, etc.), per al qual, en el terreny ortogr¨¤fic, es combinen tant els criteris fon¨¨tics com els etimol¨°gics (no sembla que els etimol¨°gics pesin gaire en l¡¯ortografia proposada per l¡¯ALB, per¨° ja no ve d¡¯aqu¨ª). Per¨° per a una llengua hi ha un segon sentit en el fet de tenir un codi escrit, que no ¨¦s altre que procurar un determinat model en el qual els parlants d¡¯una llengua es reconeguin com a parlants del mateix.

Una llengua ¨¦s fonamentalment variaci¨®. No hi ha dues persones que parlin de la mateixa manera, i aquestes difer¨¨ncies tant poden ser geogr¨¤fiques, socials com generacionals. Per¨° per a una comunitat ling¨¹¨ªstica qualsevol (la catalana, sense anar m¨¦s lluny) ¨¦s essencial que els usuaris s¨ª que escriguin de la mateixa manera, l¨°gicament amb les difer¨¨ncies de per¨ªcia o d¡¯estil amb qu¨¨ cadasc¨² ha de bregar, per¨° al capdavall seguint les mateixes normes ortogr¨¤fiques i gramaticals. D¡¯aquesta manera, si b¨¦ podem acordar que la variaci¨®, en una llengua, sempre ¨¦s natural (amb una particular evoluci¨® segons el context social o geogr¨¤fic), la fixaci¨® d¡¯un codi escrit ¨¦s sempre fruit de la convenci¨®, sigui perqu¨¨ triem una variant que esdev¨¦ hegem¨°nica per a tota la llengua (el cas de l¡¯espanyol amb el castell¨¤ de Castella), sigui perqu¨¨ cons?tru?m un model composicional (el basc, o el catal¨¤ mateix). D¡¯aquesta manera, de tota la variaci¨® possible que t¨¦ una llengua, determinem una fotografia amb la qual tots ens puguem sentir a gust.

N¡¯hi ha, per¨°, que no estan a gust amb la fotografia i en volen una de diferent per a ells. Lluny de proposar-se com un seguit de normes empeltades al cos de l¡¯ortografia del catal¨¤ com una adaptaci¨® a possibles singularitats dialectals, en la l¨ªnia del que se?rien les Normes de Castell¨® per al valenci¨¤, l¡¯objectiu de l¡¯ALB ¨¦s construir un model prou divers per arribar a alienar l¡¯usuari de la llengua i desidentificar-lo del codi normatiu com¨² del catal¨¤, i per extensi¨® de la resta de parlants del domini ling¨¹¨ªstic, sempre sota la coartada de la defensa folkl¨°rica del que ¨¦s ¡°propi¡± o ¡°ancestral¡±. Com t¡¯hi pots negar si es presenten sota l¡¯etiqueta de l¡¯autenticitat?

No sabem quina mena d¡¯interpretaci¨® de l¡¯article 3.3 de la Constituci¨® fan a la Casa Reial, perqu¨¨ el suport expl¨ªcit a una entitat que busca trencar la unitat de la llengua queda un p¨¨l lluny del mandat de donar ¡°respecte i protecci¨®¡± a les lleng¨¹es d¡¯Espanya. Per¨° igualment traurem les crispetes, aviam quant triguen a atorgar la mateixa distinci¨® a la Zozied¨¢ pal Ehtudio¡¯el Andal¨² (no m¡¯ho invento: zea-andalu.org) i als intents d¡¯establir un model est¨¤ndard propi, el que ells en diuen el ¡°¨ºttand? pal andaluh¡±. Suposo que, en el seu cas, un cop obtinguin la reial distinci¨®, al nom de l¡¯entitat hi hauran d¡¯afegir l¡¯adjectiu Re¨¢.