True-crime i risketos: el que tenen en com¨² ¡®Mam¨ªfera¡¯, ¡®Jaur¨ªa¡¯ i ¡®Baby reindeer¡¯

Sempre m¡¯han fet mandra aquells que s¡¯atreveixen a afirmar, amb la boca ben grossa, que ¡°la veritat supera la ficci¨®¡±. Aquesta frase ¨¦s en si mateixa una crida a la mediocritat, al conformisme intel¡¤lectual. Em faria l¡¯esnob i els respondria que Flaubert deia que ¡°amb bons sentiments, es fa mala literatura¡±. I ¨¦s clar que som a l¡¯era dels ¡°bons sentiments¡±, aix¨ª que suposo que ¨¦s per aix¨° que la nostra cartellera ¨¦s plena d¡¯obres que aposten per la veritat, fetes amb molt bona intenci¨® i amb una voluntat reparadora, per¨° absolutament allunyades del fet art¨ªstic. Intueixo que aquest ¨¦s un dels motius pels quals la cr¨ªtica cultural ¨¦s pr¨¤cticament inexistent: ning¨² vol ofendre ning¨².

Com tothom a Barcelona, tenia moltes expectatives respecte al muntatge Jaur¨ªa, per¨° en sortir del teatre l¡¯¨²nic que em vaig plantejar va ser des d¡¯on es podria criticar l¡¯obra de Miguel del Arco sense frivolitzar amb els fets que s¡¯hi expliquen. Joder, ¨¦s un espectacle ¡°necessari¡±, ¡°colpidor¡±, tot el p¨²blic es va posar dret; per¨°, qu¨¨ aplaudien? La brutalitat del cas o el muntatge teatral? No ho sabrem mai, perqu¨¨ a la sortida tothom semblava massa afectat com per engegar una conversa: mare meva, quina hist¨°ria m¨¦s dura no?

S¨ª, ¨¦s una hist¨°ria dur¨ªssima. Per¨°, quin sentit t¨¦ escenificar la veritat d¡¯una manera tan literal? El teatre, si m¡¯obligueu a posar-me essencialista, hauria de ser l¡¯espai on reflexionem sobre la vida, no el lloc on ens en lamentem. Anem a fer una birra, vaig dir, quina ansietat! En aquella taula es va parlar de tot menys de la pe?a, perqu¨¨ en el fons ja estava tot dit.

Vaig tenir una sensaci¨® similar quan jo mateixa em vaig haver d¡¯enfrontar a conduir el col¡¤loqui sobre la pel¡¤l¨ªcula El consentimiento, basada en el llibre de Vanessa Springora, on es plasma en imatges la relaci¨® d¡¯ab¨²s de poder que ella mateixa va viure. Em vaig prohibir dir que l¡¯adaptaci¨® de Vanesa Filho m¡¯havia semblat d¡¯all¨° m¨¦s sensacionalista, perqu¨¨, segons deia la mateixa directora, havia volgut ser el m¨¤xim de fidel al relat de la v¨ªctima. Altra vegada, doncs, ja est¨¤ tot dit. Em van pagar molt b¨¦ per resumir el que s¡¯havia vist en la projecci¨® i fer anar conceptes com ab¨²s, reparaci¨® i consentiment a la perfecci¨®. Ja us vaig confessar fa temps que soc molt bona fent servir el ChatGPT.

Amb l¡¯excusa d¡¯aquesta columna vaig veure Mam¨ªfera, una hora i mitja (que se¡¯m va fer llarga) de di¨¤legs plens de clix¨¦s sobre la maternitat no desitjada. No em podia creure aquelles r¨¨pliques, absolutament infantiloides, sortint de la boca de dones, a priori, madures, cultes i terapietzades. Per¨° vaig pensar que, si em fotia en aquest merder, segur que sortiria alguna que diria: jo parlo exactament aix¨ª amb les meves amigues. O pitjor, que la directora (m¨¤xima autoritat del relat) diria que ella volia parlar dels seus sentiments, exposar la seva subjectivitat en la pel¡¤l¨ªcula. Llavors, novament, ja estaria tot dit i la meva cr¨ªtica s¡¯esfondraria. ?s clar que, en el partit veritat versus ficci¨®, guanya la veritat de golejada; i per megafonia se sent: ¡°El neoliberalisme ha enva?t les nostres pantalles, la teva subjectivitat pot esdevenir dogma si la poses en escena¡±.

Per¨° no cal anar tan lluny, passa igual en qualsevol discussi¨®. Quan la situaci¨® es posa massa tensa o, siguem sincers, ens estem quedant sense arguments, hi ha una frase que pot amb tot: ¨¦s que jo em sento aix¨ª. Ah, perdona, llavors donem per tancada la sessi¨®.

Hem donat per tancada la sessi¨® de la cr¨ªtica cultural, de l¡¯exig¨¨ncia, de la reflexi¨®. Totes a veure els true crimes de Netflix i a mullar calces amb en Carles Porta. A valorar com s¡¯assembla ?rsula Corber¨® a Rosa Peral i a dormir tranquil¡¤les sabent que el que veiem ¡°¨¦s aix¨ª i punt¡±. No fos cas que hagu¨¦ssim de tenir una opini¨® pr¨°pia. No fos cas que hagu¨¦ssim de pensar com escenificar una agressi¨® o pogu¨¦ssim arribar a empatitzar amb un violador. ?s clar que prefereixes ser la que surt del cine dient que Mam¨ªfera ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula ¡°necess¨¤ria¡±, perqu¨¨ t¡¯hi has vist reflectida a tu i a les teves amigues, i per a tu aix¨° ja ¨¦s m¨¦s que suficient. Com ens agrada mirar-nos al mirall.

No podia acabar aquesta reflexi¨® sense mencionar la s¨¨rie Baby reindeer, la nova producci¨® de Netflix escrita i protagonitzada pel c¨°mic Richard Gadd. Aquest tamb¨¦ vol parlar dels seus sentiments, per¨°, al contrari que tots els exemples fallits que he esmentat (i ja em sap greu haver de citar una producci¨® de Netflix, per¨° no sempre puc referir-me a Autodefensa), ho fa sent conscient de la seva subjectivitat i del que aquesta representa. ?s a dir, es pregunta com ser¨¤ llegida des de fora i, per tant, Gadd, en preocupar-se per q¨¹estions art¨ªstiques i no morals, exerceix d¡¯autor i no de v¨ªctima.

Perqu¨¨, malgrat estar basada en fets reals (relata la situaci¨® d¡¯assetjament que va viure durant quatre anys), el protagonista de la hist¨°ria exposa sense vergonya les contradiccions del seu personatge. Al cap i a la fi, aquesta ¨¦s la gr¨¤cia de basar-se en fets reals, no? Suposo que ¨¦s per aix¨° que totes estareu d¡¯acord que ¨¦s millor As Bestas que La sociedad de la nieve, oi?

Per¨°, de la mateixa manera que, per molt que ho desitgeu i els vostres pares es gastin milions d¡¯euros a l¡¯ESCAC, no tots podeu ser cineastes; tampoc totes les viv¨¨ncies mereixen ser escenificades pel simple fet de ser reals: per molt crues i impactants que semblin, haur¨ªem de saber distingir entre una trag¨¨dia i una hist¨°ria.

S¨¦ que us fotr¨¤ que us digui, convergents de bona fe, que cada cop esteu m¨¦s a prop d¡¯aquelles parelles que miren programes del cor i mengen Risketos. Ells aplaudeixen les intervencions d¡¯una tertuliana molt cridanera, vosaltres com de b¨¦ imita l¡¯accent sevill¨¤ el nen de Ventdelpl¨¤; al final, sou el mateix: aduladors de la veritat.