El consol de The Tyets
L¡¯¨²s del catal¨¤ es redueix dram¨¤ticament si acompanyem el domini de dues lleng¨¹es amb la ren¨²ncia d¡¯una
?s sabut que tots els ling¨¹istes d¡¯aquest rac¨® de m¨®n ens estem quedant sense ungles, mossegades dels n¨¨rvits que passem. No hi ha manera que arribi l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics 2023, i l¡¯un a l¡¯altre ens preguntem ¡°tu en saps res¡±, ¡°saps quan sortir¨¤¡±, i tot s¨®n inc¨°gnites. No hi ajuda que estiguem sense govern (no crec que un govern en funcions s¡¯atreveixi a entomar la patacada que s¡¯albira), per¨° tot apunta que l¡¯enquesta ja ¨¦s feta i que la cuina de les dades s¡¯allargar¨¤ fins a la tardor.
Mentrestant, ens hem de conformar amb l¡¯informe que anualment presenta Plataforma per la Llengua, amb 50 dades que consideren rellevants extretes d¡¯estudis i enquestes ja existents. B¨¦, de vegades la rellev¨¤ncia ¨¦s molt relativa, perqu¨¨ entre tot de dades ¨²tils agrupades per ¨¤mbits diversos (demografia, cultura i mitjans, empresa, just¨ªcia) tamb¨¦ s¡¯escolen meres efem¨¨rides que serveixen d¡¯autobombo, com ara el trent¨¨ aniversari de Plataforma i el des¨¨ de l¡¯obertura de la delegaci¨® de l¡¯Alguer. Aix¨ª mateix, a l¡¯InformeCat 2024 se¡¯ns recorda que fa 100 anys que Gaud¨ª va decidir no canviar de llengua davant la policia.
Per descomptat, quan mires estudis d¡¯aquests els ulls se te¡¯n van a les dades sobre els joves, la resta ¨¦s irrellevant o nom¨¦s serveix per fer articles d¡¯opini¨®. Tant ¨¦s si els jutges gaireb¨¦ no fan sent¨¨ncies en catal¨¤ (ning¨² se les llegeix, tret dels advocats de les parts, i segurament es limiten a la part dispositiva), o si ben b¨¦ dos ter?os de la poblaci¨® pensen que si vas a un judici parlant catal¨¤ en sortir¨¤s escaldat; al capdavall els textos jur¨ªdics tenen una incid¨¨ncia socioling¨¹¨ªstica pr¨¤cticament nul¡¤la. El que importa ¨¦s qu¨¨ fan els joves amb la llengua, perqu¨¨ aix¨° ens donar¨¤ pistes de cara al futur.
B¨¤sicament, les dades revelen el que ens tem¨ªem, que entre els joves l¡¯¨²s del castell¨¤ ¨¦s majoritari, pr¨¤cticament del doble. Els catalans que parlen castell¨¤ (en una forquilla que aniria del ¡°nom¨¦s¡± al ¡°m¨¦s castell¨¤ que catal¨¤¡±) arriben al 50,4%, entre que el mateix per al catal¨¤ es queda en un t¨ªmid 25,8%. Tindr¨ªem aix¨ª mateix un tercer grup dels que diuen que tant els fa una llengua com l¡¯altra, amb un 21,2%, per¨° aquests mai saps com comptar-los, perqu¨¨ tens la temptaci¨® de sumar-te¡¯ls i fer m¨¦s patxoca (com fa l¡¯informe de Plataforma), per¨° b¨¦ que podrien anar tamb¨¦ a l¡¯altra banda. L¡¯equidist¨¤ncia ja se sap. Finalment, hi ha un escarransit 2,6% de gent que parla altres coses, que deuen ser el coi d¡¯expats amb els seus brunchs.
?s tremenda, per si fos poc, la situaci¨® del catal¨¤ a l¡¯¨¤rea metropolitana, on parlarien habitualment i majorit¨¤riament catal¨¤ un 16,9%, amb un 15,4% d¡¯equidistants. Tota una cat¨¤strofe, perqu¨¨ ens oblidem que aix¨° de parlar una llengua es fa amb alg¨² altre, en interacci¨®, i que el percentatge d¡¯actes de parla es pot reduir dram¨¤ticament si acompanyem el domini de dues lleng¨¹es amb la ren¨²ncia a una de les dues cada cop que ens interpel¡¤len en l¡¯altra. Per descomptat no cal acabar a la pres¨® com Gaud¨ª per no canviar de llengua, per¨° quatre n¨²meros ens poden ajudar a tenir una idea del fenomen.
Imaginem un grup de 10 persones en qu¨¨ n¡¯hi ha dues que parlen catal¨¤ i vuit que no. Ja tenim el 20% de parlants, m¨¦s i tot que els joves a l¡¯¨¤rea metropolitana. Ara suposem que cadasc¨² es relaciona amb alg¨² altre, un a un, i que sempre ¨¦s el catalanoparlant el que canvia de llengua: ens surten 45 possibles interaccions, de les quals nom¨¦s una ser¨¤ en catal¨¤; aix¨° ¨¦s, un ¨ªnfim 2,22%. I no cal ser una llumenera per veure que, com m¨¦s intercanvis hi hagi en el grup, m¨¦s redu?des seran les interaccions en catal¨¤ encara que el percentatge de parlants no vari?. ?s el que passa en una discoteca, per exemple. Per descomptat estem fent trampa: ni ¨¦s veritat que els catalanoparlants canvi?n de llengua sempre, ni ¨¦s veritat que els castellanoparlants no canvi?n mai (ja passa que diguis ¡°amb targeta¡± i et contestin ¡°quan vulguis¡±), per¨° davant d¡¯un grup nombr¨®s ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil que el parlant de catal¨¤ en canvi? la din¨¤mica; en canvi al rev¨¦s ¨¦s molt f¨¤cil, basta al?ar la m¨¤ i dir que en castell¨¤ ens entenem tots.
Les dades sobre l¡¯¨²s habitual de la llengua, doncs, s¨®n molt relatives, perqu¨¨ estaran sempre condicionades pel grau de ren¨²ncia o manteniment del catal¨¤. Al mateix informe de Plataforma per la Llengua de 2021, s¡¯hi deia que entre els parlants habituals de catal¨¤, inclosos els de tant l¡¯una com l¡¯altra, eren 8 de cada 10 els que canviaven al castell¨¤ per ¡°per respecte¡± o ¡°per educaci¨®¡±, una xifra que no deixa les nostres hip¨°tesis gaire desencaminades. En qualsevol cas, les xifres d¡¯¨²s habitual serien fiables en el sup¨°sit que no hi hagu¨¦s abandonament o b¨¦ hi hagu¨¦s un abandonament invers rec¨ªproc, cosa que de moment pertany al terreny de la ci¨¨ncia-ficci¨®.
Ves, potser tot plegat no ¨¦s m¨¦s que catastrofisme, perqu¨¨ b¨¦ que els joves demostren afecci¨® pel catal¨¤: segons l¡¯InformeCat 2024, The Tyets ha esdevingut el primer grup que supera el mili¨® d¡¯oients al mes. Qui no es consola ¨¦s perqu¨¨ no vol.