Enemics de la llengua

L¡¯any 1998, vaig ser de les darreres persones que acabaren la secund¨¤ria en castell¨¤ a les illes Balears. Estudiava a un col¡¤legi ciutad¨¤, jesu¨ªtic i concertat que, a demanda de la majoria de la seva clientela, s¡¯encarreg¨¤ d¡¯endarrerir tant com va poder l¡¯aplicaci¨® de les normes que canviaren el panorama ling¨¹¨ªstic de l¡¯ensenyament. Entre meitat dels noranta i 2011 (¨¦s a dir, fins a l¡¯arribada al govern de Mi Sarquento Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢), s¡¯esdevindria un per¨ªode no precisament llarg de consens entorn a la q¨¹esti¨® del catal¨¤ a les aules. Oh, s¨ª, Dom Eduardo Inda trescava per la redacci¨® local d¡¯El Mundo dient animalades i practicant caces de bruixes, per¨° no record cap discussi¨® p¨²blica de vertader pes que pos¨¦s en dubte el model. Tanmateix, dues d¨¨cades demostrarien ser insuficients per convertir una idea en universal, i les ocurr¨¨ncies triling¨¹es de Bauz¨¢ van fer emergir una realitat inc¨°moda, que la normalitzaci¨® de la llengua t¨¦ enemics interns prou nombrosos per fer-la descarrilar, per¨° tamb¨¦ una altra: que la causa tenia el poder de mobilitzar masses.

No m¡¯agrada aplicar la l¨°gica amic-enemic, ni a la pol¨ªtica ni a la vida. T¨¦ un regust indubtable a Carl Schmitt, el constitucionalista de cap?alera del na?cio?nalsocialisme, i porta invariablement a la impossibilitat d¡¯entendre¡¯s entre els subjectes en conflicte. Per aix¨°, i tamb¨¦ per pr¨°pia convicci¨® i per la certesa de les m¨²ltiples perspectives leg¨ªtimes sobre la realitat, no ¨¦s f¨¤cil sentir-me parlar en aquests termes. Tanmateix, els enemics existeixen, ¨¦s clar, com demostra el llinatge pol¨ªtic que va de Bauz¨¢ als actuals diputats d¡¯un Vox balear en descomposici¨®. Amb mentalitat bel¡¤licista, aquesta gent considera que cada pam del territori p¨²blic existeix ¨²nicament per a ser arrabassat a l¡¯adversari, mai compartit, com si fos una l¨ªnia de batalla colonitzada per les trinxeres. I el boc¨ª de terreny que m¨¦s els engoril¡¤la s¨®n les aules. No tenen mal olfacte, tot sigui dit.

La figura en certa manera novel¡¤l¨ªstica del conseller Antoni Vera (fil¨°leg catal¨¤, afable, i epicentre d¡¯un estira-i-arronsa quasi c¨°mic al parlament entre un PP que fa el ronser i uns socis que fan... el rid¨ªcul) t¨¦ l¡¯enc¨¤rrec d¡¯aigualir el pes del catal¨¤ als centres d¡¯ensenyament. Ja veurem qu¨¨ passa, per¨° una cosa ¨¦s segura: precisament, el protagonisme de la llengua a les aules marca el vertader grau zero del comprom¨ªs amb la seva perviv¨¨ncia. Si hi ha aspectes de la conviv¨¨ncia pluriling¨¹e susceptibles de debatre¡¯s, aquest no n¡¯¨¦s un. I ni tan sols ¨¦s que una educaci¨® vehiculada en catal¨¤ garanteixi la seva bona salut; nom¨¦s constitueix el m¨ªnim com¨² denominador d¡¯un comprom¨ªs col¡¤lectiu. Fa pena escriure un article que podria ser del 2012 o del 1980, per¨° m¨¦s pena fan els enemics d¡¯una llengua.