Autoajuda antiga amb Plutarc

De llibres d¡¯autoajuda n¡¯hi ha un munt al mercat, a conseq¨¹¨¨ncia de la indig¨¨ncia intel¡¤lectual de la poblaci¨®: no n¡¯ha tingut prou amb les ¡°religions de substituci¨®¡± que s¡¯han creat ¡ªindependentisme, animisme, orientalisme, ecologisme, reciclatge obsessiu, antitabaquisme, antitaurisme, feminisme exorbitat, LGTBIQRSTZ (aneu a saber qu¨¨ voldran dir les lletres que encara no s¡¯han incorporat a la marca), orgull de ser gai en comptes d¡¯orgull de ser hum¨¤, trumpisme als Estats Units, orriolisme a Catalunya, i moltes altres addiccions¡ª, que la gent corre adelerada a buscar remei per a les seves vides en llibres carregats de bona fe, d¡¯ingenu?tat i d¡¯oportunitat mercantilista. Prou! Diguem prou! Cremi l¡¯estaca! Entenguem d¡¯una vegada que l¡¯?taca de Cavafis ¨¦s la mort, no la p¨¤tria retrobada: aprendre a morir ¨¦s el que dona millor sentit a les nostres vides (Montaigne); per¨° creiem, m¨¦s com m¨¦s va, que som eterns; si entengu¨¦ssim que l¡¯eudaimonia no consisteix a passar-la b¨¦, sin¨® a endre?ar la nostra exist¨¨ncia d¡¯acord amb la virtut, cosa no tan dif¨ªcil d¡¯assolir!

Com que l¡¯ess¨¨ncia del nostre benestar t¨¦ poc a veure amb cap circumst¨¤ncia hist¨°rica, i tot amb l¡¯inexorable dest¨ª que ja hem assenyalat, qualsevol llibre que hagi parlat de la tranquil¡¤litat de l¡¯¨¤nima, del temps que sigui ¡ªno cal anar a parar als quietismes orientals, n¡¯hi ha prou a rec¨®rrer la bibliografia de les lletres d¡¯Occident, des de Gr¨¨cia¡ª ser¨¤ m¨¦s que reconfortant, fins i tot m¨¦s ¨²til, que els desgra?ciats llibres d¡¯autoajuda que proliferen als nostres dies. Tots estan basats en una idea equivocada de l¡¯eudaimonia, que ve a ser l¡¯art de viure amb benestar ¡ªres a veure, tampoc, amb el benestar fren¨¨tic que generen els festivals de m¨²sica del Palau Sant Jordi, inclosa aquesta barbaritat corrompuda d¡¯Euf¨°ria, que nom¨¦s servir¨¤ per assegurar una certa audi¨¨ncia de la gent molt jove a una televisi¨® p¨²blica que ja havien abandonat, i amb ra¨®.

Prou! Diguem prou! Cremi l¡¯estaca! Entenguem d¡¯una vegada que l¡¯?taca de Cavafis ¨¦s la mort, no la p¨¤tria retrobada: aprendre a morir ¨¦s el que dona millor sentit a les nostres vides (Montaigne)

Vet aqu¨ª, doncs, que els tan meritoris treballadors de la Fundaci¨® Bernat Metge han portat a les llibreries el volum III dels Escrits d¡¯¨¨tica pr¨¤ctica, o Moralia, de Plutarc (Be¨°cia, 50?-120?), a c¨¤rrec d¡¯?ngel Mart¨ªn (Barcelona, FBM, 2024), que hi ha fet una feina extraordin¨¤ria. Cont¨¦ uns ¡°Preceptes conjugals¡± que ja no s¨®n v¨¤lids, llevat d¡¯un consell que posseeix la m¨¦s gran vig¨¨ncia: ¡°A les Muses i a Afrodita els escau la tasca d¡¯endegar la conc¨°rdia conjugal i dom¨¨stica per mitj¨¤ de la conversa, de l¡¯harmonia i de la filosofia¡±. (Ara la superviv¨¨ncia dels matrimonis dep¨¨n dels fills, dels viatges ex¨°tics i dels creuers de luxe. Conversar? Aviat se n¡¯haur¨¤ perdut el costum, per manca de l¨¨xic i capacitat dial¨¨ctica.)

Durant molts segles Plutarc va ser conegut i admirat per les seves Vides paral¡¤leles ¡ªque Camb¨® va fer traduir a Riba per a cert enuig del nostre gran home de lletres¡ª, per¨° menys per les seves Moralia. Les Vides paral¡¤leles s¨®n una invenci¨® afortunada, bona per establir un lligam entre la civilitzaci¨® grega i la llatina, per¨° tanmateix plenes d¡¯arbitrarietats: hi ha concordances entre grecs i romans que entren amb cal?ador. Els escrits de moral pr¨¤ctica de Plutarc van fruir de menys audi¨¨ncia fins que van ser tradu?ts en bella llengua francesa per Amyot (1565), traducci¨® que va fer guanyar a aquest el t¨ªtol de bonhomme quan, segons el diccionari de Vapereau, no ho va ser gens ni mica. ?s la traducci¨® que encara es publica a Fran?a.

Plutarc es contradiu de vegades en els diferents cap¨ªtols del seu llibre ¡ªn¡¯esperem ¨¤vids la continuaci¨® en catal¨¤¡ª, pel fet que ara considera acceptables certes tesis dels estoics, dels epicuris i dels peripat¨¨tics, ad¨¦s inacceptables o discutibles. No hi fa res. El tractadet sobre ¡°La tranquil¡¤litat de l¡¯¨¤nima¡± que inclou el nostre llibre d¡¯avui podria en part haver estat signat per Epictet i per Epicur, per Zen¨® i per Di¨°genes. Aix¨° no passa amb les moralitats de S¨¨neca (tamb¨¦ teniu totes les Cartes a Lucili a la FBM), que certament s¨®n massa severes si es comparen amb aquestes de Plutarc, bonhomioses.

Com que aquest va viure en un per¨ªode d¡¯encara certa gl¨°ria de l¡¯Imperi, no ens ha d¡¯estranyar que opini que l¡¯¨¤nima no es tranquil¡¤litza mai tota sola, o rarament, sin¨® en contacte amb la societat, tot ajudant-se hom a si mateix, per¨° tamb¨¦ als altres: una m¨¤xima ben coneguda per John Fitzgerald Kennedy. Plutarc explica el cas d¡¯aquell ¡ªtraslladem-ho¡ª que troba molt cares les anxoves, i no s¡¯ha parat a pensar com s¨®n de barats els grans de blat de moro per fer crispetes. ?s ¨²til agafar-se sempre les coses pel costat bo. Tamb¨¦ ¨¦s molt oport¨² el que diu l¡¯autor grecollat¨ª sobre la mem¨°ria: ¡°Els qui no serven en la mem¨°ria el passat ni l¡¯evoquen ... es fan cada dia pendents de l¡¯endem¨¤, per tal com l¡¯any passat, l¡¯abans-d¡¯ahir i l¡¯ahir no s¨®n res per a ells ni els han pertangut en absolut¡±. Proust va saber-ho. Del futur, no en sabem res. Sempre som el que hem estat.