La traducci¨® d¡¯¡®El paper perd la paci¨¨ncia¡¯ apropa als catalans Siguizmund Krjijanovski, un cas sonat d¡¯escriptor invisible

Marta Nin ha tradu?t i prologat nou contes de Siguizmund Krjijanovski per donar not¨ªcia d¡¯un autor que (massa gent) desconeix¨ªem. Krjijanovski ¨¦s un cas sonat d¡¯escriptor invisible. Nascut a K¨ªiv el 1887, russ¨°fon, russ¨°graf, es va traslladar a Moscou per viure de la literatura, publicant relats aqu¨ª i all¨¤ (la millor manera que els teus relats es perdin), redactant llibrets d¡¯¨°pera, anuncis publicitaris i?entrades per a la Gran Enciclop¨¨dia Sovi¨¨tica. Per b¨¦ que conegut, no va rebre el suport editorial que el fes reconegut. El seu nom no consta als cr¨¨dits dels films en qu¨¨ va treballar el gui¨®, i el 1950, en morir, no va deixar una tomba clara. Feia temps que era un autor oblidat. No perqu¨¨ xoqu¨¦s contra el Politbur¨® (com en el cas de Zamiatin), senzillament era una raresa que no interessava... Cap als anys vuitanta, un acad¨¨mic rus en va descobrir l¡¯arxiu i, com qui troba la pedra Rosetta, tot es va anar posant a lloc i ara Krjijanovski ¨¦s llegible, t¨¦ entrades a la Viquip¨¨dia en diverses lleng¨¹es i, fins i tot, un llibre en catal¨¤.

Costa apropar-se a El paper perd la paci¨¨ncia i no pensar que remenes uns contes in¨¨dits de Kafka; comparteixen el gust per la par¨¤bola, el somriure burleta i, en la cosa biogr¨¤fica, l¡¯esfor? p¨°stum d¡¯un valedor que et publica perqu¨¨ el m¨®n et conegui.

Com la de Swift, la literatura de Krji?janovski ¨¦s c¨°mica i filos¨°fica a la vegada. En tres ocasions, en tres contes, els objectes del m¨®n esdevenen subjectes i es guanyen l¡¯autonomia al marge dels humans. Aix¨ª passa a ¡®Els dits fugitius¡¯, on la interpretaci¨® d¡¯un pianista acaba amb els dits tocant el dos per fer la seva, o a la ¡®Biografia d¡¯un pensament¡¯ (el t¨ªtol no enganya i el tal pensament ¨¦s protagonista com ho podria ser un hum¨¤ de carn i ossos), o, finalment, al conte que titula el recull: en aquest cas s¨®n les raimes de paper les que cobren voluntat pr¨°pia i es rebel¡¤len contra el paper que els humans li hem assignat. Com els fil¨°sofs del segle XXI, Krjija?novski gosa pensar m¨¦s enll¨¤ de l¡¯hum¨¤. Aix¨ª, el toc filos¨°fic es mant¨¦ a ¡®El colze immossegable¡¯ (premi al t¨ªtol del segle), perqu¨¨ qu¨¨ hi pot haver de m¨¦s metaf¨ªsic que maldar perqu¨¨ el colze propi encaixi entre les pr¨°pies dents? Els fil¨°sofs no han fet m¨¦s que interpretar el m¨®n, per¨° del que es tracta ¨¦s de mossegar-se el colze.

Igualment absurd (i c¨¤ustic) ¨¦s ¡®El carb¨® groc¡¯: la crisi energ¨¨tica porta els cient¨ªfics a plantejar si la r¨¤bia encendria els motors d¡¯explosi¨® i, per tant, si cal incentivar l¡¯odi entre nacions perqu¨¨ el subministrament no minvi. I igualment pol¨ªtic ¨¦s ¡®Quadratur¨ªn¡¯, que recorda aquella distopia de Ballard on la gent viu en cubicles, per¨° sobretot ha de recordar la legislaci¨® sovi¨¨tica i els 8 metres quadrats de superf¨ªcie habitable que assignava als ciutadans.

El millor de tot, el text que es queda gravat a la retina, ¨¦s ¡®A la pupil¡¤la¡¯, que desborda les proporcions del conte per riure¡¯s de l¡¯amor rom¨¤ntic. En apropar-se a l¡¯estimada per besar-la, el protagonista hi entreveu ¡°un homenet menut¡± que el saluda des de la pupil¡¤la d¡¯ella. Aquesta sortida delirant serveix a l¡¯autor per explorar el terror mon¨°gam de no ser l¡¯¨²nic en la vida sexual de la persona amada, amb humor, ¨¦s clar, amb imaginaci¨®.

Vista la magnitud de la inventiva, sorpr¨¨n que Krjijanovski qued¨¦s marginat, invisible. Per¨° en literatura ja no ens sorpr¨¨n res (o al rev¨¦s: tot ens pot sorprendre encara i aix¨ª ha de ser).