¡°Frankenstein¡±, Prometeu modern

De fet, la criatura creada per Mary Shelley (en realitat, Mary Wollstonecraft, 1797-1851) no t¨¦ nom per¨° els lectors van acabar donant-li el del seu faedor, Frankenstein, un home jove ambici¨®s i acien?at que va voler generar un ¨¦sser de la mateixa manera com la B¨ªblia explica que D¨¦u va crear l¡¯home modelant un arreplec d¡¯argila. Ara disposem d¡¯una nova, magn¨ªfica versi¨® catalana de la novel¡¤la amb aquest nom ¡ªalmenys n¡¯hi havia una, de Quim Monz¨®¡ª, a c¨¤rrec de Xavier Zambrano, amb un catal¨¤ lleugerament arca?tzant que no li fa cap mal al llibre: tanmateix va ser escrit l¡¯any 1818, quan el catal¨¤ encara era m¨¦s arcaic que la traducci¨® present. El llibre ¨¦s: Mary Shelley, Frankenstein o el Prometeu modern, text de la primera edici¨® anglesa (Barcelona, Viena Edicions, 2024). ?s una de les millors novel¡¤les ¡°g¨°tiques¡± i ¡°de terror¡± de la producci¨® brit¨¤nica, hereva de les fantasies en llengua alemanya del per¨ªode rom¨¤ntic. Sembla que Mary va quedar encantada amb les possibilitats d¡¯aquest g¨¨nere gr¨¤cies a una conversaci¨® amb lord Byron (tamb¨¦ amic del satanisme), llavors una novetat ¡ªaquest monstre va n¨¦ixer al mateix temps que els vampirs sanguinaris¡ª, i que ha tingut molt de recorregut a les lletres del continent. M¨¦s encara: la rob¨°tica dels ¨²ltims decennis no neix d¡¯aquesta novel¡¤la anglesa, per¨° presenta una id¨¨ntica estrat¨¨gia: crear un ¨¦sser amb els mateixos atributs que els homes i les dones. Per¨° quan el monstre d¡¯aquesta novel¡¤la li demana a Frankenstein que li modeli una dona igual que ell per tenir goig i prog¨¨nie ¡ªel monstre creu que la seva dona encara seria m¨¦s dolenta que ell!¡ª, el jove inventor no ho fa per por a la proliferaci¨® de l¡¯esguerro ¡ªparaula oportuna que fa servir Zambrano¡ª forjat en hora infausta, tamb¨¦ f¨¤ustica.

Sabem quin ¨¦s el mite original de Prometeu en la versi¨® m¨¦s habitual: ¨¦s el creador dels homes a partir de l¡¯argila o, simplement, un benefactor de la humanitat. Castigat pels d¨¦us arran d¡¯una befa que Prometeu els fa en un banquet, aquests retiren als homes el foc, fonamental per a la preparaci¨® dels aliments; per¨° Prometeu els el roba i el torna a donar als homes. Per aquest robatori els d¨¦us castiguen Prometeu a ser lligat en un escull i que una ¨¤liga se li mengi el fetge, que es regenera sempre i permet que l¡¯¨¤liga se¡¯l mengi cada dia: un turment. Despr¨¦s Zeus el perdona, perqu¨¨ Prometeu, al cap i a la fi, era del llinatge dels Titans, com ell.

Qu¨¨ va fer Mary Shelley amb aquest mite antic? Nom¨¦s una cosa, per¨° de gran import¨¤ncia: Frankenstein modela ¡ªamb ossos, carn i pell d¡¯altres ¨¦ssers humans¡ª el seu monstre, per¨° no ¨¦s capa? (o no hi ha pensat, o no ha pogut fer-ho) d¡¯oferir-li una consci¨¨ncia moral; de manera que el dia que el monstre ¨¦s motiu de rebuig i viol¨¨ncia entre una colla d¡¯exiliats francesos, en una pobra cabana, s¡¯hi torna amb tota la maldat que hom es pugui imaginar. Era molt bona persona, va salvar una noia de morir ofegada; per¨° l¡¯horror que causa el seu aspecte ¡ªBoris Karloff, per exemple¡ª el porta, de cop i sobte, a deixar el cam¨ª del b¨¦ i enfilar el del mal, sense la capacitat de discernir entre les dues coses, q¨¹esti¨® de deb¨° enrevessada a les societats laiques, ja sense l¡¯antic fonament teol¨°gic del comportament. La moral ¡°natural¡± no basta, com b¨¦ sabia Hobbes. El codi civil, tampoc.

Shelley no va explicar els embulls psicol¨°gics de les mutacions del comportament del monstre, potser perqu¨¨ volia donar a entendre que Frankenstein no havia pogut crear un ¨¦sser amb una ¨¤nima o una ment tan desenvolupades com per ser capa? de discernir entre el b¨¦ i el mal. Aix¨ª ve a tomb considerar que, despr¨¦s d¡¯aquesta obra ¡ªque, en part, tamb¨¦ est¨¤ inspirada pel desenvolupament imparable de la ci¨¨ncia i la t¨¨cnica, inclosos els aut¨°mats del segle XVIII¡ª, els humans no han parat de construir m¨¤quines cada cop m¨¦s semblants a aquell monstre, sense haver estat capa?os, ai las!, d¡¯oferir-los no solament moviment i una certa intel¡¤lig¨¨ncia (artificial), sin¨® tamb¨¦ la capacitat d¡¯establir una difer¨¨ncia entre la bondat i la maldat. D¡¯altra banda, ja el mite medieval del Golem, originari de l¡¯era talm¨²dica, presentava la creaci¨® d¡¯un ¨¦sser ¡°inacabat¡± (golem vol dir ¡°cosa inacabada¡±, ¡°informe¡±) que acaba devorant el seu inventor per haver aquest impostat la capacitat creadora, ¨²nica, de Jahv¨¨.

I aix¨ª anem ara. Hi ha cap d¨¦u que avui ens pugui castigar per fer aquesta mena d¡¯entremaliadures, bo i creant, entre altres ginys, uns robots que ens porten el menjar a taula o guien un cotxe, o uns programes inform¨¤tics molt complexos, capa?os de modelar un sonet a l¡¯estil gongor¨ª? No n¡¯hi ha cap, almenys a les societats m¨¦s avan?ades. De manera que l¡¯¨¦sser hum¨¤ acabar¨¤ suplantat per una m¨¤quina, i aquesta, com el monstre de Frankenstein, podr¨¤ ¡ªel poder, paraula molt reveladora en aquest llibre ¡ª m¨¦s que tot ¨¦sser prove?t d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia natural.