¡®Kneecap¡¯: Cine de conflicte (ling¨¹¨ªstic)

Mirin per favor la pel¡¤l¨ªcula Knee?cap, a Filmin, i si no tenen Filmin, s¡¯hi facin. Es tracta de la cinta que recull l¡¯origen del grup de rap i hip-hop irland¨¨s del mateix nom, en la qual els integrants de la banda s¡¯interpreten a si mateixos, a la manera d¡¯Eminem amb 8 mile. Per¨° aix¨ª com 8 mile no deixa de ser un biopic aspiracional, amb el doblement marginat de barri (per pobre i per blanc) que ja sabem que esdevindr¨¤ ¨ªdol mundial, Kneecap no escatima en autopar¨°dia i ens obsequia amb la m¨¦s brillant de les pel¡¤l¨ªcules sobre conflicte ling¨¹¨ªstic que ens podem trobar ara mateix. Si ¨¦s que n¡¯hi ha gaires, esclar.

Farem esp¨°liers, el lector est¨¤ advertit, tot i que els cr¨ªtics literaris tamb¨¦ solen fer-ne i no ens alerten mai de res. El conflicte ling¨¹¨ªstic queda servit d¡¯entrada quan sabem que Kneecap (en angl¨¨s, ¡®r¨°tula¡¯, per¨° tamb¨¦ ¡®disparar al genoll¡¯, com a c¨¤stig) ¨¦s un grup nord-irland¨¨s, de Belfast concretament, que canta en ga¨¨lic irland¨¨s i que no es talla un p¨¨l a l¡¯hora de defensar la llengua en les seves can?ons. Com li diu a un dels seus membres el seu pare, ¡°cada paraula que diguis en irland¨¨s ¨¦s una bala contra l¡¯invasor¡±, i a fe de d¨¦u que ho duran a la pr¨¤ctica. En un context d¡¯extrema minoria (la comunitat de parlants ga¨¨lics nord-irlandesos ronda els 6.000 parlants, i no surt ni als mapes) i amb el rerefons del Conflicte, aix¨ª amb maj¨²scula, fer hip-hop en irland¨¨s esdev¨¦ un acte pol¨ªtic de primera magnitud.

En alguns moments n¡¯hi ha per riure, aix¨° s¨ª, la pel¡¤l¨ªcula no estalvia seq¨¹¨¨ncies que recorden Trainspotting. El primer interrogatori policial a un dels membres del grup ¨¦s un cas extrem de manteniment de l¡¯idioma que deriva en una hilarant escena de com¨¨dia, tot i que la situaci¨® es repetir¨¤ m¨¦s endavant en unes condicions menys propenses a l¡¯humor i amb l¡¯¨²s de la viol¨¨ncia com a mecanisme de converg¨¨ncia a l¡¯¨²s de la llengua comuna, l¡¯angl¨¨s en aquell cas. I tamb¨¦ en el sexe i la topon¨ªmia hi ha conflicte: enmig de l¡¯acte sexual amb una brit¨¤nica, l¡¯un crida repetidament ¡°North of Ireland!¡± mentre l¡¯altra, alternativament, crida ¡°Northern Ireland!¡±, una mica com si aqu¨ª una parella crid¨¦s Girona-Gerona fins a l¡¯orgasme.

La pugna, per¨°, no ¨¦s nom¨¦s ling¨¹¨ªstica, per entendre¡¯ns contra l¡¯angl¨¨s. Pa?ral¡¤lelament a la g¨¨nesi del grup, la societat civil proirland¨¨s s¡¯organitza per portar al parlament una llei que reconegui la llengua a Irlanda del Nord, i veu en els joves rapers un obstacle per als seus objectius. No troben que uns nois de barriada que nom¨¦s parlen d¡¯estar tot el dia col¡¤locats, d¡¯anar de festa i de follar-se totes les paies que puguin, que a m¨¦s a m¨¦s blasmen la policia i ensenyen el cul als concerts, siguin gaire ¨²tils a l¡¯hora de fomentar la llengua. Una mica a la manera del llirisme a qu¨¨ tant estem acostumats aqu¨ª. T¡¯ho imagines? Si aix¨° pass¨¦s aqu¨ª no trigar¨ªem a sentir que no ¨¦s la imatge que volem, parlar¨ªem de contenidors cremats i encara demanar¨ªem el retorn de Manel i Txarango.

Per¨° acabes de veure la pel¡¤l¨ªcula i llavors et recordes de la pol¨¨mica de la setmana, i n¡¯hi ha per posar-se a plorar. Es veu que no som capa?os, aqu¨ª, de generar cap mena de producte audiovisual seri¨®s que expliqui amb comprom¨ªs el conflicte ling¨¹¨ªstic nostrat, encotillats com estem entre productes banals de guinyol i acudit suat com ¨¦s Ocho apellidos catalanes (o vascos, tant li fa) i tota la xerrameca al voltant de la duplicitat entre la decad¨¨ncia burgesa i l¡¯¨¨pica xarnega, com si tota la cultura catalana (i els seus productes audiovisuals) s¡¯haguessin de reduir a aix¨°. En som uns quants que ni tenim una caseta a Cadaqu¨¦s ni ens hem constru?t la barraca amb les nostres pr¨°pies mans, i ens estem quedant sense relat.

Encabat et ve la curiositat i busques v¨ªdeos del grup a Youtube. N¡¯apareix un d¡¯un concert a Dubl¨ªn, amb un comprom¨ªs pol¨ªtic innegable merc¨¨s a una bandera gegant que diu ¡°Free Palestine¡±, ¨¦s aquell imp¨¤s entremig de dues can?ons. El local ¨¦s ple com un ou, hi ha empentes festives entre el p¨²blic, i tot d¡¯una la gent comen?a a entonar el c¨¤ntic futbol¨ªstic ¡°o¨¦¨¦¨¦... o¨¦, o¨¦, o¨¦¡±, pronunciat per¨° amb un ¡°ol¨¦¡± bastant evident. ¡°That¡¯s enough, that¡¯s enough Spanish¡±, diu un dels rapers. I el p¨²blic riu.