Marta Orriols i el temps congelat

Les obres d¡¯art, escriu Colm T¨®ib¨ªn en el seu ¨²ltim assaig, La mirada captiva, ¡°s¨®n en el temps i fora del temps, mentre a la ciutat vella les ombres les van embolcallant¡±. Les ombres embolcallen tamb¨¦ la Joana, la protagonista de L¡¯altra banda de la por, la nova novel¡¤la de Marta Orriols. Com les obres d¡¯art del MNAC, on la Joana ¨¦s responsable de la restauraci¨® i la conservaci¨®, ella tamb¨¦ ¨¦s fora i, alhora, dins del temps, en un espai d¡¯estranya atemporalitat en tant que, per un costat, no troba el seu lloc en el present, i, per l¡¯altre, el passat l¡¯envolta de manera que li resulta impossible albirar un futur. Separada amb dos fills adolescents i amb un exmarit que est¨¤ a punt de tornar a ser pare amb una dona m¨¦s jove, la Joana intenta adaptar-se a aquesta nova situa?ci¨®, desconcertada davant la incapacitat de saber quin ¨¦s el seu paper en aquesta nova constel¡¤laci¨® familiar. Per aix¨°, es refugia en el passat, en concret en una breu relaci¨® amb un home amb el qual va passar dues nits al Jap¨®. La Joana est¨¤ atrapada en aquest par¨¨ntesi i, lluny d¡¯intentar sortir-ne, s¡¯endinsa cada cop m¨¦s: culpabilitzant-se per aquella relaci¨® que al final no exist¨ª, en la Joana hi ha l¡¯intent, per moments desesperat, de restaurar el passat i convertir-lo en all¨° que no va arribar a ser.

Amb aquesta novel¡¤la, torna la Marta Orriols de l¡¯inici, la d¡¯Aprendre a parlar amb les plantes i Anatomia de les dist¨¤ncies curtes; ¨¦s a dir, la Marta Orriols que desdibuixa la trama, perqu¨¨ all¨° que li interessa ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia, la manera en qu¨¨ es viuen els fets narrats i no tant els fets per si sols. Ens retroben, aix¨ª, amb una literatura m¨¦s ¨ªntima no en el sentit personal ¡ªno caiguem en l¡¯error de buscar elements biogr¨¤fics o de sobreinterpretar biogr¨¤ficament la ficci¨®¡ª, sin¨® en el sentit en qu¨¨ l¡¯autora explora la intimitat de la seva protagonista, i quan parlem aqu¨ª d¡¯intimitat parlem d¡¯aquell espai no necess¨¤riament f¨ªsic en el qual es reclou un individu, en aquest cas la Joana, un espai que pot ser refugi i pres¨® i que condiciona les relacions amb els altres i amb l¡¯exterior. En aquest sentit, Orriols construeix la novel¡¤la a partir d¡¯oposicions: dins del quadre-fora del quadre, museu-ciutat, passat-present. Aquestes oposicions s¨®n f¨ªsiques, s¨®n temporals i s¨®n simb¨°liques, i totes tres se sintetitzen tant en el treball com a restauradora de la Joana com en la relaci¨® d¡¯observadora que estableix amb els quadres del museu, en concret amb l¡¯obra de Llu?sa Vidal: ¡°La seguretat i la intensitat en la mirada de Llu?sa Vidal li recordaven la confian?a i l¡¯empenta amb qu¨¨ ella es movia anys enrere¡±. Parafrasejant el t¨ªtol de l¡¯assaig de Merc¨¨ Ibarz, davant de l¡¯obra de Vidal, Joana no pensa, mira: ¡°A vegades¡±, pensa la Joana, ¡°l¡¯art precedia la vida. Era un sentiment que l¡¯havia acompanyat al llarg de bona part de la seva carrera de Belles Arts i les seves feines posteriors. No va endinsar-se m¨¦s en la reflexi¨®. Estava cansada i d¡¯alguna manera sentia que els seus dies s¡¯havien redu?t a sensacions molt m¨¦s terrenals¡±.

Les experi?¨¨n?cies de la protagonista s¡¯expressen a trav¨¦s de les obres d¡¯art, que s¨®n al¡¤legories atemporals

De reflexi¨® n¡¯hi ha, per¨° ¨¦s una reflexi¨® que Orriols, intel¡¤ligentment, deixa en els bastidors, perqu¨¨ no li interessa la teoria, sin¨® l¡¯experi¨¨ncia contradict¨°ria de la Joana respecte del temps, que esdev¨¦ l¡¯eix de la novel¡¤la: el passat com un temps per restaurar i un futur que no es pot controlar, que, com el present, sempre pot ser sacsejat per l¡¯inesperat. ¡°La vida en el fons ¨¦s nom¨¦s un esb¨®s personal. Impossible copsar el dibuix acabat on caben els esbossos de tots els altres¡±, reflexiona la Joana, que va prenent consci¨¨ncia que la vida i, per tant, les relacions s¨®n com aquell dibuix de Fortuny esbossat i que mai va arribar a acabar, perqu¨¨, a vegades, no t¨¦ ¡°cap sentit voler abastar-ho tot¡±. Sempre hi ha un fora del quadre i sempre hi ha alguna cosa que s¡¯escapa de la vida i de les relacions. I ¨¦s aix¨° el que ha d¡¯aprendre la Joana i ¨¦s sobre aix¨° que reflexiona Orriols: la incapacitat d¡¯abastar-ho tot com a mare, filla, parella, exparella¡­ I acceptar aquesta incapacitat vol dir tamb¨¦ acceptar tot all¨° que queda enrere i que no es pot restaurar, tot el que ¨¦s imperfecte i que no pot ser d¡¯una altra manera, i tot all¨° que ¨¦s finit i que no pot perdurar. Orriols explora l¡¯experi¨¨ncia de la soledat, de la por, de la culpa i de la ren¨²ncia, experi¨¨ncies que viu la protagonista i que s¡¯expressen a trav¨¦s de les obres d¡¯art, que s¨®n al¡¤legories atemporals d¡¯aquestes experi¨¨ncies. Si l¡¯interludi ¨¦s la part menys destacable de la novel¡¤la, els moments de di¨¤leg amb l¡¯art s¨®n els m¨¦s encertats, i una voldria llegir-ne m¨¦s, voldria que l¡¯art agaf¨¦s encara m¨¦s protagonisme del que t¨¦.

A l¡¯altra banda de la por?

Marta Orriols?
Edicions Proa
288 p¨¤gines. 20,90 euros @8,99