El relat i la narrativa en el decret ¨°mnibus

Amb el catal¨¤ sempre a l¡¯UCI, hem apr¨¨s a conviure amb desenes de not¨ªcies sobre les causes i els efectes de la salut funesta de la llengua. La influ¨¨ncia de les xarxes, l¡¯escassa educaci¨® lectora o la ubiq¨¹itat del castell¨¤ s¨®n invocats de manera recurrent en la temptativa d¡¯explicar com es parla. I tanmateix, hi ha un element que s¡¯analitza poc i que en canvi ocupa un percentatge notable del debat ciutad¨¤: la llengua de les tert¨²lies. Qualsevol persona que escolti la r¨¤dio coneix la figura de l¡¯opinador-?expert que un dia ¨¦s orientalista, l¡¯endem¨¤ sism¨°leg i l¡¯altre analista esportiu. Ignoro si els tertulians encara s¨®n creadors d¡¯opini¨®, per¨° com hi ha m¨®n que s¨®n generadors de llenguatge. Tots hem enxampat el cunyat de torn reproduint els llocs comuns de les tert¨²lies amb les mateixes expressions. Perqu¨¨ ¨¦s sabut que hom no pot opositar a tertuli¨¤ sense el domini d¡¯un argot prec¨ªs, un metallenguatge perfectament codificat curull de paraules comod¨ª i t¨°pics de la mida de l¡¯Aneto. No hi ha oient-de-tert¨²lia que no en conegui els greatest hits: les trampes al solitari, la roda del h¨¤mster, les l¨ªnies vermelles, la bola de vidre, les derivades, el mom¨¨ntum, el tret al peu o la tempesta perfecta.

Aquesta setmana hem assistit per terra, mar i xarxa a la pol¨¨mica del decret ¨°mnibus, que periodistes i tertulians han declinat amb un dels conceptes que fa m¨¦s temps que potinegen: la batalla pel relat. Fins ara sab¨ªem que per ser un tertuli¨¤ halal no es pot dir senzillament ¡°el discurs¡± del PSOE o ¡°el posicionament¡± de Junts, conv¨¦ parlar de ¡°relat¡±. Recordo unes quantes assignatures i moltes hores a la facultat mirant d¡¯escatir l¡¯ess¨¨ncia ¨°ntica del g¨¨nere relat en comparaci¨® amb la novel¡¤la o la poesia. Caracter¨ªstiques, extensi¨®, tipus de narrador, tipologia de finals o fins i tot la pregunta de si calia dir-ne relat o conte. I em sap greu que en tertulian¨¨s s¡¯hagi imposat la variant ¡°relat¡± perqu¨¨, si en lloc de dir ¡°el relat de Junts o dels socialistes¡±, parlessin del ¡°conte de Junts¡± o ¡°el conte del socialisme¡±, com a m¨ªnim tindr¨ªem el miratge de creure durant un instant que el g¨¨nere de la tert¨²lia tamb¨¦ abra?a la cultura. Ara, per¨°, fa temps que la noci¨® de relat est¨¤ mutant i en la l¨°gica del com-m¨¦s-abstr¨²s-millor l¡¯Homo tertulianus ha incorporat una novetat: all¨¤ on abans parlaven de relat ara s¡¯imposa dir-ne narrativa. La narrativa dels socialistes, la narrativa de Junts, la narrativa de Trump i avall que fa baixada. Hem doblat l¡¯aposta. Si convenim que el relat ¨¦s una de les expressions m¨ªnimes de la prosa, la narrativa ¨¦s el marc, la totalitat; ¨¦s el g¨¨nere que inclou el relat per¨° tamb¨¦ la novel¡¤la, el dietarisme o qualsevol successi¨® de fets que, narrats amb m¨¦s o menys habilitat liter¨¤ria, no s¡¯expressi en vers ni en forma teatral. A la velocitat que circulen els t¨°pics i en la mateixa escola del tot s¡¯hi val, aviat comen?arem a sentir tert¨²lians que, en lloc del relat o la narrativa, dissertaran sobre la l¨ªrica, l¡¯epopeia o la trag¨¨dia ¨¤tica.