Per qu¨¨ sempre tinc la sensaci¨® que la vida intel¡¤lectual ja no bull?

Fins fa un parell de setmanes Apel¡¤les Fenosa era nom¨¦s un carrer inh¨°spit de Gr¨¤cia pel qual passava de tant en tant. Aix¨ª que vaig decidir posar remei a la llacuna i me¡¯n vaig anar fins al Vendrell, on aquest escultor va estiuejar durant trenta anys amb la seva dona Nicole, tamb¨¦ artista. A la casa, la Casa del Portal del Pardo, ara reconvertida en museu, s¡¯hi exposen m¨¦s de tres-centes escultures, que nom¨¦s s¨®n una cinquena part de l¡¯obra de qu¨¨ disposa. Les miniatures de terracota s¨®n hipn¨°tiques; els busts, inapel¡¤lables. Al jard¨ª, l¡¯Orlando monumental carregant el seu cavall mort ja justifica per si sol l¡¯excursi¨®. No m¡¯estranya gens que fa unes d¨¨cades l¡¯obra de Fenosa s¡¯expos¨¦s al Museu Rodin de Par¨ªs; algunes de les seves obres em produeixen aquell mateix estat de meravellament. O d¡¯abismament: contemples l¡¯escultura i ¨¦s com si caiguessis en un buit.

Per¨° la visita al Museu Fenosa no s¡¯acaba ni molt menys amb la seva obra. L¡¯obra nom¨¦s obre les portes cap a la vida excepcional d¡¯aquest escultor que va tractar amb Picasso, Trisan Tzara, Jean Cocteau, Paul ?luard o Salvador Espriu. Quina enveja imaginar-los xerrant al formidable porxo blau. ?Per qu¨¨ sempre tinc la sensaci¨® que la vida intel¡¤lectual ja no bull, que ja no es basteixen ponts entre disciplines, sin¨® que cada art viu cada vegada m¨¦s tancada en el seu propi gueto?

La casa guarda tota mena de tresors, alguns dels quals encara no estan oberts al p¨²blic. Per exemple, una camisa que Merc¨¨ Rodoreda va cosir per a Nicole Fenosa. Per exemple, la correspond¨¨ncia que Fenosa va mantenir amb tota mena de personalitats catalanes, des de Carles Riba o Josep Carner fins a Josep Tarradellas o Jordi Pujol. Si f¨®ssim en un pa¨ªs com cal, vull dir en un pa¨ªs culturalment com cal, vull dir en un pa¨ªs que no es menystingui, vull dir en un pa¨ªs en el qual les coses de casa fossin motiu d¡¯orgull i no de vergonya, vull dir en un pa¨ªs menys acomplexat, vull dir en un pa¨ªs en qu¨¨ el que ve de fora no sempre es consideri millor pel simple fet de venir de fora, en un pa¨ªs aix¨ª, dic, Fenosa seria una figura reivindicada, estudiada i celebrada. ?Com pot ser que faci 25 anys que no hi hagi hagut cap exposici¨® retrospectiva a Barcelona?

La casa mateixa ¨¦s una del¨ªcia, una d¡¯aquelles finques amb aura que produeixen una gelosia insana: les torres, el jard¨ª, el porxo blau, les passioneres que se t¡¯ofereixen esbatanades i extraterrestres, l¡¯espai di¨¤fan de l¡¯¨²ltima planta (no oberta al p¨²blic). El Vendrell ¨¦s a nom¨¦s una hora de Barcelona, aix¨ª que no sigueu ganduls, que costa m¨¦s arrencar-vos a vosaltres de Barcelona que a una paparra del cuir cabellut. Aprofitant el viatge, es pot visitar tamb¨¦ el museu i la casa de Pau Casals, aix¨ª com la Casa Museu d¡¯?ngel Guimer¨¤. Perqu¨¨ si ni tan sols nosaltres admirem, apreciem i reverenciem la pr¨°pia cultura, ?qui voleu que ho faci? Comencem ja o acabarem arrossegant la cultura del pa¨ªs a coll, com un cavall mort. Per¨° quin cavall, tu, quin cavall!