Contra els extraterrestres prol¨ªfics

Fa poc llegia un fil d¡¯una noia que es vantava d¡¯haver batut el seu propi r¨¨cord: havia escrit el seu ¨²ltim llibre en quatre dies. Com si aix¨° fos un motiu d¡¯orgull i no de vergonya. Com si fos una proesa i no una falta de respecte pel lector. Com si pos¨¦s de manifest un do extraordinari i no una imbecil¡¤litat extraordin¨¤ria. Est¨¤ ple de llibres, recursos i gurus que t¡¯ajuden a escriure una novel¡¤la en pocs dies (set, deu, trenta, noranta). Tamb¨¦ ¨¦s veritat que no hi ha cap manual que es tituli Com escriure un llibre decent en un any o dos (o deu), perqu¨¨ no el compraria ning¨². Dedicar un any o m¨¦s a fer una cosa? Tu est¨¤s sonada!

Imaginem-nos un llibre mitj¨¤ de dues-centes cinquanta-sis p¨¤gines. Si l¡¯escrius en quatre dies, toca a seixanta-quatre p¨¤gines al dia. Posem que en un dia de vint-i-quatre hores en dorms sis i dues les passes en tasques de manteniment (menjant, pixant, drogant-te per aguantar el ritme, etc.). Aix¨° implica que totes i cadascuna de les setze hores que et quedaran escriur¨¤s quatre p¨¤gines. Una p¨¤gina cada quart d¡¯hora. M¡¯agafen n¨¤usees nom¨¦s d¡¯imaginar-m¡¯ho. L¡¯¨²nica explicaci¨® plausible ¨¦s que hi hagi un equ¨ªvoc planetari, ¨¦s a dir, que aquesta gent m¡¯estiguin parlant de dies venu?sians o mercurials, que duren 5.832 i 1.408 hores terrestres respectivament. Sens dubte, a mi em semblen extraterrestres, ells, i extraterrestres tamb¨¦ la seva literatura i els seus lectors. La guerra de les gal¨¤xies la tenim a dins de casa.

Escriure un llibre en quatre dies ¨¦s germ¨¤ bess¨® del desig de perdre deu quilos en dues setmanes o aprendre japon¨¨s en tres mesos. S¨®n deliris fills de la impaci¨¨ncia i la falta de perseveran?a, que juraria que s¨®n els nous pecats del m¨®n (a qui li importen la gola i la lux¨²ria al segle XXI?). Em fa pensar en les criatures de set anys que es frustren perqu¨¨ els dibuixos els surten macarr¨°nics i les lletres, malgirbades. Si vols dibuixar b¨¦ i cal¡¤ligrafiar b¨¦, nom¨¦s et calen hores i hores (i m¨¦s hores) de pr¨¤ctica.

La noia del fil podria argumentar (si els conegu¨¦s) que Simenon va escriure moltes novel¡¤les en set dies, que Sten?dhal va dictar La cartoixa de Parma en cinquanta-dos o que Ishiguro va escriure El que queda del dia en menys de quatre setmanes. I vet aqu¨ª un altre dels pecats capitals del m¨®n actual: la sup¨¨rbia (aquest ja el ten¨ªem a la llista cl¨¤ssica). Perqu¨¨ si b¨¦ ¨¦s cert que aquests autors van escriure grans llibres en un temps brev¨ªssim, tamb¨¦ ho ¨¦s que creure que tu ets una de les escollides capa? de fer-ho ¨¦s d¡¯una arrog¨¤ncia vomitiva.

Pensava en tot aix¨° avui que he vist que aquesta setmana Adri¨¤ Pujol publica O no (Arc¨¤dia), un nou assaig en qu¨¨ parla de les relacions tortuoses i els vasos comunicants (o no) entre llegir, escriure i publicar. Podr¨ªem repartir-lo entre els del gremi com un servei p¨²blic. Per¨° sospito que els extraterrestres no hi entendrien un borrall. A m¨¦s, amb aquesta obsessi¨® seva per ser prol¨ªfics, no deuen tenir gaire temps de llegir.