Les fabuloses criatures de Peter Buch

Ning¨² sap com el fill d¡¯uns pagesos de la regi¨® d¡¯Alv¨¨rnia-Roine-Alps es va acabar convertint en carter rural, per¨° aquest va ser el dest¨ª de Ferdinand Cheval. El 1879, quan tenia 43 anys, va trobar-se una pedra molt curiosa. Se la va emportar al seu hort d¡¯Hauterives i va ser la catalitzadora d¡¯un somni que culminaria tres d¨¨cades despr¨¦s. Des d¡¯aquell dia, el facteur Cheval no nom¨¦s repartia cartes, postals i les revistes m¨¦s llegides de l¡¯¨¨poca, com Le Magasin Pittoresque i la Revue Illustr¨¦e. En la seva ruta di¨¤ria per aquells paratges, el carter tamb¨¦ recollia pedres amb una carretilla. La seva primera construcci¨® va ser La font de la vida, custodiada per un lle¨® i un gos. I, a partir d¡¯aqu¨ª, la seva imaginaci¨® es va disparar influenciat per les imatges ex¨°tiques que sempre tenia entre les mans. La superposici¨® de diverses construccions ¡ªun temple hind¨², una tomba eg¨ªpcia, un castell medieval... va conformar el Palais Id¨¦al, un edifici ecl¨¨ctic que va meravellar el surrea?lista Andr¨¦ Breton i que l¡¯escriptor Andr¨¦ Malraux, quan era ministre d¡¯Afers Culturals del govern franc¨¨s, va catalogar com a monument hist¨°ric i com a primer exemple d¡¯arquitectura na?f del m¨®n. Aquella fantasiosa obra d¡¯un sol home va ocupar 10.000 jornades, 93.000 hores i 33 anys de pen¨²ries, tal com el mateix Cheval va esculpir-hi el 1912, quan la va donar per acabada.

La incre?ble hist¨°ria del carter Cheval ¡ªadmirat per Picasso i Nikki de Saint Phalle¡ª t¨¦ certs paral¡¤lelismes amb la de Peter Buch, un artista alemany octogenari que viu a la Tinen?a de Benifass¨¤, una terra de cru?lla entre Catalunya, el Pa¨ªs Valenci¨¤ i Arag¨®. Tot i que no va acabar els estudis a l¡¯Acad¨¨mia de Belles Arts de Stuttgart, sabia que volia ser artista. Per aix¨° el 1960 va marxar a Par¨ªs i, una d¨¨cada m¨¦s tard, a Formentera. En plena eclosi¨® hippy, va treballar com a pintor de parets fins que va poder comen?ar a viure de la seva obra pict¨°rica i de petites escultures de fusta. Un viatge a Calif¨°rnia, el 1982, va ser el punt d¡¯inflexi¨® en la seva manera d¡¯entendre la pr¨¤ctica art¨ªstica. Aquella necessitat imperiosa d¡¯unir art, vida i natura ja no podia fer-la en una illa on cada cop hi havia m¨¦s turistes i m¨¦s especulaci¨® immobili¨¤ria. El parad¨ªs per comen?ar de zero el va trobar a la Pobla de Benifass¨¤, un poblet min¨²scul on va arribar a finals dels anys vuitanta. Primer per pintar quadres; poc despr¨¦s, per construir un univers propi en plena natura.

Una carretera serpentejant, boscos frondosos i un cel blau de primavera. Just abans d¡¯arribar a la Pobla, veus el cartell que busques: ¡°El Jard¨ª de Peter¡±. Un minut m¨¦s tard, cal deixar el cotxe i continuar caminant muntanya amunt. I, poc a poc, entres en un m¨®n de fantasia ple de formes corbes i de colors brillants, de trencad¨ªs, de pinacles, de culs d¡¯ampolla, d¡¯escultures antropomorfes i d¡¯animals fant¨¤stics que viuen entre pins, gr¨¨vols i algun ametller florit, i que pots visitar al teu aire. Est¨¤s enmig de la muntanya, per¨° aqu¨ª hi reverbera l¡¯eco del Park G¨¹ell de Gaud¨ª, del Jard¨ª del Tarot que Saint Phalle va fer a la Toscana, per¨° tamb¨¦ del Palais Id¨¦al i de la Maison Picassiette, que durant 25 anys va construir Raymond Isidore, guardi¨¤ d¡¯un cementiri. I tot lliga. Perqu¨¨ d¡¯aquest imaginari creatiu ha begut Buch. De sobte apareix ell, amb els cabells blancs estarrufats, una jaqueta grisa, pantalons de pana i una bufanda roja. ?s el drac que guarda el parad¨ªs, un drac afable que si li demanes t¡¯acompanya pels caminets i t¡¯obre les portes d¡¯algunes estances m¨¤giques. A mig cam¨ª entre l¡¯art brut, el land-art i l¡¯art marginal, el Jard¨ª de Peter es presenta com un santuari art¨ªstic que transita fora dels l¨ªmits de la cultura oficial, aquella que ¨¦s lliure de veritat perqu¨¨ no li deu absolutament res a ning¨². I aix¨° es palpa en tots els racons d¡¯aquest espai on¨ªric i genu¨ª, encara en construcci¨®, que s¡¯autofinan?a amb les donacions dels visitants. Tamb¨¦ ¨¦s un lloc que aguanta una mica millor les inclem¨¨ncies del temps que les de la mis¨¨ria humana. Potser per aix¨°, el drac de la barba blanca el protegeix amb saviesa i un deix po¨¨tic: ¡°Lladres i v¨¤ndales, alerta a los dimonis del jard¨ª¡±.