Pujar a Ta¨¹ll: Una peregrinaci¨® moderna als or¨ªgens medievals de Catalunya

Quan el Crist en Majestat s¡¯il¡¤lumina sobre la pedra quasi nua de l¡¯absis i per fi veus aquella cara en el seu lloc original, el cor es contrau perqu¨¨ un sentit t¡¯entri pels ulls. La Vall de Bo¨ª est¨¤ molt lluny: per fer tots aquells quil¨°metres i marejar-te en tots aquells revolts has de tenir una mica de fe. No saps ben b¨¦ en qu¨¨. El m¨®n que va construir aquella esgl¨¦sia ja no existeix; l¡¯ordre invisible del cosmos que les pintures il¡¤lustraven ja no t¨¦ ning¨² que el segueixi. A fora ¨¦s clar el que l¡¯ha substitu?t: l¡¯esquitxada de poblets preciosos que salpebren les muntanyes cont¨¦ la concentraci¨® d¡¯habitatges d¡¯¨²s tur¨ªstic per habitant m¨¦s gran de Catalunya. Tampoc conv¨¦ impostar nost¨¤lgia i pensar que peregrinar per tenir una experi¨¨ncia religiosa devia ser tan diferent de comprar un pack experi¨¨ncia per passar un cap de setmana als Pirineus. A Sant Climent de Ta¨¹ll, al segle XI, els sacerdots jugaven amb les pampallugues de la llum de ll¨¤ntia en la foscor, i al segle XXI els conservadors juguen amb els projectors del mapping. Si la cosa funciona, tens una visi¨®.

He pujat a la Vall perqu¨¨ al desembre de 1123 Ramon Guillem, bisbe de Roda-Barbastre, va consagrar les esgl¨¦sies de Sant Climent i Santa Maria de Ta¨¹ll. Amb un ritual que implicava c¨¤ntics, oracions i l¡¯aspersi¨® d¡¯aigua bene?da; l¡¯espai sagrat s¡¯activava i l¡¯Esgl¨¦sia afirmava la seva autoritat d¡¯instituci¨® mediadora entre D¨¦u i l¡¯¨¦sser hum¨¤. 900 anys despr¨¦s, l¡¯Any Ta¨¹ll que se celebrar¨¤ al llarg de 2024 tamb¨¦ ¨¦s una manera de fer revifar la m¨¤gia de les pedres amb accions performatives: xerrades, materials pedag¨°gics i restauracions de pintura mural. Ara no ¨¦s l¡¯Esgl¨¦sia qui necessita validaci¨® per continuar rebent els delmes de la collita, sin¨® l¡¯administraci¨®, que ha de justificar el cobrament d¡¯impostos. La contrapartida econ¨°mica del relat de l¡¯Apocalipsi que expliquen les parets de Sant Climent s¡¯ent¨¦n perfectament en el seu context original: el m¨®n s¡¯acabar¨¤ aviat, val la pena estr¨¨nyer-se el cintur¨® el poc temps que ens queda i fer cas dels capellans, que tenen la clau per no cremar per sempre. Es podria dir que avui hi ha molt menys en joc, per¨° la conservaci¨® del patrimoni tamb¨¦ sembla una bona ra¨® per confiar i pagar, i, si no ho fas, tamb¨¦ t¡¯espera un infern en vida de notificacions i multes.

La gr¨¤cia del rom¨¤nic catal¨¤ ¨¦s que posa en q¨¹esti¨® qu¨¨ vol dir ¡°conservar¡±. Com sabem, les parets originals de les esgl¨¦sies de Ta¨¹ll es troben al MNAC. Tot est¨¤ molt ben explicat al c¨°mic El museu (Norma Editorial), de Jordi Carri¨®n i Sagar, que et trobes a totes les botigues de la Vall (per als m¨¦s cafeters, recomanem un estudi recent de Victoria Cirlot: Ta¨¹ll, de SD Edicions). El thriller comen?a el 1907 amb Josep Puig i Cadafalch liderant una expedici¨® de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans per explorar i catalogar l¡¯art del Pirineu. Sis senyors en burro van dibuixar totes les construccions medievals i van fer m¨¦s de dues-centes fotografies. Van considerar que l¡¯arquitectura exterior era menys rica que la de les esgl¨¦sies franceses, per¨° que la decoraci¨® inte?rior era d¡¯una excel¡¤l¨¨ncia ¨²nica al m¨®n. Les muntanyes havien mantingut a?llat un patrimoni amb el qual es podia construir la mitologia d¡¯una naci¨® mil¡¤len¨¤ria, tot i que la naci¨®, m¨¦s preocupada pel g¨°tic, ni tan sols ho sabia. Per¨° les not¨ªcies es van escampar i els propietaris leg¨ªtims de l¡¯art no eren del tot conscients del seu valor: entre el 1910 i el 1930, tot de col¡¤leccionistes americans van perpetrar un saqueig p¨¨rfid i el bot¨ª encara avui es troba a les parets de museus ianquis. Catalunya tenia poc temps, i va decidir arrencar les parets de Ta¨¹ll per mantenir-les al pa¨ªs.

Les escultures gregues del British Museum fan r¨¤bia, per¨° el rom¨¤nic del MNAC, respecte i comprensi¨®

La fonamentaci¨® moral de l¡¯arrencament estableix tota la difer¨¨ncia quan t¡¯ho mires. Mentre que les escultures gregues del British Museum indueixen una r¨¤bia anticolonial, el rom¨¤nic del MNAC conjura respecte i comprensi¨®. Els habitants de la Vall tenen l¡¯entrada gratu?ta al museu de Barcelona i, parlis amb qui parlis, ning¨² reclama que les obres tornin. ?s un triomf del gota a gota pedag¨°gic i pol¨ªtic, perqu¨¨ quan es van produir els arrencaments, els locals van arribar a destruir pintures per fotre els que es pensaven que eren lladres. Avui la cosa ha fet tanta volta que, d¡¯alguna manera, es podria dir que el museu ¨¦s un lloc m¨¦s propi que la Vall per a les pintures. Walter Benjamin deia que l¡¯aura d¡¯una obra d¡¯art no era cap propietat f¨ªsica, sin¨® la relaci¨® de l¡¯objecte amb el seu context extern, el lloc i el temps particular a trav¨¦s dels quals l¡¯original s¡¯inscriu en una hist¨°ria. Quan mires les reproduccions a Ta¨¹ll penses en la hist¨°ria del cristianisme, mentre quan mires les pintures originals al museu, penses en la hist¨°ria de la modernitat. S¨®n dues cares d¡¯una mateixa hist¨°ria d¡¯Europa i de les coses que els europeus han fet moguts per diferents formes de fe.

Formatge fresc ratllat, el secret de la conservaci¨®

I diria que una fe moderna ¨¦s el que em trobo en l¡¯energia de Carme Ramells i Gemma Ylla, cap de l¡¯¨¤rea de restauraci¨® i conservaci¨® preventiva i conservadora del rom¨¤nic, respectivament, que em reben per ensenyar-me les entranyes del MNAC. Ara mateix fan obres a la sala amb les pintures de Sant Joan de Bo¨ª. L¡¯objectiu ¨¦s incorporar els fragments de pintura a la part baixa de les columnes: unes sanefes de colors que serveixen perqu¨¨ se¡¯m transmeti per primer cop el missatge que m¨¦s vegades sentir¨¦ fent aquest reportatge: que les esgl¨¦sies rom¨¤niques eren molt m¨¦s vives de com les veiem avui. L¡¯altre gran tema ¨¦s qu¨¨ fer un cop l¡¯art s¡¯ha perdut: intentar recrear l¡¯efecte original o fer palesa la p¨¨rdua? Amb una armilla vermella i uns guants blaus, un noi encola una estructura de poliestir¨¨ sobre la qual, quan arribi el moment, quatre conservadors molt estressats recolzaran una pintura feta fa nou-cents anys perqu¨¨ s¡¯incorpori a la paret del museu. Hi ha tanta feina que t¡¯adones que conservar t¨¦ m¨¦s a veure amb mantenir viu que amb congelar.

Ramells i Ylla em porten a una sala molt gran, ben il¡¤luminada i amb l¡¯aire lleugerament condicionat, on m¡¯espera l¡¯estampa de bates blanques i ulleres de pl¨¤stic que buscava. Meitat cient¨ªfiques, meitat infermeres i del tot artesanes, nom¨¦s hi ha dones, una constant del m¨®n de la conservaci¨® que no tinc teoritzada, per¨° que fa pensar en el que els dos g¨¨neres necessiten per satisfer l¡¯ego. Sobre una taula blanca reposa un tros de paret d¡¯esgl¨¦sia, envoltat de documents i pots amb productes de neteja. Pregunto a les restauradores qu¨¨ pensen quan manipulen les obres i em responen que s¡¯imaginen els artistes en el moment de fer-les i senten una gran admiraci¨® per la qualitat t¨¨cnica. Em diuen que la m¨¤xima satisfacci¨® d¡¯aquest ofici ¨¦s descobrir alguna cosa que havia quedat amagada i poder-la fer tornar a lluir.

Les propietats de la llet fan que la pintura s¡¯hagi transportat al llarg del temps

Per¨°, per entendre la llum de deb¨°, cal baixar encara m¨¦s i parlar amb N¨²ria Oriols, la qu¨ªmica en cap, que ha fet una tesi doctoral sobre el proc¨¦s de carbonataci¨® al fresc de les pintures murals de Ta¨¹ll. La pregunta en aquest nivell no ¨¦s com fer-ho m¨¦s bonic, sin¨® com fer que duri per sempre. Mentre que les pintures a l¡¯oli viuen sota l¡¯amena?a de l¡¯oxidaci¨®, els frescos de Ta¨¹ll llampeguegen com si estigu¨¦ssin acabats de fer. Oriols m¡¯ho resumeix amb dos punts de la hist¨°ria de les obres. Una ¨¦s a l¡¯origen: sense cap coneixement cient¨ªfic ni producte industrial, el llegendari Mestre de Ta¨¹ll va tenir prou tra?a perqu¨¨ el morter de cal? i sorra es fongu¨¦s amb la pintura, de manera que a la superf¨ªcie s¡¯an¨¦s formant una capa vitrificada uniforme gr¨¤cies a la qual el color queda tan saturat com el veiem encara avui.

L¡¯altre miracle ¨¦s el formatge fresc ratllat. Resulta que Franco Steffanoni, el restaurador itali¨¤ responsable de l¡¯strappo entre el 1919 i el 1923, complementava la cal? amb formatge i llet fresca per fer la pasta amb qu¨¨ enganxava la pintura arrencada a un nou suport. ¡°La t¨¨cnica de trasp¨¤s consistia a enganxar, amb el case?nat preparat, dues teles de cot¨® de trama molt oberta sobre el revers dels fragments de pintura mural que havien baixat, enrotllats i a llom de mules, dels Pirineus.¡± I resulta que, si b¨¦ els pol¨ªmers naturals envelleixen i perden resist¨¨ncia, aquest efecte queda en part compensat per la carbonataci¨® que experimenta la cal? de la barreja inicial, que endureix i actua al mateix temps com a adhesiu. Les mateixes propietats que fan que la llet serveixi als mam¨ªfers per transportar minerals del cos de la mare al del nad¨® fan que la pintura s¡¯hagi transportat al llarg del temps. Al llibre de la Majestat s¡¯hi llegeix ¡°Ego sum lux mundi¡±, per¨° potser a les p¨¤gines interiors hi ha una taula peri¨°dica.

L¡¯Esgl¨¦sia militant de la Vall

En canvi, a la Vall, tota la sensaci¨® de fragilitat t¨¨cnica del museu s¡¯inverteix amb la robustesa natural de la pedra. Les esgl¨¦sies rom¨¤niques catalanes semblen fortins, edificis m¨¦s b¨¨l¡¤lics i pr¨¤ctics que contemplatius i ostentosos, m¨¦s a prop d¡¯una masia que d¡¯un palau. Aquest aspecte d¡¯una Esgl¨¦sia militant refor?a la idea que all¨¤ fora hi ha un enemic: enmig del caos que va seguir la caiguda de l¡¯Imperi rom¨¤, la missi¨® del cristianisme era combatre les forces obscures mentre no arriba el judici final, que havia de tenir lloc l¡¯any 1000. Ara b¨¦, com m¡¯explica l¡¯historiador de l¡¯art medieval Manuel Casti?eiras, aix¨° era abans. Al segle XI, la Vall de Bo¨ª vivia un moment d¡¯optimisme i expansi¨®. La fi dels temps havia passat de llarg i, de fet, Europa va comen?ar a cobrir-se d¡¯un ¡°c¨¤ndid mantell d¡¯esgl¨¦sies¡±, una frase del monjo Rodolfus Glaber escrita el 1047. Perqu¨¨ les esglesietes que ara visitem com si fossin de joguina van ser la primera l¨ªnia d¡¯una revoluci¨® que forjaria la identitat europea. D¡¯una societat feudal descentralitzada i guerrillera, es va anar evolucionant cap a un model cada cop m¨¦s organitzat i jer¨¤rquic que propulsaria el creixement econ¨°mic. A mesura que s¡¯anaven aixecant bas¨ªliques, els boscos s¡¯anaven convertint en camps de cereals.

Les avantguardes s¡¯inspiren en les esgl¨¦sies catalanes per fer el gran salt endavant

L¡¯Esgl¨¦sia va tenir un paper clau mediant entre els que tenien armes i els que no, posant l¨ªmits a la viol¨¨ncia arbitr¨¤ria dels nobles a c¨°pia de poder cultural. Casti?eiras em diu que Europa sense el cristianisme seria Joc de trons. El gran canvi va venir amb la Pau i Treva de D¨¦u, un moviment so?cial impulsat pel clergat al segle XI amb l¡¯objectiu de mitigar la viol¨¨ncia, que culminaria amb el dret a sagrera ¡°un radi de trenta passes al voltant d¡¯una esgl¨¦sia, espai que el bisbe consagrava, i on no es podia dur a terme cap acte de viol¨¨ncia, sota pena d¡¯excomuni¨®¡±. A Catalunya, la Pau i Treva de D¨¦u es considera l¡¯origen de les Corts Catalanes, perqu¨¨ els conflictes entre nobles i comtes per la servitud dels pagesos es van resoldre amb assemblees especialment pactistes. Es parla molt de la democr¨¤cia atenesa i la llei romana, per¨° la l¨°gica de contrapoders que tant s¡¯estima Europa van sorgir als Pirineus durant l¡¯¨¨poca medieval. De la mateixa manera que l¡¯art rom¨¤nic no s¡¯anomenava aix¨ª mentre s¡¯estava fent, mirar d¡¯imitar un ideal del passat que mai no va existir ¨¦s la millor manera de crear coses originals. Vista aix¨ª, la consagraci¨® de l¡¯Any Ta¨¹ll deixa de ser una an¨¨cdota folkl¨°rica per a bojos de l¡¯art i es converteix en una commemoraci¨® molt m¨¦s profunda i transversal.

La gran influ¨¨ncia de Picasso

Seguint aquest fil contraintu?tiu, el rom¨¤nic s¡¯ha convertit en una palanca perfecta per construir una identitat nacional catalana que es vol especialment moderna. ?s una hist¨°ria que permet dir que les avantguardes s¡¯inspiren en les esgl¨¦sies catalanes per fer el gran salt endavant. Tothom sap que Picasso es va intoxicar amb ?frica i ?sia per fer la seva gran revoluci¨®, per¨° cada cop m¨¦s estem descobrint i explicant que les talles de fusta del rom¨¤nic van ser tant o m¨¦s importants que les m¨¤scares africanes. En un petit retrat, John Berger compara Picasso amb un mestre com el de Ta¨¹ll. ¡°Qu¨¨ fa que una obra de Picasso sigui immediatament reconeixible? No es tracta nom¨¦s de les seves formalitzacions familiars, sin¨® de la seva forma ¨²nica de convicci¨®, de la mentalitat absolutament unidireccional en qualsevol llen? [¡­] Si s¡¯entra en una esgl¨¦sia rom¨¤nica i hom veu al costat de l¡¯altre un fresc del segle XII i un fresc del segle XVIII, ¨¦s aquesta qualitat de la intel¡¤lig¨¨ncia la que els distingeix¡±. Segons Berger, la paradoxa que l¡¯artista del segle XII tingui molts menys coneixements t¨¨cnics i te¨°rics que el del XVIII, per¨° que la seva obra ens cridi incomparablement m¨¦s, s¡¯explica per un diferencial de fe: ¡°Una mentalitat absolutament unidireccional de l¡¯artista anterior, que, en termes de religi¨®, era impossible al segle XVIII¡±. Picasso, que es va estar a G¨®sol veient talles rom¨¤niques mesos abans de fer les Senyoretes d¡¯Aviny¨®, troba en el rom¨¤nic l¡¯energia que necessita per alliberar la pintura de la necessitat de representar la realitat tal com ¨¦s i poder dir el que sigui que l¡¯artista vol dir. La hist¨°ria de l¡¯art demostra que l¡¯aparici¨® del nou dep¨¨n de la conservaci¨® del vell.

Nosaltres i el rom¨¤nic

Avui, la nostra relaci¨® amb el rom¨¤nic es mou entre aquesta roda de dua?lismes que no paren de girar convertint-se l¡¯un en l¡¯altre i l¡¯altre en un com els passa a la Vall de Bo¨ª i el MNAC. A les esgl¨¦sies del Pirineu, les obres s¨®n recreacions que pretenen imitar l¡¯efecte est¨¨tic de les originals. A Santa Eul¨¤lia d¡¯Erill la Vall hi ha una capella de batalla perqu¨¨ els aut¨°ctons hi combreguin, i a Santa Maria de Ta¨¹ll encara s¡¯hi diu missa. La tarda del dissabte que la vaig visitar, un moss¨¨n sud-americ¨¤ amb un catal¨¤ excel¡¤lent connectava les perip¨¨cies de Jes¨²s amb les angoixes pel canvi clim¨¤tic i la guerra de Gaza, tot corroborant que el mil¡¤lenarisme no es pot donar mai per mort. Es referia als parroquians com ¡°nosaltres, els de les muntanyes¡±, mentre la llum que es filtrava per les finestres il¡¤luminava una escena dels Reis d¡¯Orient que a ning¨² importava si era una c¨°pia o un original. Aquesta lli?¨® s¡¯ent¨¦n especialment b¨¦ en una sala del MNAC on hi ha un retroprojector que ens ensenya com els frescos medievals es guixaven sense cap mirament per comptar les misses que es dedicaven a cada sant, per¨° la ironia ¨¦s que en els nostres temps les obres s¡¯han tornat intocables. En un m¨®n laic, l¡¯art ocupa el lloc de la religi¨® com l¡¯¨²nica garantia que encara hi ha coses sagrades. Convertida en mem, la Majestat de Ta¨¹ll assoleix la immortalitat del pop al compte de Twitter @RomanicCatala. Els esc¨¨ptics que no troben la transcend¨¨ncia en una esgl¨¦sia la tenen camuflada en discursos seculars per tot arreu.

Tot aix¨° hi havia darrere el mapping de Sant Climent preparat per fer el seu efecte. El vaig deixar per al final, per¨° amunt i avall, entre cada ermita i l¡¯Airbnb, cada cop que travessava Ta¨¹ll amb el cotxe em topava amb un cartell amb l¡¯ull de la Majestat que m¡¯anava posant nervi¨®s. Mitja hora abans, vam fer el guiri al bar de formatges artesans i IPAs d¡¯importaci¨® a preus descaradament barcelonins que hi ha just davant del jard¨ª de l¡¯esgl¨¦sia. En entrar-hi vaig buscar el gest incomprensiblement reconfortant que tants cops he vist al MNAC, per fi sobre la seva pedra primig¨¨nia, i em va tornar la mirada una projecci¨® artificial. De seguida vaig anar a buscar el tros de la paret que Ramells m¡¯havia fet notar que contenia capes de pintura profundes amb la hist¨°ria de Ca¨ªn i Abel. Em trobava en un estat de suspensi¨® entre la rever¨¨ncia i la dist¨¤ncia. En seure al banc, la sala es va quedar a les fosques i el mapping va guanyar una nitidesa que va escombrar els rastres de kitsch. La recreaci¨® juga amb tres nivells: la roca despullada amb el que ha quedat, la pintura tal com es conserva al MNAC, i una reconstrucci¨® imagin¨¤ria que evoca com podria haver estat completa. Un focus rod¨® vesteix i desvesteix els detalls, sense cap veu: nom¨¦s m¨²sica de fons i efectes de so. En realitat, per creure que hi alguna cosa m¨¦s no cal cap dogma ni cap prova: es veu en la for?a visual de la pintura que et mira a trav¨¦s dels segles i es toca en la feina de la gent que cada dia treballa per conservar-la.