Adriana B¨¤rcia: ¡°Aurora Bertrana era una dona cosmopolita i sense p¨¨ls a la llengua¡±

El 1973, Aurora Bertrana confess¨¤ a Josep Faul¨ª que encara no havia escrit la seva gran obra. ¡°La seva gran obra, en realitat, ¨¦s la seva vida¡±, comenta Adriana B¨¤rcia, comiss¨¤ria de l¡¯exposici¨® Aurora Bertrana, poli¨¨drica al Palau Robert en ocasi¨® del 50¨¨ aniversari de la mort de l¡¯autora. B¨¤rcia est¨¤ treballant en la reedici¨® de les Mem¨°ries de Bertrana. ¡°S¨®n com un llibre d¡¯aventures. Perqu¨¨ la seva vida va ser una gran aventura¡±. L¡¯exposici¨®, que es podr¨¤ veure fins al 29 de setembre, vol ser una invitaci¨® a la lectura d¡¯una autora que per a molts encara ¨¦s una gran desconeguda. Els seus lectors trobaran material nou, i aquells que encara no s¡¯han endinsat en la seva obra descobriran una viatgera cosmopolita, una periodista sense p¨¨ls en la llengua i de mirada perspica? i una autora que no ha perdut vig¨¨ncia.

Pregunta. Fa uns anys, en un article, comentava la velocitat de creuer amb qu¨¨ anava la recuperaci¨® d¡¯Aurora Bertrana. Amb aquesta exposici¨®, hem arribat a port?

Resposta. Per mi, el punt d¡¯inflexi¨® va ser l¡¯any Bertrana, el 2017. Des de llavors tot ha anat molt de pressa, a tota m¨¤quina, diria, i jo no he parat de fer coses: editar llibres, publicar in¨¨dits, xerrades, confer¨¨ncies, elaborar material pedag¨°gic per a les escoles... fins i tot vam projectar a Girona la pel¡¤l¨ªcula La agon¨ªa de los peces fuera del agua, adaptaci¨® de la novel¡¤la de Bertrana Vent de grop. Per tant, hi ha hagut un despertar de l¡¯inter¨¨s per l¡¯obra de Bertrana? No s¨¦ qu¨¨ dir. Jo l¡¯estudio des del 1997, ¨¦s a dir, des de fa gaireb¨¦ trenta anys. ?s veritat que, com et deia, a partir del 2017, tot i que va ser un any molt complicat, s¡¯han fet moltes coses i la gent s¡¯ha interessat cada cop m¨¦s per ella, apropant-se a la seva figura i la seva obra. Pel context pol¨ªtic i social que vivim i per l¡¯actual reivindicaci¨® feminista, crec que Bertrana ¨¦s una figura que encaixa molt b¨¦ en el nostre temps. Dit tot aix¨°, no crec que l¡¯exposici¨® sigui cap punt final. No hem arribat a port. I n¡¯estic segura perqu¨¨ en els darrers anys he constatat que encara avui hi ha molta gent que no sap qui ¨¦s Aurora Bertrana. De fet, l¡¯exposici¨® neix amb una voluntat divulgativa: volem donar-la a con¨¨ixer. Una part de l¡¯exposici¨® ¨¦s m¨¦s explicativa i es dirigeix sobretot al p¨²blic que desconeix la figura de Bertrana, i l¡¯altra part, on trobem documents i llibres, est¨¤ m¨¦s destinada als seus lectors perqu¨¨ descobreixin coses noves.

P. ¡°El primer que s¡¯ha de fer amb la vida ¨¦s viure-la i, despr¨¦s, si de cas, escriure-la¡±, anota Bertrana a les seves mem¨°ries. No es pot entendre la seva obra sense la seva vida? ?s a dir, vida i obra estan entrella?ades?

R. Absolutament. De fet, el subt¨ªtol de l¡¯exposici¨® fa refer¨¨ncia a aquesta frase que esmentes, on Bertrana afegeix que cal escriure la vida ¡°amb coneixement de causa¡±. En totes les seves obres, siguin de ficci¨® o de no-ficci¨®, est¨¤ present la seva biografia. Pensa, per exemple, en una novel¡¤la com Cendres, que va romandre in¨¨dita fins que la vam publicar el 2022 amb l¡¯editorial Ela Geminada: la protagonista ¨¦s un alter ego seu. Per molt que s¡¯amagui, darrere l¡¯Anna Valls hi ha l¡¯Aurora Bertrana. Pensem en altres dues novel¡¤les: Entre dos silencis i Vent de grop. Totes dues s¨®n fruit d¡¯una experi¨¨ncia personal, d¡¯una viv¨¨ncia. La primera t¨¦ l¡¯origen en el seu viatge al poble d¡¯?tobon durant la Segona Guerra Mundial en missi¨® humanit¨¤ria. La segona ¨¦s resultat de l¡¯estiu que va passar en la d¨¨cada dels seixanta a l¡¯Escala, on s¡¯adona del boom tur¨ªstic. ?s cert que encara no es pot parlar de boom, per¨° Bertrana constata l¡¯arribada de molts turistes que lloguen habitacions i apartaments als pescadors, que veuen que guanyen m¨¦s diners amb el lloguer que sortint a pescar. Per altra banda, en la seva primera novel¡¤la, Edelweiss, ja s¡¯hi veu l¡¯empremta autobiogr¨¤fica que caracteritzar¨¤ tota la seva obra. La trama t¨¦ lloc a Murren, Su?ssa, i ¨¦s el transsumpte de l¡¯experi¨¨ncia de Bertrana, que va arribar precisament a Su?ssa molt jove i que, com que no tenia diners per pagar-se els estudis de m¨²sica, feia bolos i tocava en diferents hotels.

P. Despr¨¦s hi ha les mem¨°ries.

R. Jo sempre recomano comen?ar a llegir Bertrana a trav¨¦s de les seves mem¨°ries. Per¨° cal llegir-les amb certa dist¨¤ncia cr¨ªtica. Es conformen de dues parts. La primera, publicada en vida de l¡¯autora, arriba fins el 1935, any que viatja al Marroc per fer un reportatge sobre les dones musulmanes. El segon volum narra l¡¯exili i arriba fins el 1949, ¨¦s a dir, fins al seu retorn a Barcelona. Dels anys seg¨¹ents ja no va voler escriure. Va marxar i va deixar enrere una Catalunya molt din¨¤mica, on es podien fer moltes coses, una Catalunya florejant. Era la Catalunya dels anys espl¨¨ndids de la Rep¨²blica. I va tornar el 1949 a la Catalunya de l¡¯Espanya franquista. No va voler escriure d¡¯aquells anys, que ella definia com els grisos anys sense aventura. I, efectivament, van ser grisos, per¨° malgrat tot va continuar publicant. Li costava molt trobar editor, sempre li va costar. D¡¯aquells anys, ¨¦s cert, s¨®n algunes de les novel¡¤les in¨¨dites que nom¨¦s ara hem pogut publicar: Cendres, N¨¤ufrags, les Confer¨¨ncies... Tots aquests t¨ªtols no van aconseguir passar la censura.

En totes les seves obres, siguin de ficci¨® o de no-ficci¨®, est¨¤ present la seva biografia

P. Diu que sempre va tenir dificultats per publicar. El cognom Bertrana no ajudava?

R. El fet de dir-se Bertrana per a unes q¨¹estions anava molt b¨¦, per¨° tampoc li obria totes les portes, en part perqu¨¨ ella no era una dona convencional. Era una dona cosmopolita, una dona desimbolta i que no tenia p¨¨ls a la llengua. Quan viatj¨¤ a la Polin¨¨sia, va veure altres formes de relacionar-se entre homes i dones, va descobrir les parelles obertes i la polig¨¤mia. Va escriure¡¯n articles i, posteriorment, Paradisos oce¨¤nics. Escrivia el que veia, i el que veia li permetia reflectir les societats catalana i su?ssa, principalment. Els salvatges, ens diu, els salvatges s¨®n els occidentals. Ella escrivia de tot el que veia al seu voltant; trobem articles en qu¨¨ parta de prostituci¨®...

P. I de l¡¯amor lliure, la infidelitat, el divorci... temes que tamb¨¦ apareixen en novel¡¤les com Frac¨¤s, per exemple.

R. Frac¨¤s ¨¦s una obra petitona, per¨° pensa en Cendres, on veritablement es desfoga: tenim homosexuals, bisexuals, adulteri consentit, cr¨ªtica a la burgesia... L¡¯obra es va publicar amb un pr¨°leg de Salvador Espriu que ens advertia que calia anar amb compte amb aquesta obra i tenir-la present. Bertrana va lluitar molt¨ªssim per treure a la llum tots els seus textos. Per defugir la censura escriv¨ª en castell¨¤ i, fins i tot, en franc¨¨s. Ho va fer per necessitat, no per convicci¨®.

P. De fet, ella sempre reivindic¨¤ el catal¨¤ com la seva llengua i la import¨¤ncia d¡¯escriure i llegir en catal¨¤.

R. Quan estava a Su?ssa va intentar obrir-se cam¨ª i comen?¨¤ a escriure en franc¨¨s. D¡¯aqu¨ª una novel¡¤la com N¨¤ufrags, que vam traduir al catal¨¤ fa un parell d¡¯anys. Quan va tornar a Catalunya opt¨¤ pel castell¨¤, perqu¨¨ era la llengua que li permetia tirar endavant i publicar, tot i que no va deixar mai d¡¯escriure en catal¨¤. Per a ella, i ho diu amb totes les lletres, el catal¨¤ estava per sobre de qualsevol cosa.

P. La formaci¨® de les dones, la necessitat de formar-les i educar-les, culturalment era tamb¨¦ una de les seves preocupacions. De fet, la va portar a fundar el Liceu Club de Barcelona.

R. Aquest ¨¦s un tema una mica complicat. El seu feminisme era un feminisme moderat. En aquells anys, a Espanya no es podia parlar d¡¯un feminisme com el de les suffragette a Anglaterra. Aqu¨ª ten¨ªem un feminisme molt m¨¦s conservador. A Catalunya hi havia Carme Karr, per exemple. Per Bertrana, la q¨¹esti¨® principal era l¡¯educaci¨® i, de fet, quan el 1933 es presenta per Esquerra Republicana ho fa amb el projecte d¡¯una universitat obrera femenina. Ella no era elitista, en absolut. Es dirigia a les classes populars, perqu¨¨ sentia que en formava part. La fam¨ªlia Bertrana no tenia diners i no va tenir-ne mai. Pel que fa al Liceu Club de Barcelona, el fund¨¤ juntament amb Carme Montoriol, per¨° no va trigar gaire a marxar-ne perqu¨¨ de seguida es va convertir en una instituci¨® burgesa. No hi havia cap voluntat de dirigir-se a les classes populars, m¨¦s aviat al contrari: era un club de senyoretes. Ella, en canvi, volia formar les dones de classes treballadores, perqu¨¨, a difer¨¨ncia de Clara Campoamor, que reivindicava el vot per a tothom, Bertrana sostenia que, primer de tot, la dona havia de formar-se. Sense formaci¨® no hi ha criteri i, sense criteri, la dona no pot votar lliurement. Una dona sense formaci¨®, sost¨¦ Bertrana, vota seguint les indicacions del seu pare o del seu marit i no per convicci¨® pr¨°pia.

P. Dels seus estius a l¡¯Escala van sortir alguns llibres...

R. S¨ª, Vent de grop i el recull de contes Oviri i sis narracions m¨¦s.

P. Per¨° tamb¨¦ una relaci¨® d¡¯amistat amb Caterina Albert. Qu¨¨ va significar per a Bertrana l¡¯autora de Solitud?

R. Per Bertrana, Caterina Albert era una mestra. La va llegir i va escriure sobre ella. No la va imitar, per¨° s¨ª que s¡¯hi va emmirallar. A Vent de grop va fer parlar els pescadors, respectant la seva llengua, la seva manera de parlar. A V¨ªctor Catal¨¤ la van criticar pel seu ¡°catal¨¤ de poble¡±, per¨° no era de poble ni era mascul¨ª, com deien; era, al contrari, un catal¨¤ genu¨ª, el catal¨¤ de l¡¯Empord¨¤. Bertrana repr¨¨n aquest catal¨¤ a l¡¯hora de transcriure la parla dels pescadors de l¡¯Escala.

Durant molt de temps, en la literatura catalana nom¨¦s hem tingut V¨ªctor Catal¨¤, Merc¨¨ Rodoreda, Montserrat Roig, i punt. Aquests tres arbres han tapat el bosc

P. Una altra dona que va tenir un paper clau en la vida de Bertrana va ser Carme Karr.

R. S¨ª, Carme Karr formava part de la xarxa d¡¯amistats de Prudenci Bertrana. Quan Aurora va demostrar que tenia talent per a la m¨²sica i Girona se li qued¨¤ petita per continuar-se formant, el pare va acceptar que an¨¦s a Barcelona a estudiar a l¡¯escola Joan Llongueres. Com que era impossible viure a Girona i baixar a Barcelona cada dia, Aurora es qued¨¤ a casa de Carme Karr, a trav¨¦s de la qual va entrar en contacte amb tot el cercle barcelon¨ª. Ideol¨°gicament eren molt diferents; Bertrana era m¨¦s d¡¯esquerres respecte a Karr, que era una dona conservadora. Aix¨ª i tot, li va obrir les portes del m¨®n cultural de Barcelona.

P. A la Hist¨°ria de la literatura de Riquer, Comas i Molas, a Aurora Bertrana nom¨¦s li dediquen unes poques l¨ªnies dins l¡¯apartat ¡°marginats¡±. Fa l¡¯efecte que, un cop acaba la dictadura i arriba la democr¨¤cia, la cr¨ªtica liter¨¤ria tampoc sap entendre l¡¯obra de Bertrana, que continua sent una autora ignorada.

R. Tens tota la ra¨®. Jo vaig fer filologia catalana a Girona. Acabo l¡¯any 1997 i vaig a l¡¯Aut¨°noma a fer el doctorat. Jaume Olet, director de la meva tesina, em comenta que han obert el fons Bertrana a la Universitat de Girona i que valdria la pena fer-hi un cop d¡¯ull. Reculo i torno a Girona. I ¨¦s llavors que descobreixo Aurora Bertrana, de la qual no sabia res. Ning¨² me n¡¯havia parlat, tot i haver fet una llicenciatura en literatura catalana. El primer llibre que vaig agafar per endinsar-me en la seva figura va ser la Hist¨°ria de la literatura catalana de Riquer, Comas i Molas, i nom¨¦s vaig trobar una l¨ªnia dedicada a ella i la seva obra. Nom¨¦s una l¨ªnia. Com ¨¦s possible? I aix¨° no s¡¯acaba aqu¨ª, perqu¨¨ encara avui hi ha noies que reconeixen que ning¨² els ha parlat de Bertrana a la universitat i em truquen perqu¨¨ estan interessades a estudiar-la. Durant molt de temps, en la literatura catalana nom¨¦s hem tingut V¨ªctor Catal¨¤, Merc¨¨ Rodoreda, Montserrat Roig, i punt. Aquests tres arbres han tapat el bosc. On eren les altres? Als anys trenta, a Catalunya hi va haver una formada de grans autores: a part de Bertrana, ten¨ªem Maria Teresa Vernet, Carme Monturiol, Anna Muri¨¤... I no ¨¦s f¨¤cil publicar-les. Et diuen que no interessen, que els seus llibres no es vendran... No ¨¦s f¨¤cil, per aix¨° a l¡¯inici et deia que no hem arribat a port. Encara queda molt per fer.