Els arbres de Narc¨ªs Comadira i Jordi Armengol
Els dos artistes exposen al Centre Cultural La Merc¨¨ de Girona en una mostra comissariada per Esteve Miralles
Aneu al primer pis del Centre Cultural La Merc¨¨, i veureu arbres a les parets i en alguna vitrina. Els de fora arrelen, s¡¯enlairen, es retorcen, es veneren, s¡¯abracen, ragen, fabriquen clarobscurs, s¡¯empelten, s¡¯escriuen, es poetitzen, es pinten. Aix¨° ¨²ltim ho han fet Narc¨ªs Comadira (1942) i Jordi Armengol (1971), comissariats per Esteve Miralles, en una exposici¨® a quatre mans anomenada Els arbres callen que podreu veure a Girona fins al 18 d¡¯octubre.
Confesso que quan em diuen ¡°els arbres callen¡± penso en la pel¡¤l¨ªcula de M. Night Shyamalan ¡ªThe happening: arbres que ens maten callant¡ª i m¡¯arronso. Dels arbres esperem que callin b¨¦, ¨¦s a dir: que no interpel¡¤lin. ?s per aix¨° que ens deixen el cor quiet i voldr¨ªem sa ci¨¨n?cia, manllevant les expressions de Carner. ?s per aix¨° que ens transmeten aquesta mena de pau que nom¨¦s pot tenir alg¨² que no t¨¦ sang als circuits. Si hi tenim qu¨ªmica, diguem-ne, ¨¦s perqu¨¨ ens fan sentir sense venir-nos a trobar (reflexi¨® de sal¨® que podr¨ªem expandir a la natura en general). ?s per aix¨° que els arbres han estat objecte d¡¯inter¨¨s constant de la hist¨°ria de la sensibilitat. Els arbres ens criden, tots arbregem anant b¨¦, i em centro: si aneu al primer pis de La Merc¨¨ en trobareu uns quants. Jo vaig veure com en sortien dos d¡¯una paret blanca, eren els pintors creant en duet el dia de la inauguraci¨®. I aix¨ª, rere la mirada dels assistents, brotaven les branques i el fullam del negre polsim del carbonet a les mans. Aquell parell d¡¯exemplars nascuts alhora seguiran l¡¯ef¨ªmer de la pols premsada d¡¯on venen i la resta, en colors esclatants, en formes simples i dures, romandr¨¤ ¡ªcom l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯arbre referencial¡ª impertorbable i pertorbadora com els seus parents de fora la sala.
Miralles ens recorda que fa temps que Narc¨ªs Comadira pinta i dibuixa arbres: ¡°arbres carnerians, toscans, illencs, arbres solitaris, vincles, tensi¨®, racons d¡¯¨¤nima latent, temps detingut, cicles de renovar-se, transcend¨¨n?cies, esperit, mort i vida, saba per dins, tra?, altura¡±. Comadira (escriptor, poeta, pintor, cr¨ªtic, comissari, periodista... El gran Comadira) s¡¯ha deixat confrontar generosament per un h¨¤bil ¡°aspirant¡±, Jordi Armengol, que tamb¨¦ dibuixa i pinta arbres. Valentament, accepta el repte d¡¯elaborar aquest d¨ªptic que genera sentit (el que sigui, vosaltres ho direu) posant les seves respectives obres en di¨¤leg. I us preguntareu, tal com fa Armengol al full de sala: ¡°Per qu¨¨ arbres, per qu¨¨ de colors, per qu¨¨ troncs retorts, o arbredes, per qu¨¨ dos, o tres, per qu¨¨ de lluny, o des d¡¯enmig, o per qu¨¨ verd, i ombres, per qu¨¨ turons, n¨²vols, geometria, llum¡±. S¨®n preguntes que fan soroll ¡ªel del nostre cap rumiant davant d¡¯un quadre¡ª, tot el contrari que passa quan ens trobem sols enmig del bosc o en pres¨¨ncia d¡¯un sol arbre d¡¯aquests que callen, ¡°o reclamen silenci¡± perqu¨¨ vosaltres us dediqueu a deixar-los ser, a commoure-us.