¡®Mar i cel¡¯: Emoci¨®, hist¨°ria i patrimoni teatral

Que Mar i cel ¨¦s un fenomen pop de la cultura catalana ho demostra el fet que moltes persones poden cantar ¡°Les veles s¡¯inflaran¡± sense haver vist mai l¡¯espectacle. Des de la seva estrena el 1988, el musical m¨¦s emblem¨¤tic de Dagoll Dagom ¨¦s l¡¯exemple perfecte de la filosofia de la companyia degana del teatre musical a Catalunya: una proposta popular i de creaci¨® a partir d¡¯un cl¨¤ssic de la literatura. No cal imitar els americans per triomfar. L¡¯obra escrita per ?ngel Guimer¨¤ el 1888 ¨¦s una hist¨°ria de guerra religiosa i amor: la relaci¨® impossible entre la Blanca, cristiana, i el Sa?d, musulm¨¤, ambientada en un vaixell de pirates. Dagoll Dagom va apostar totes les cartes al barco i va triomfar: l¡¯imponent vaixell dissenyat per Isidre Prun¨¦s i Montse Amen¨®s continua sent la gran estrella del muntatge, i domina l¡¯escenari amb eleg¨¤ncia en fusta i flu?desa hidr¨¤ulica. La seva entrada en escena, amb el contrallum dissenyat per Albert Faura, posa els p¨¨ls de punta.

Un altre gran triomf de Mar i cel (aquesta n¡¯¨¦s la quarta i ¨²ltima versi¨®) es troba, sense cap mena de dubte, en la m¨²sica d¡¯Albert Guinovart i en el text de Xavier Bru de Sala, que adapta i modifica lleugerament l¡¯original de Guimer¨¤. La partitura continua tocant la fibra: la successi¨® de hits gaireb¨¦ no deixa temps d¡¯assimilaci¨® a l¡¯espectador, i l¡¯orquestra dirigida per Joan Vives o Sergi Cuenca sona de meravella. El llibret de Bru de Sala ¨¦s esquem¨¤tic i fulletonesc, i aix¨° obliga els personatges (sobretot la Blanca) a canviar d¡¯estat d¡¯¨¤nim a una gran velocitat. Els aires t¨°picament arabitzants de certs passatges musicals ens poden ruboritzar des d¡¯una mirada actual, per¨° ajuden a situar aquesta hist¨°ria, que no deixa de ser un conte, un Romeu i Julieta tenyit de religi¨® i sal marina.

La producci¨® ¨¦s un no parar de bellesa i precisi¨®, que demostra que les bones idees no cal canviar-les: la bodega del vaixell es construeix amb un senzill efecte de llum, i per indicar un flashback nom¨¦s cal un tul que ho difumini tot. Les projeccions dissenyades per Joan Rod¨®n (ja apareixien en la versi¨® del 2014) resulten innecess¨¤ries, per explicatives i grandiloq¨¹ents. ?s precisament quan l¡¯escena queda m¨¦s despullada que ens arriba millor l¡¯emoci¨®. Entre l¡¯extens repartiment, destaquen Al¨¨xia Pascual i Jordi Garreta com a Blanca i Sa?d (ja s¡¯han convertit en una parella ic¨°nica) i, especialment, la part femenina de l¡¯elenc: Berta Luna ¨¦s una Idriss lluminosa, Clara Renom deixa muda tota la platea amb la seva mare i Candela D¨ªaz Sanz construeix una Maria amb molt d¡¯encant. S¡¯agraeix la joventut del c¨¤sting, per¨° ¨¦s entre els pirates m¨¦s joves on trobem els desajustos m¨¦s grans. Els m¨¦s veterans Abel Garc¨ªa com a Joanot i Albert Gr¨¤cia com a Hass¨¨n demostren que l¡¯experi¨¨ncia continua sent un grau.

L¡¯estrena de Mar i cel s¡¯ha convertit en tot un esdeveniment cultural i social, ja que suposa la quarta i ¨²ltima versi¨® del muntatge i, alhora, el comiat de Dagoll Dagom dels escenaris despr¨¦s de cinquanta anys de traject¨°ria. Unes quantes generacions de gent de teatre ens hem educat sentimentalment amb aquest espectacle, i ¨¦s de just¨ªcia que estigui en cartellera com m¨¦s temps millor. De moment, ja se n¡¯han venut m¨¦s de 150.000 entrades. No passa cada dia que puguem tornar a veure una pe?a del nostre patrimoni esc¨¨nic. Despr¨¦s de gaireb¨¦ tres hores d¡¯emoci¨®, aplaudim fins i tot el vaixell quan surt a saludar.