A Xavier Grasset li cal escombrar a ¡®La selva¡¯

Quan un programa diu que vol oferir informaci¨® i entreteniment... el perill de relliscar augmenta. Primer perqu¨¨ rebre informaci¨® no t¨¦ perqu¨¨ ser avorrit. I perqu¨¨ entretenir, segons l¡¯accepci¨® que s¡¯esculli, va molt associat a la idea de ¡°fer passar el temps¡±. Et pot portar a la insignifican?a. La selva, el nou programa de tarda de Xavier Grasset, va prometre tant una cosa com l¡¯altra. Va comen?ar la setmana passada a TV3 amb dos d¨ªgits d¡¯audi¨¨ncia, per¨° a la segona, les xifres han trontollat severament. Potser aix¨° explica que el temps de suposat esbarjo i carallades s¡¯hagi escur?at a favor d¡¯una informaci¨®, aix¨° s¨ª, preferentment i suposada, recreativa. A Grasset li cal fer neteja a La selva si la vol menys anodina.

Les intencions rialleres eren molt clares. Una de les primeres convidades va ser Montse Barderi (col¡¤laboradora setmanal), coprotagonista amb Grasset a l¡¯antic M¨¦s324 d¡¯una simp¨¤tica escena d¡¯incontin¨¨ncia en el riure. TV3 va mostrar el v¨ªdeo reiteradament. La seva pres¨¨ncia a La selva, tamb¨¦ molt riallera, semblava com un enunciat program¨¤tic, molt for?at. L¡¯espai t¨¦ els elements habituals: entrevistes, tert¨²lia, not¨ªcies amb brometes i, l¡¯he vist nom¨¦s un dia, un lamentable concurs amb lamentables preguntetes. Ha desaparegut. Les tert¨²lies s¨®n com s¨®n els seus ponents. El c¨¤sting de La selva ¨¦s molt irregular. Sorpr¨¨n la solv¨¨ncia demostrada, al marge de les seves opinions, per dues persones del m¨®n del teatre i el cinema: S¨ªlvia Bel i Biel Duran. S¨®n actors, per¨° no fan com¨¨dia.

Grasset t¨¦ l¡¯honestedat de preparar-se les entrevistes. Hi arriba documentat. Es cenyeix, per¨°, massa al motiu de la trobada. No cerca altres cantonades del personatge. Va tenir Josep Maria Mainat el dia de la sent¨¨ncia condemnat¨°ria de la sexa exesposa. Una entrevista oportuna, per¨° no es va parlar del Mainat productor de televisi¨®, de la querella per plagi contra TV3 i Euf¨°ria, etc. Amb Emma Vilarasau van parlar de Casa en flames i de la repesca d¡¯un muntatge de 2005 d¡¯una obra de David Mamet (Un matrimoni de Boston). Vaig trobar-hi a faltar una petita excursi¨® sobre la figura del nostre admirat Mamet (Glengarry Glen Rose) que ara ¨¦s un reaccionari trumpista. L¡¯escriptora i fil¨°loga Clara Queralt¨® va parlar a la seva secci¨® de les primeres frases de les novel¡¤les. Hauria estat elegant recordar el preci¨®s llibre p¨°stum d¡¯aquest any de Camila Ca?eque (La ¨²ltima frase, de La u?a rota).

Em sembla apreciar, potser perqu¨¨ empenyen les declinants dades d¡¯audi¨¨ncia que, en una setmana, Grasset ha redu?t la quota de fac¨¨cia del programa. Aquest dijous, 19, la maduraci¨® era clara. Va haver-hi, per exemple, una excel¡¤lent trobada amb dues advocades d¡¯ofici especialitzades en delictes de viol¨¨ncia de g¨¨nere sobre les dificultats de la seva pr¨¤ctica professional, poc coneguda, i els vicis de la judicatura. Fins i tot la inevitable i poc excitant entrevista promocional de la casa va tenir el seu qu¨¨. El divendres 20 no va ser tan afortunat. Van parlar de les prohibicions de navalles -ja ho havia fet la Melero de forma m¨¦s treballada-, van promocionar dos programes de la casa, va sortir un equip de la propera Copa Am¨¨rica femenina... per¨° encara es notava la por a no fer prou xerinola.

Per fer La selva, Grasset ha abandonat M¨¦s 324. T¨¦ bona pinta. Ha desaparegut, l¨°gicament, la cita liter¨¤ria que feia Grasset i hi ha bones novetats en la composici¨® de les tert¨²lies. Marina Romero el porta amb solv¨¨ncia i l¡¯enceta amb un ¡°Comencem¡±, la mateixa expressi¨® que feia servir Gasset quan engegava el programa. Un discret recordatori a qui el va presentar durant nou anys.