Qu¨¨ en queda, de la ¡°moguda¡± gironina?

Tenia una innocent sospita: el m¨®n dels escriptors ¨¦s menys divertit que el dels artistes. Nom¨¦s em va caldre assistir al duet de dames de la pintura convocades a la xerrada ¡°Sobreviure al context: Dues mirades art¨ªstiques sobre els noranta¡±. Eren Roser Oliveras i Montserrat Costa parlant de com es van obrir pas ¡ªcom a dones i pintores¡ª en anys d¡¯un altre planeta. Les agombolava un p¨²blic entusiasta que omplia la sala del Museu d¡¯Hist¨°ria de Girona, tot d¡¯artistes i orbitadors del m¨®n de l¡¯art que van protagonitzar una conversa encesa al voltant del tema d¡¯aquesta exposici¨®, anomenada Infralocus. Els 90 a Girona, una d¨¨cada de 20 anys. La mostra, constel¡¤lada en diferents escenaris de la ciutat, genera inevitablement una pregunta: qu¨¨ en queda, de la nostra ¡°moguda¡± gironina?

Per comen?ar, en queden molts protagonistes i queda la idea que l¡¯art ¨¦s l¡¯ungla i la vida, la carn. Ho podrem veure fins al mes de febrer a trav¨¦s d¡¯un programa ampli d¡¯activitats, totes al voltant de recuperar el pols creatiu i inconformista d¡¯aquella Girona. En queda una panor¨¤mica retrospectiva i una mica enyorada d¡¯aquells que ja no hi s¨®n. En queda tamb¨¦ un homenatge sempre temptatiu a una Girona rebel i vital¨ªssima, i una cultura efervescent extramuse¨ªstica (i interdisciplin¨¤ria, que dir¨ªem ara) que va arrelar al marge dels camins oficials. I damunt els camins oficials. I per sota: com els esbarzers d¡¯estiu, carregats de mores. Era la Girona dels anys vuitanta i noranta on col¡¤lectius art¨ªstics i socials ¡ªpensem en la gent extraordin¨¤ria de La Penyora, per exemple¡ª van teixir un cosmos cultural amb vida pr¨°pia. En aquest sentit, expliquen els comissaris, ¡°s¡¯aposta per substituir el concepte de ¡®contracultura¡¯, o el de ¡®cultura alternativa¡¯, pel de ¡®cultura expandida¡¯¡±. Expandida i connectada amb actors de diferent paper: des de l¡¯¨¤mbit period¨ªstic i intel¡¤lectual, travessant vindicacions de carrer ¡°sense fer ¨²s de les jerarquies habituals, comen?ant per les que distingeixen alta cultura i cultura popular i, encara menys, de les que discriminen diferents modalitats d¡¯activisme o tot el que s¡¯esdev¨¦ de forma espont¨¤nia, ef¨ªmera i als marges del circuit oficial. Una manera de fer cultura lliure, sense programa ni subvenci¨®, ni etiquetes que poguessin encotillar-los, que mesclava disciplines art¨ªstiques, els espais d¡¯oci i la lluita dels moviments socials¡±.

Infralocus, comissariada per Eudald Camps i Jordi Mitj¨¤,?procura no caure en la temptaci¨® de la narrativitat, intentant acostar-nos a tot aquell caldo en clau visual. Veureu representada aquella pluralitat d¡¯artistes a B¨°lit_PouRod¨®; el xup-xup social al B¨°lit_LaRambla; i la Girona de la far¨¤ndula nocturna a B¨°lit_SantNicolau. Finalment, al?Museu d¡¯Hist¨°ria, hi trobareu obres d¡¯Enric Ansesa, Manel Bayo, Cesc, Joan Casanovas o Roser Oliveras, i cartells, fotografies i fanzins, testimonis de la moguda d¡¯un altre ¡°temps de flors¡± a Girona. Del temps de les flors salvatges.