¡®Pura passi¨®': No ¨¦s amor, es diu obsessi¨®

L¡¯escriptora Annie Ernaux ¨¦s coneguda per narrar la seva vida amb aquella fredor tan francesa i descarnada, exposant al sol els seus draps bruts m¨¦s ¨ªntims. Tot all¨° personal ¨¦s pol¨ªtic, bien s?r. La directora teatral Lucia del Greco es confirma, en el seu tercer espectacle, com una creadora que cal tenir molt en compte. Pura passi¨® adapta el llibre del mateix t¨ªtol i el converteix en una proposta radical i bell¨ªssima. Del Greco ha aplegat un equip art¨ªstic que ¨¦s un aut¨¨ntic luxe per explicar la hist¨°ria d¡¯aquesta dona i la seva passi¨®, un affaire rom¨¤ntic i sexual amb un home casat. Obsessi¨®, depend¨¨ncia i espera: la premi Nobel ens descriu la relaci¨® amb el seu amant amb la fredor de l¡¯entom¨°leg, detallant els s¨ªmptomes, les manies i les supersticions que li fan abandonar la seva vida per centrar-se en aquestes trobades fugaces i inesperades. L¡¯amour toujours.

La radicalitat de la proposta rau en el seu marc est¨¨tic i conceptual: la protagonista es troba en una mena de no-lloc presidit per una gran taula blanca. Entre el quir¨°fan i la sala d¡¯aut¨°psia, la fredor de l¡¯espai ¨¦s inseparable de la blancor as¨¨ptica de la llum: l¡¯escen¨°graf Pol Roig i els il¡¤luminadors Cube.bz han creat un artefacte hipn¨°tic i aterridor. Una simetria inquietant reflecteix la taula de dissecci¨® amb un gran llum de la mateixa mida, del qual penja un motor de motocicleta net com una patena. La duresa de l¡¯acer, el car¨¤cter f¨¤l¡¤lic dels tubs i la funcionalitat impersonal dels engranatges serviran de contramirall al relat de la protagonista: carn, suor i sexe davant d¡¯aquest metall dur.

Qui dona vida a la protagonista d¡¯aquesta hist¨°ria ¨¦s la gran Cristina Plazas, una actriu que cada dia ens agrada m¨¦s. El seu comprom¨ªs amb la proposta ¨¦s total i absolut, i tot i que el que fa en escena sembli f¨¤cil, no ¨¦s una tasca per a qualsevol int¨¨rpret. Amb una aparent abs¨¨ncia d¡¯emoci¨®, ens relatar¨¤ la seva hist¨°ria i, al mateix temps, anir¨¤ desmuntant el motor. ?s ben sabut que als actors els encanta fer accions f¨ªsiques quan fan un mon¨°leg (per tenir les mans ocupades): aqu¨ª la Plazas ha fet, directament, un m¨¤ster en mec¨¤nica. Clau anglesa, alicates, tornav¨ªs i fins i tot una radial. Ulleres i guants protectors quan cal. Ja se sap: l¡¯amor perjudica greument la salut. I la passi¨® hauria d¡¯incloure una formaci¨® en riscos laborals.

Vestida en blanc i negre per Pau Aul¨ª como una sacerdotessa pagana, entre geisha postmoderna i domin¨¤trix d¡¯hospital, Cristina Plazas es passa l¡¯hora que dura la pe?a sense parar de treballar. El gran encert de la directora ¨¦s aconseguir que veiem l¡¯abra?ada de l¡¯amant o un tors muscul¨®s amb la sola pres¨¨ncia d¡¯un motor o una estructura de metall. I l¡¯excel¡¤lent treball f¨ªsic de l¡¯actriu, per descomptat. En les inspiracions iconogr¨¤fiques del muntatge imaginem Bj?rk com una androide al videoclip d¡¯All is full of love (Chris Cunningham, 1999) o la fascinant barreja de sexe i motor de la pel¡¤l¨ªcula Crash (David Cronenberg, 1996). L¡¯amor ¨¦s sempre un accident. Pere Jou & Aurora Bauz¨¤ firmen l¡¯espai sonor, per sort no gaire tenebr¨®s, i la ballarina Lorena Nogal (flamant Premi Nacional de Dansa) dirigeix el moviment de la pe?a: l¡¯amor ens descol¡¤loca i fa que dissociem les nostres extremitats, com una aranya desorientada. No us perdeu aquesta proposta breu i radical, feu-me el favor. I, a m¨¦s, dura una hora exacta de rellotge.