L¡¯evocaci¨® planiana d¡¯Eduard Bigas a Banyoles

Una habitaci¨® fosca amb dues pantalles gegants dona la benvinguda al petit univers d¡¯Eduard Bigas. Som a Berl¨ªn, on viu l¡¯artista, i l¡¯Eduard apareix difuminat contemplant un graffiti de la banda 1UP. L¡¯observa amb una certa admiraci¨® des de la dist¨¤ncia; la contraposici¨® d¡¯uns artistes que, com Pla, fan del carrer el seu taller, i la de l¡¯artista que, com Bigas, fa del taller la seua vida.

En acabar el documental que introdueix l¡¯exposici¨® Resson¨¤ncies europees, a l¡¯Espai Eat Art (Fundaci¨® Llu¨ªs Coromina, Banyoles), r¨¤pidament entens per qu¨¨ Bigas evoca Pla: s¡¯hi emmiralla. M¨¦s enll¨¤ de posar-nos academicistes amb influ¨¨ncies ¡ªCuixart, Casamada, Rodolfo Candelaria¡ª, i escoles ¡ªinformalisme, surrealisme, impressionisme abstracte¡ª, aqu¨ª el que hi ha ¨¦s la influ¨¨ncia de l¡¯home, no tant la de l¡¯artista. Bigas fa amb Pla el que Pla fa amb Manolo Hugu¨¦, perqu¨¨ quan Pla presenta Hugu¨¦ com alg¨² m¨¦s intel¡¤ligent del que la gent creu, com alg¨² que t¨¦ una m¨¤scara, com un ¡°buf¨® que d¡¯aquesta manera pot fer la seva¡±, est¨¤ parlant d¡¯ell mateix; de la mateixa manera que quan Bigas explica les estades europees, el treball dur, l¡¯ordre mental, el ¡°no soc met¨°dic, soc obsessiu¡±, no est¨¤ parlant nom¨¦s d¡¯ell, sin¨® tamb¨¦ de Pla.

Sota aquesta premissa, Eduard Bigas adapta amb diferents t¨¨cniques (collages, aquarel¡¤les, dibuixos a tinta...) una selecci¨® de textos de Josep Pla, fent aix¨ª una completa interpretaci¨® visual de part de la narrativa planiana. Bigas es converteix d¡¯aquesta manera en un traductor a color de diferents reflexions sobre el m¨®n que Josep Pla va deixar per escrit durant la seua vida a Barcelona o a les corresponsalies a Berl¨ªn, Londres o Moscou.

L¡¯encert principal del pintor ¨¦s col¡¤locar Barcelona al mateix nivell que Londres, Berl¨ªn o Moscou, entenent-la com una corresponsalia m¨¦s. Bigas comen?a la seva interpretaci¨® amb una evocaci¨® de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, amb aquelles palmeres ¡°d¡¯un esllanguiment ploraner¡± que van permetre que Pla no nom¨¦s es form¨¦s entre ¡°papers de qualitat humida¡± (El quadern gris), sin¨® que fos conscient de la import¨¤ncia de les relacions personals. L¡¯experi¨¨ncia planiana a la capital catalana podria concentrar-se en la deliciosa tinta titulada Barcelona. En ella, un ¨¤ngel amb els peus en forma d¡¯onada i un sol on hauria d¡¯haver-hi el cap il¡¤lumina els m¨ªtics enllumenats de gas de la Rambla, i com una projecci¨® d¡¯aquesta llum, un mapamundi de textura fullesca i plum¨ªfera que ens demostra que s¡¯ha de mirar l¡¯universal des del local.

Passen pocs dies fins que la idea?litzaci¨® planiana de Berl¨ªn queda ferotgement esmicolada. D¡¯aquell pa¨ªs civilitzat nom¨¦s en queden engrunes, quan ¡°en pocs dies la inflaci¨® va destruir cent anys d¡¯ordre prussi¨¤¡± (La publicitat, 21/08/1923). Bigas aconsegueix adaptar la confusi¨® del que era per¨° ja no ¨¦s amb unes tintes deformades lateralment, recordant a la pe?a Der Krieg (La guerra) la manera com la tramuntana aconsegueix vinclar arbres que fa centenars d¡¯anys que hi s¨®n.

En contraposici¨®: Moscou. El viatge a R¨²ssia el 1925 seria un llibre absolutament diferent sense la hiperinflaci¨® alemanya d¡¯anys anteriors. Si la civilitzaci¨® ¨¦s l¡¯infern, pot ser que l¡¯infern siga la civilitzaci¨®. Hi ha sorprenents valoracions positives del pa¨ªs, amb el paper de la dona, ¡°assabentada de la seva import¨¤ncia p¨²blica¡±, ¡°defensada per les lleis¡± i que, amb aquestes garanties, ¡°no ¨¦s pas estrany que vulgui fer una vida independent i que els fogons s¡¯apaguin¡± (El Nord). Com a artista, Bigas tamb¨¦ se centra en les llibertats que el r¨¨gim estalinista retalla als creadors, amb un collage titulat Personatges sinistres, en qu¨¨ el cervell de Stalin esdev¨¦ maquinal, amb tot d¡¯idees que dur¨¤ a terme amb un ganivet fent de llapis i una cara de terror en l¡¯aire que ens recorda el simbolista Odilon Redon.

Acaba l¡¯exposici¨® amb la sensaci¨® que Bigas i Pla comparteixen una ¡°diab¨°lica manera¡± de crear. El taller per a ell ho ¨¦s tot, sense una rutina, per¨° no desconnectant ni quan dorm. Els seus dits grossos ¡ªper dir-ho planianament: com de botifarra sense lligar¡ª, contraposen amb la delicadesa dels colors i les fines l¨ªnies que projecten. La mostra deixa clara dues idees que amb tanta nitidesa explica John Berger: la primera, que el m¨®n pot ser qualsevol cosa, qualsevol menys un lloc buit; i la segona: que aquest m¨®n no pertany als que el miren, sin¨® als que l¡¯entenen.

Resson¨¤ncies europees: Eduard Bigas evoca Josep Pla. Espai Eat Art, Fundaci¨® Llu¨ªs Coromina, Banyoles. Fins al 26 d¡¯abril