Vida i mort en blanc i negre en les exposicions de Lee Miller i Ramon Masats

Un nens somrients s¡¯amunteguen sobre un cotxe mig cremat. El vehicle, encallat sobre una vorera, fa el paper de parc infantil. ?s una imatge tan potent que no la pots buscar, nom¨¦s te la pots trobar. La va enquadrar la fot¨°grafa nord-americana Lee Miller (1907-1977) a prop de la catedral de Notre-Dame de Par¨ªs, l¡¯agost de 1944. Aquells nens feli?os jugant sobre un cotxe militar eren una met¨¤fora per explicar que Par¨ªs havia estat alliberada. Els nazis fugien i l¡¯esperan?a tornava al cor de la Vella Europa. Quan Miller va captar aquest instant, el barcelon¨ª Ramon Masats (1931-2024) nom¨¦s tenia tretze anys. Encara no sabia que seria fot¨°graf, per¨° si hagu¨¦s estat coetani de Miller i hagu¨¦s viscut en una ciutat traumatitzada, potser tamb¨¦ hauria trobat aquesta imatge. ?s una escena que despr¨¨n humanitat, crua i ¨ªntima a la vegada. I, malgrat els crits d¡¯alegria dels nens, tamb¨¦ hi ha un silenci ensordidor. Darrere els seus cossos es dibuixa una barricada, testimoni d¡¯una batalla guanyada en una guerra inconclusa.

El pare de Lee Miller era fot¨°graf aficionat i va inculcar-li l¡¯amor per la fotografia. Per¨° la pres¨¨ncia f¨ªsica de la filla era tan poderosa que va acabar treballant de model. El 1929, va deixar Nova York i va instal¡¤lar-se a Par¨ªs, on va relacionar-se amb el cercle surrealista i va ser companya, musa i assistent de Man Ray. Convertida en artista i fot¨°grafa per m¨¨rits propis, va viure cinc anys a Egipte, on va desenvolupar una fotografia intu?tiva, pict¨°rica i amb certa ironia, on sublimava la bellesa d¡¯all¨° humil i quotidi¨¤. Una mica com faria Masats vint anys despr¨¦s, quan va endinsar-se en la pr¨¤ctica fotogr¨¤fica pels carrers primer de Terrassa i despr¨¦s de Barcelona. D¡¯aqu¨ª va sorgir la m¨ªtica i controvertida s¨¨rie Les Rambles (1956), on els t¨°pics deixaven de ser-ho. Amb aquesta etapa primerenca arrenca Ramon Masats. El fot¨°graf silenci¨®s, una exposici¨® de Foto Colectania que s¡¯allarga fins al 1965 ¡ªquan va canviar la fotografia pel cinema¡ª i que inclou obres mestres com Seminarista (1959) i el fotollibre pugil¨ªstic Neutral Corner (1962).

En totes dues exposicions es nota que qui dispara no nom¨¦s mira, tamb¨¦ acompanya, per molt dura que sigui l¡¯escena

El 1939, quan ja sonaven els tambors de la Segona Guerra Mundial, Miller va canviar el Caire per Londres. All¨¤ va suportar bombardejos constants per part de l¡¯Alemanya nazi ¡ªel per¨ªode entre 1940 i 1941, conegut com el Blitz¡ª, per¨° tot i el perill no va voler abandonar la ciutat. Miller treballava com a fot¨°grafa per a l¡¯edici¨® brit¨¤nica de Vogue, que va convertir la moda en una arma patri¨°tica i de resili¨¨ncia femenina. En les seves p¨¤gines es publicaven reportatges sobre com vestir a les f¨¤briques, com aprofitar la roba dels marits absents o com les dones col¡¤laboraven en la causa nacional (el 1942 Miller va fotografiar la pilot Anne Douglas pujant a la cabina del seu bipl¨¤ de combat). Aquests moments fa?shion s¨®n, encertadament, el punt de partida de Lee Miller. Cr¨°niques de guerra, l¡¯exposici¨® de FotoNostrum que se centra en el seu llegat b¨¨l¡¤lic. El gros correspon a les fotografies de Miller fetes a partir del 1944, quan va acreditar-se com a corresponsal de guerra de l¡¯ex¨¨rcit nord-americ¨¤. ?s llavors quan l¡¯horror que retrata amb la Rolleiflex tamb¨¦ comen?a a infiltrar-se en la seva ¨¤nima fins a destruir-la. Hi ha ferides que no es veuen.

Miller va passar per les platges de Normandia despr¨¦s del Dia D, va ser testimoni de l¡¯alliberament de Par¨ªs ¡ªva retratar des de dones acusades de col¡¤laboracionisme fins al seu amic Picasso¡ª, va trepitjar els camps de concentraci¨® nazi de Buchenwald i Dachau i, fins i tot, va ocupar l¡¯apartament de Hitler a M¨²nic, on el seu col¡¤lega David E. ?Scherman li va disparar el 30 d¡¯abril de 1945 la ic¨°nica fotografia a la banyera del dictador. Les imatges en blanc i negre de Miller commouen i destil¡¤len mort, crueltat, destrucci¨® i decad¨¨ncia moral. Per¨° com passa quan Masats retrata la pobresa de Castella, els Sanfermines o els rings de boxa, tamb¨¦ es copsa una empatia enorme pel sofriment ali¨¨, un respecte infinit, un ull privilegiat per dotar de significat el detall m¨¦s insignificant, ja sigui una taca d¡¯humitat a la paret o el fang d¡¯unes botes. Perqu¨¨ qui dispara no nom¨¦s mira, tamb¨¦ acompanya, per molt dura que sigui l¡¯escena que s¡¯ha trobat.