¡®La fugida¡¯ aporta l¡¯emotiu testimoni de les v¨ªctimes de jesu?tes pederastes

El documental La fugida (Sense ficci¨®, 3Cat) va tenir dimarts 187.000 espectadors (un 11,2%) en l¡¯emissi¨® lineal de TV3. Xifra que caldr¨¤ sumar als espectadors que el segueixin des de la plataforma d¡¯internet. Estrenat al festival DOCsBarcelona, tracta d¡¯un tema ja conegut: la conducta sexual depredadora de, principalment, dos jesu?tes professors als col¡¤legis de Casp i de Sarri¨¤, que van abusar reiteradament d¡¯alumnes dels centres. La peder¨¤stia als ambients religiosos i la conducta encobridora de la jerarquia ¨¦s un fet sabut, per¨° el que aporten programes com aquests ¨¦s l¡¯emotiu testimoni de les v¨ªctimes, del seu patiment, de les seves pors, de com equivocadament s¡¯han sentit culpables d¡¯all¨° que els van fer i d¡¯haver mantingut, molts d¡¯ells i elles, un silenci d¡¯anys. I el m¨¦s colpidor, la gosadia que cal per haver-ho explicat amb l¡¯oposici¨® d¡¯unes autoritats sacerdotals c¨°mplices dels delinq¨¹ents. Havent de lluitar contra la ins¨ªdia dels que no s¡¯ho volien creure i, fins i tot, com explica la primera alumna que va portar als tribunals un d¡¯aquests sinistres personatges... dels familiars dels seus companys que, sense moure un dit per saber la veritat, es van posar al cant¨® del dign¨ªssim professor.

El programa es basa en el treball del periodista d¡¯El Peri¨®dico Guillem S¨¢nchez que era membre de l¡¯equip que va descobrir i fer el seguiment del cas Maristes, una feina mereixedora l¡¯any 2017 del premi de periodisme Ortega y Gasset que dona el Grupo Prisa. S¨¢nchez no ha estat sol en la investigaci¨® de la peder¨¤stia eclesial i ho reconeix en el mateix programa quan esmenta EL PA?S com el diari que va destapar els casos de Francesc Peris, un dels protagonistes de La fugida, i d¡¯Alfonso Pedrajas, un altre jesu?ta que va admetre en un document haver abusat de 85 nens entre 1992 i 2000. L¡¯empresa editora d¡¯El Peri¨®dico participa en la coproducci¨® del documental.

L¡¯¨²nic error clar del documental ¨¦s el d¡¯amanir-ho amb imatges retallades i boiroses que volen recrear el que estan explicant els testimonis del programa. Un afegit¨® que sobra totalment, tenint present, a m¨¦s, la for?a emocional del relat de les v¨ªctimes. Aquests testimonis fan una aproximaci¨® complexa al seu cas. Hi havia moltes pors. Per exemple, a la reacci¨® dels pares en saber-ho, a perdre una beca... Hi ha qui veia inicialment el jesu?ta Francesc Peris com un catxondo (expressi¨® polis¨¨mica castellana que es comen?a dient en un sentit i acaba tenint-ne un altre, de terrible) i qui fins i tot admet que ¡°s¡¯estimava molt¡± el capell¨¤ que va agredir-lo.

La perversitat de la jerarquia, en aquest cas, dels jesu?tes va ser imperdonable. Al documental s¡¯explica com al judici contra Lluis T¨®, gr¨¤cies a la den¨²ncia de la fam¨ªlia d¡¯Alessandra Mart¨ªn, els jesu?tes van arribar a presentar dibuixos escolars peritats de la nena per intentar demostrar que era una fabuladora! Un exnovici bolivi¨¤ de la Companyia de Jes¨²s fa una excursi¨® per la teoria que van construir les autoritats eclesi¨¤stiques per exculpar la protecci¨® que donaven a aquests delinq¨¹ents i que dictaven simb¨°liques penit¨¨ncies malgrat la persist¨¨ncia dels pederastes en la seva conducta. Les seves accions no eren un delicte. Com a m¨¤xim un pecat i aix¨° no demana un c¨¤stig penal ni que intervingui la Just¨ªcia terrenal, en tot cas la divina. Al documental intervenen portaveus actuals de la Companyia de Jes¨²s que admeten la gravetat d¡¯aquestes conductes i de l¡¯encobriment.

Els testimonis enumeren els escenaris del seu patiment: el despatx de les tutories, la piscina de la casa de col¨°nies, la sala de la catequesi, l¡¯ermita on van anar d¡¯excursi¨®... El programa viatja a Bol¨ªvia per seguir el tra? d¡¯aquests jesu?tes on, quan comencen a ploure den¨²ncies, la Companyia els trasllada temporalment fins que el temporal escampi. I on viuen sense penediment. Una testimoni del col¡¤legi Juan XXIII explica que va sospitar que alguna cosa passava quan va adonar-se que m¨¦s d¡¯una nena havia abaixat de sobte el seu rendiment escolar. I aqu¨ª arriba la part m¨¦s colpidora del documental: les cicatrius que han deixat a les v¨ªctimes aquestes agressions: dificultats comunicatives, encarcarament emocional, una olor que no se¡¯n va del cap, enfonsament en la droga, etc. Una amiga, exalumna d¡¯un dels col¡¤legis, m¡¯explica que m¨¦s d¡¯una companya seva no va poder acabar de veure el documental. I s¡¯ent¨¦n.