Les versions lliures del Lliure

Mira, m¡¯han vingut ganes de fer una nova traducci¨® d¡¯El castell, de Franz Kafka. No, no s¨¦ un borrall d¡¯alemany, diria que no s¨¦ prou cap llengua per atrevir-me a traduir aix¨ª directament, per¨° em servir¨¦ d¡¯un parell de versions que tinc a casa, una en catal¨¤ i l¡¯altra en castell¨¤, per fer la meva pr¨°pia, que ser¨¤ del tot nova i original. I, per descomptat, no cal que esmenti quines s¨®n, aquestes dues versions, quina import¨¤ncia pot tenir aix¨°? Com que traduir tota la novel¡¤la ¨¦s molt llarg i aqu¨ª l¡¯espai escasseja, m¡¯atreveixo almenys amb el primer par¨¤graf: ¡°Ja fosquejava quan K. va ser a lloc. Un mantell de neu cobria el llogarret. Cap rastre del tur¨® amb el castell, nom¨¦s hi havia broma i fosc¨²ria, ni un bri de claror revelava la fortalesa. K. va estar-se una estona llarga al pont de fusta que portava del sender fins al poble amb els ulls al?ats cap a una mena de no-res¡±. Hi ha alguna frase que em grinyola, per¨° segur que un bon corrector sabr¨¤ passar-hi el ribot.

Aix¨° ¨¦s m¨¦s o menys un exemple del que el Teatre Lliure ent¨¦n per traducci¨®, en tant que ¨¦s la manera com asseguren els seus gestors de xarxes que s¡¯ha elaborat el text del muntatge de La gavina, de Tx¨¦khov, que ¡°no ¨¦s, en cap cas, una traducci¨®, sin¨® una reescriptura lliure de l¡¯obra original¡±, i tot seguit enumeren les traduccions existents de qu¨¨ s¡¯han servit els anomenats ¡°adaptadors¡± de l¡¯obra (dues de franceses, una del castell¨¤ i dues del catal¨¤). I tamb¨¦ expliquen que ¡°Electra l¡¯adaptar¨¤ l¡¯Albert Arribas, probablement a partir de les traduccions ja existents en catal¨¤¡±. Trobo molt inquietant aquest ¡°probablement¡±, ¨¦s una mica com aquella inc¨°gnita de qui va matar Sansa, probablement tothom. El millor del cas ¨¦s que, havent sigut interpel¡¤lats a les xarxes per traductors de deb¨° (Miquel Cabal Guarro, Eloi Creus), no sembla que des del Teatre Lliure lamentin gaire el desprop¨°sit, m¨¦s aviat el justifiquen.

No cal ni dir que som davant un nou exemple d¡¯aprofitament de la feina dels altres sense retre comptes de res, com s¡¯ha fet altres vegades i, darrerament, com es retreu a la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, que poua del coneixement col¡¤lectiu produ?t fins ara per elaborar textos que semblen originals. I, ¨¦s clar, sense respondre de cap mena de dret d¡¯autor ni tampoc de fer esment de les fonts consultades, si tenim en compte que aquestes fonts nom¨¦s han estat revelades un cop s¡¯ha demanat aquesta informaci¨® a trav¨¦s de les xarxes. Per descomptat qualsevol es pot atrevir a reformular un cl¨¤ssic i dur-lo dalt l¡¯escenari, per¨° sempre que es parteixi de la premissa ¨°bvia que tens tra?a en la llengua original i et bases en el cl¨¤ssic directament; d¡¯altra manera, si ¨¦s a trav¨¦s d¡¯intermedia?ris, l¡¯¨²nic que fas ¨¦s endur-te tots els m¨¨rits i ometre els escarrassos que t¡¯han fet la feina bruta, que no ¨¦s f¨¤cil traduir del rus ni del grec antic.

Tot plegat vindria a ser com clavar una co?a al cul a una mare biol¨°gica que ha portat una criatura al m¨®n per gestaci¨® subrogada. El s¨ªmil no ¨¦s meu, naturalment, sin¨® del fil¨°sof Paul B. Preciado al seu llibre Dysphoria mundi, on t¨¦ un esment per a traductors i (atenci¨®!) els correctors de textos. ¡°La traducci¨®n y la correcci¨®n de textos son a la industria de la edici¨®n lo que la gestaci¨®n es a la economia de la reproducci¨®n heteropatriarcal: el autor (y el editor) ¨¦s el padre del texto; el traductor es simplemente una madre subrogada, que llev¨¢ndolo palabra a palabra de una lengua a otra, tiene la responsabilidad de alumbrarlo de nuevo. Como las madres, el traductor limpia, cuida y adecenta, pero el que pone el apellido y el que se lleva la pasta es el editor, metapadre de todos los libros, y solo de rebote, el autor. Visibilizar y reconocer el trabajo de los gestadores-traductores es una tarea urgente¡±. S¨ª, ¨¦s una tasca de reconeixement urgent, perqu¨¨ consisteix a infantar de nou un text amb una altra pell i una altra veu, i el m¨¦s sorprenent ¨¦s que aix¨° s¡¯ometi des d¡¯¨¤mbits tan destacats de la gesti¨® cultural, sense un bri de respecte ni consci¨¨ncia de la feina d¡¯altri.

?Pot tenir alguna mena de passi, apanyar versions d¡¯aquesta manera, remenant d¡¯aqu¨ª i all¨¤, canviant coses al gust i produir un text que puguem entendre com una versi¨® lliure? B¨¦, imagino que si en un institut de secund¨¤ria volen fer un Cyrano haurem d¡¯entendre que m¨¦s o menys adaptin l¡¯obra, i el mateix amb un grup de teatre aficionat, que no tothom pot encarar un Hamlet de quatre hores. Per¨° en cap cas ometre, escamotejar o diluir matusserament les fonts que han servit per bastir el text, i menys un teatre d¡¯embalum. Per cert, que no se¡¯m passi: per al fragment kafki¨¤ inicial (i que em perdonin tots els traductors del m¨®n) m¡¯he basat en la versi¨® cl¨¤ssica en castell¨¤ El castillo, de D. J. Vogelmann, a la col¡¤lecci¨® de butxaca d¡¯Alianza Editorial, i en catal¨¤, en el fenomenal El castell de Joan Ferrarons publicat a Club Editor.