Diga¡¯m qu¨¨ menges i et dir¨¦ no m¡¯atabalis

Si ara vei¨¦ssim com menjaven els avis quan eren joves caur¨ªem de cul. I cauran de cul d¡¯aqu¨ª a mig segle quan vegin els nostres costums. Pa de s¨¨gol o d¡¯espelta, iogurts de cabra, quinoes, alvocats i hamburgueses disfressades, o precuinats i preparats, bosses industrials i tall-sabatot eixarre?t i suquejant... Ara em sembla que costaria molt fer una exposici¨® com la que t¨¦ el MEV, el Museu d¡¯Art Medieval de Vic, fins al 18 de maig: A taula!, que descriu els ¨¤pats del senyor, del monjo i del pag¨¨s a l¡¯edat mitjana i recrea una taula del segle XIV de la Can¨°nica de Santa Maria de Vilabertran, a l¡¯Alt Empord¨¤. Dic que costaria molt perqu¨¨ ara, fins i tot organitzant els costums gastron¨°mics per extractes socials, la varietat t¨¦ molt a veure amb els propis h¨¤bits, consci¨¨ncia i temps disponible.

Des del present tendim a mirar-nos amb superioritat o compassi¨® el temps passat, sobretot el m¨¦s reculat. A taula! trenca aquesta dist¨¤ncia perqu¨¨ concreta i dona cos. S¡¯entret¨¦ en els costums de la casa senyorial, l¡¯eclesial i la del pag¨¨s. Mostra gerres, escudelles i cullerots. Desplega una taula parada a la manera de Santa Maria de Vilabertran. I t¨¦ una pantalla (nom¨¦s una, visca!) amb receptes i v¨ªdeos de com cuinar-les que obre la gana de veritat. Que ning¨² s¡¯esperi un gran desplegament, ¨¦s una mostra breu, per¨° potser per aix¨°, i per la coher¨¨ncia, rutlla: forma part d¡¯un cicle d¡¯activitats sobre la llar i la vida quotidiana medieval. A vegades, a una proposta expositiva el que se li demana, m¨¦s que voler-nos impressionar, ¨¦s coher¨¨ncia i sentit. I que desvetlli la curiositat. Aquesta ho fa. Qu¨¨ me n¡¯ha cridat l¡¯atenci¨®? Que els senyors tinguessin gust per les esp¨¨cies ex¨°tiques com la canyella, el safr¨¤ o el gingebre perqu¨¨ aix¨ª marcaven riquesa i prestigi. Que nom¨¦s gastessin pa blanc ¡ªara no entendrien res amb la mala premsa de la farina blanca industrial. En canvi, els pagesos menjaven pa negre i en grans quantitats, fins al punt que a vegades la llesca els feia de plat comestible; tenien poca varietat, poca carn ¡ªporc, si en podien menjar¡ª, farinetes i sopes. Els monjos eren de menjar frugal fins que rebien convidats i, per tant, se m¡¯acut que l¡¯austeritat s¡¯acabava all¨¤ on es cursava la invitaci¨®, com li passa al bevedor social. Veient el personal que treballava a la Can¨°nica de Vilabertran cap al 1300 ¡ªuna dotzena de servents i 25 pagesos¡ª, ja podien ser tan frugals com volguessin. I d¡¯altra banda, els detalls del vi m¡¯han meravellat. De tres menes, blanc, vermell i claret. I de tres condicions: bo, millor i aigualit. Qui vol m¨¦s complicaci¨®?

Surts amb ganes de tastar l¡¯ametllat, l¡¯ast de cabrit i els bunyols de formatge. I tamb¨¦ surts pensant quina cosa tan lleugera que som, quan prenem per sagrats els postulats alimentaris, quan fotografiem plats com a tresors ¨²nics oferts nom¨¦s al nostre paladar. Que en som, de lleugers o de pesats.