Blanca Llum Vidal, poeta: ¡°El desamor et fa tocar de peus a terra¡±

Dues publicacions de Blanca Llum Vidal coincideixen aquest febrer a les llibreries. El desembre passat, va rebre el premi Carles Riba de poesia 2024. Tan bonica i tirana (Proa), el llibre guardonat, ¨¦s un calidoscopi de poemes en prosa que explora els relleus i les formes del desig i del dol. I, deu anys despr¨¦s de la seva publicaci¨®, es recupera Maripasoula (Club Editor), un viatge a la Guaiana Francesa seguint La ruta blava de Josep Maria de Sagarra.

Pregunta. En versos de Tan bonica i tirana escriu: ¡°No ¨¦s el vaiv¨¦ de les ones el que empeny el lirisme, sin¨® el mar ple de meduses i d¡¯algues i t¨¨rbol¡±. La ferida de l¡¯amor ¨¦s m¨¦s creativa que la seva consecuci¨®?

Resposta. D¡¯entrada, diria que s¨ª. La consecuci¨® de l¡¯amor em porta m¨¦s a la vida i al cos que al paper. La ferida, el conflicte, la complexitat, fa moltes preguntes. A mi em fa parlar m¨¦s.

P. ¡°Un nou amor du a una nova escriptura¡±. L¡¯amor ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia m¨¦s transfiguradora de la seva identitat d¡¯escriptora? Amb el dol que professa a Tan bonica i tirana, ha mort un estil, una manera d¡¯escriure?

R. Era la voluntat. No s¨¦ si ha mort un estil, no s¨¦ si tornar¨¦ a recaure aqu¨ª, per¨° s¨ª que volia, despr¨¦s d¡¯haver fet aquest recorregut, endinsar-me en una escriptura diferent, en una manera de dir que s¡¯alluny¨¦s d¡¯aquesta experi¨¨ncia concreta. Formalment, Tan bonica i tirana ¨¦s molt uniforme: reflecteix molt un estat d¡¯¨¤nim, tamb¨¦ a nivell r¨ªtmic i sint¨¤ctic. Quan vaig arribar al final vaig dir: ¡°Has de fugir d¡¯aqu¨ª¡±. Per¨° aix¨° em passa una mica amb cada llibre. A Punyetera flor (Labreu), tamb¨¦ hi ha un amor bastant descontrolat, amb una estructura de versos tetrasil¡¤l¨¤bics. Quan el vaig acabar, el que volia era cantar diferent. I Aquest amor que no ¨¦s u (Ultramarinos) sona d¡¯una altra manera. No hi ha l¡¯abra?ada del vers regular.

P. Cada poema en prosa de Tan bonica i tirana ¨¦s un brollar d¡¯imatgeria, de conceptes juxtaposats, contraposats o contradictoris, com un trencad¨ªs d¡¯imatges. Aquesta escriptura ¨¦s una manera d¡¯omplir el buit del desamor, de salvar el silenci, de traslladar un ritme sincopat del cor?

R. ?s una escriptura que reflecteix un moment molt turbulent, convuls; una escriptura que volia omplir un moment i mirar de dotar-lo de sentit. Aix¨° es veu a nivell r¨ªtmic i gramatical. Als poemes pr¨¤cticament no hi ha comes, per¨° s¨ª, en canvi, una gran pres¨¨ncia de la conjunci¨® i. De vegades, llegint-los amb veu alta acabes gaireb¨¦ sense al¨¨, sense poder respirar.

P. Abund¨¤ncia, tamb¨¦, del recurs de l¡¯an¨¤fora: en molts poemes hi trobem una mateixa estructura que es va repetint a cada frase. ?s l¡¯estructura de l¡¯obsessi¨®, de l¡¯erosi¨® continuada, del dolor persistent i sempre renovat?

R. Hi ha una cosa amb l¡¯obsessi¨®, i tamb¨¦ amb l¡¯ambig¨¹itat, amb un amor molt contradictori: ¨¦s la ra¨® d¡¯aquestes imatges tan contrastades. La for?a principal del llibre ¨¦s tractar el desig com una de les formes que expliquen la complexitat i la barreja que hi ha en un mateix. El desig pot ser una cosa molt alliberadora i, a la vegada, molt opressora. Estimar pot esgarrapar, i l¡¯esgarrapada no deixa de ser una forma amorosa. Aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s al centre del llibre.

P. Precisament, el desig enfangat o barrejat amb pols, i tamb¨¦ els amants com a b¨¨sties, s¨®n imatges recurrents. El desamor ¨¦s m¨¦s terrenal que l¡¯amor?

R. El desamor et fa tocar molt de peus a terra. Per¨° tampoc no m¡¯agrada contraposar els dos conceptes: no m¡¯agrada pensar que l¡¯amor ¨¦s una cosa ideal que t¡¯allunya de la realitat. L¡¯amor pot ser, tamb¨¦, una cosa molt encarnada, f¨ªsica i concreta. Tot dep¨¨n de com els vius, tant l¡¯amor com el desamor. Tampoc crec que Tan bonica i tirana sigui nom¨¦s un llibre de desamor: hi ha molt d¡¯amor! El que passa ¨¦s que hi ha una reflexi¨® sobre on poden anar a parar l¡¯amor i el desig, quines capes poden tenir i quines forces repressores poden arribar a convocar. Una cosa que pot ser molt preciosa i alliberadora, al mateix moment et pot encadenar. Aix¨° passa en Sade i en Duras, per exemple. Pel que fa a l¡¯animalitat, crec que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil parlar de la humanitat per contrast a trav¨¦s de les b¨¨sties. Potser aix¨° prov¨¦ de V¨ªctor Catal¨¤, que ¨¦s una cosa que fa sovint: potser ¨¦s un intent de reivindicar la nostra part animal, la part finita, la vulnerable, la m¨¦s lletja, la que no ¨¦s pura, i assumir-la. Tot all¨° de qu¨¨ parla Sira Abenoza a No consentir¨¤s pensaments impurs (Fragmenta).

P. Parli¡¯ns de la figura de la bola. Apareix en dos poemes com una figura geom¨¨trica que s¡¯acaba transfigurant en altres figures.

R. Sovint relaciono la imatge d¡¯una bola de foc amb l¡¯orgasme. Una bola que enlluerna de tan bonica com ¨¦s i que, al mateix temps, t¨¦ una gran capacitat de destrucci¨®. M¡¯agradaria entendre el misteri de ¡°la mort petita¡±, com s¡¯ha anomenat tantes vegades. Hi ha un altre moment en qu¨¨ una bola es transfigura i acaba en una altra figura geom¨¨trica: una cosa harm¨°nica i satisfact¨°ria pot acabar tenint arestes i punxes i contorns que fan mal.

P. ¡°Que vingui el llenguatge a construir una barraca dins un cor enrunat¡±. En el dolor, l¡¯escriptura la ve a buscar o ¨¦s vost¨¨ qui surt a buscar-la?

R. Jo vaig a buscar l¡¯escriptura. Al llibre, la l¨ªnia entre el dolor i la malaltia ¨¦s molt fina: hi ha poemes que en el fons parlen de la fragilitat de la vida mental, poemes on la tristesa es desborda. I quan la tristesa ¨¦s excessiva, pot apar¨¨ixer la par¨¤lisi, el buit, el no-res. Quan aix¨° passa, vaig directament a buscar l¡¯escriptura, a buscar el llenguatge per posar noms a l¡¯absurd i al nihilisme m¨¦s eixorcs. Perqu¨¨ el dolor et pot desproveir de llenguatge. Aleshores, l¡¯escriptura ¨¦s per a mi una mena de flotador, un lloc on agafar-te per no enfonsar-te del tot.

P. Tan bonica i tirana ha rebut el premi Carles Riba 2024. El manuscrit original que va presentar al premi ha estat editat per a la seva publicaci¨®?

R. S¨ª, hi ha hagut diverses capes de treball. Fins que en un moment vaig dir-me: ¡°Has de parar¡±. Vaig anar treballant en la q¨¹esti¨® r¨ªtmica; vaig eliminar alguns poemes (els que se n¡¯anaven m¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia del dol i de l¡¯exageraci¨® de l¡¯amor). Tamb¨¦ vaig eliminar un pr¨°leg que era molt personal, molt arrapat a la meva experi¨¨ncia: volia fer els poemes m¨¦s aut¨°noms, volia desenganxar-los de mi, i aix¨° ha fet un llibre molt diferent, en el fons. Aquest llibre no parla tota l¡¯estona d¡¯un amor entre dos. Tamb¨¦ pot tenir una lectura poliamorosa, en algun moment. L¡¯amor, aqu¨ª, no ¨¦s u. Si b¨¦ ¨¦s veritat que hi ha una experi¨¨ncia amorosa central que travessa tots els poemes, hi van apareixent d¡¯altres formes d¡¯amor. Altres tu.

P. Qu¨¨ vol evocar el t¨ªtol Tan bonica i tirana?

R. L¡¯amor opressor, la tensi¨® que pot alliberar fent mal, la passi¨® que trenca. M¡¯agradava que fos femen¨ª: apel¡¤la r¨¤pidament a una persona o a una hist¨°ria o a una relaci¨®. Tan bonica i tirana, tamb¨¦, com el rob¨ª (la imatge de la coberta del llibre): una pedra preciosa que ha provocat grans tiranies al llarg de la hist¨°ria.

P. Club Editor acaba de fer una reedici¨® de Maripasoula, publicat per primera vegada el 2015. Un periple (no rom¨¤ntic, per¨° igualment intens) per la Guaiana Francesa. Deu anys despr¨¦s de la seva publicaci¨®, com ha madurat la veu de l¡¯escriptora?

R. Em fa molta il¡¤lusi¨® que els dos llibres hagin sortit junts, perqu¨¨ Tan bonica i tirana ¨¦s molt hiperb¨°lic, molt exagerat (tinc tend¨¨ncia a explorar la intensitat). A Maripasoula (un diari de viatge), en canvi, la relaci¨® amb el llenguatge ¨¦s completament diferent, perqu¨¨ ¨¦s un llibre molt poc metaling¨¹¨ªstic, la paraula est¨¤ al servei de la mirada, i intenta no excedir-se: ¨¦s un llibre molt poc enamorat de les paraules mateixes. L¡¯important de la cr¨°nica era el que passava durant el viatge, el que descobries. En aquest sentit, m¡¯agrada que els dos llibres hagin sortit junts. Escriure una cr¨°nica de viatge tamb¨¦ ¨¦s una cosa estranya, avui dia: ara que naveguem per l¡¯espai cibern¨¨tic, que queden pocs llocs per explorar, et preguntes quin sentit t¨¦ una cr¨°nica. A Maripasoula el ritme ¨¦s m¨¦s lent, hi ha una manera diferent de descobrir els llocs a poc a poc, caminant, pensant diferent, sense la immediatesa que sovint imposa el present. Potser ¨¦s un gest nost¨¤lgic. Potser ¨¦s un gest que s¡¯acosta a aquell que defensava Francesc Tosquelles, el psiquiatre antifeixista, que deia que tamb¨¦ pensem amb els peus.

P. Com va ser el proc¨¦s d¡¯escriptura? Va comen?ar durant el viatge? Prenia notes?

R. Durant el viatge prenia notes, per¨° no tenia previst escriure una cr¨°nica. A les notes hi havia molta pres¨¨ncia de la barreja multi¨¨tnica, de tota mena de criolls, del franc¨¨s, de l¡¯amerindi, de lleng¨¹es africanes provinents de descendents d¡¯esclaus alliberats, tot de paraules que em cridaven l¡¯atenci¨®. Quan vaig arribar a Barcelona vaig prendre consci¨¨ncia de l¡¯estranyesa del viatge i del lloc on havia estat, i vaig decidir escriure-ho. Va ser com una cursa amb la mem¨°ria, perqu¨¨ tenia nom¨¦s quatre dibuixos i quatre anotacions.

Tan bonica i tan tirana

Blanca Llum Vidal
Edicions Proa
88 p¨¤gines. 16 euros

Maripasoula

Blanca Llum Vidal
Club Editor
160 p¨¤gines. 17,95 euros