DHub: canviar perqu¨¨ tot segueixi igual

Ala gran construcci¨® grisa de la pla?a de les Gl¨°ries li deien ¡°la grapadora¡±. L¡¯any 2014, el Museu del Disseny estava a punt d¡¯obrir i la met¨¤fora era m¨¦s que pertinent. La missi¨® de l¡¯edifici era la d¡¯ordenar p¨¤gines i p¨¤gines de la hist¨°ria de Barcelona escampades per diversos museus en un bloc compacte de fulls, estructurat amb una ¨²nica grapa. La del disseny.

El repte de Pilar V¨¦lez, la primera directora, era unir conceptualment el patrimoni dels antics museus de les Arts Decoratives, de la Cer¨¤mica, del T¨¨xtil i d¡¯Indument¨¤ria i de les Arts Gr¨¤fiques. El discurs era el seg¨¹ent: totes aquelles peces podien ser considerades l¡¯avantpassat cultural del disseny. Aix¨ª, les exposicions farien visibles els enlla?os est¨¨tics i temporals entre la ¡°col¡¤lecci¨® de col¡¤leccions¡± del Museu del Disseny, tot explicant el rol de Barcelona i Catalunya en la hist¨°ria d¡¯aquesta disciplina.

Ara que el canvi de rumb del museu ha sacsejat l¡¯opini¨® p¨²blica, Pilar V¨¦lez recorda que la seva proposta no va esquivar les pol¨¨miques: ¡°Vam rebre queixes, amb una certa ra¨®, perqu¨¨ es va passar de tenir quatre centres monogr¨¤fics a un ¨²nic museu amb un patrimoni ampl¨ªssim en un espai limitat¡±. Davant d¡¯una col¡¤lecci¨® de 82.000 peces, V¨¦lez va haver de ¡°repartir joc¡± perqu¨¨ ¡°de p¨²blics, n¡¯hi havia de molts tipus¡±. La nova direcci¨® de Jos¨¦ Lu¨ªs de Vicente ha indignat el m¨®n del patrimoni, que ha vist amb impot¨¨ncia com s¡¯enviaven a les reserves algunes peces d¡¯arts decoratives. El debat l¡¯ha centralitzat El Punt Avui sota la batuta de la periodista Maria Palau i, m¨¦s que una picabaralla entre patrimonialistes i innovadors, la conversa ha servit per adonar-nos que el p¨¨ndol entre uns i altres ¨¦s m¨¦s discursiu que cap altra cosa, i que en aquests moviments les col¡¤leccions hi surten perdent.

Al desembre, el Disseny Hub Barcelona va celebrar el seu des¨¨ aniversari havent rebutjat anomenar-se museu i l¡¯esperada nova mostra permanent, comissariada per Olga Subir¨®s, ja ¨¦s una realitat. A Matter Matters. Dissenyar amb el m¨®n, les peces no s¡¯ordenen per criteris de cronologia o de disciplina, que el regidor de cultura Xavier Marc¨¦ va qualificar de ¡°na?fs¡±, sin¨® que a trav¨¦s dels materials, les peces s¡¯agrupen en seixanta-cinc ¡°micronarratives¡± que parlen del colonialisme, la crisi clim¨¤tica o la globalitzaci¨®. Un exemple: el cobalt ens porta des de les rajoles blaves del Renaixement a un gerro d¡¯Artigas fins a la bateria d¡¯un m¨°bil, perqu¨¨ reflexionem sobre com un material preuat canvia de significat a mesura que malmetem el planeta. De 750 peces, gaireb¨¦ 548 provenen de les col¡¤leccions del DHub i la museografia, dissenyada per la mateixa comiss¨¤ria, les fa lluir. Ara b¨¦, llevat d¡¯alguna excepci¨®, les peces que parlen del passat ho fan per problematitzar-lo i les que ens parlen del present (una jaqueta feta de pela de taronja, una catifa feta de pl¨¤stic del Ganges) s¨®n optimistes i contrasten amb la realitat de fora el museu que tant s¡¯esforcen per representar. Al final, la mostra es resol com un assaig intel¡¤ligent i este?ticament treballat sobre la relacio? entre l¡¯e?sser huma? i la mate?ria, me?s propi d¡¯un centre d¡¯exposicions com el CCCB, que no t¨¦ col¡¤lecci¨®, que d¡¯un museu convencional. I sense el pes d¡¯un patrimoni concret, els museus corren el perill de perdre la capacitat d¡¯explicar una histo?ria pro?pia i acabar convertint-se en llocs de pas per a discursos gene?rics i intercanviables.

El llast del patrimoni

¡°A l¡¯exposici¨® les peces no s¡¯expliquen. Estan al servei d¡¯un discurs que es podria explicar perfectament sense la col¡¤lecci¨®¡±, es queixa Mireia Freixa. La historiadora forma part de la Comissi¨® Salvem el Museu del Disseny i va co-comissariar amb Pilar V¨¦lez la mostra Modernisme. Cap a la cultura del disseny, actualment desmantellada. Freixa no protesta pas per aix¨°, la mostra havia de tenir una durada de tres anys i aix¨ª va ser. Per¨° des de la Comissi¨® el que reclamen ¨¦s que no es perdi la mirada patrimonial. ¡°Un museu ha de preservar, mostrar i explicar les peces i fer noves aportacions¡±, indica. ¡°Si aix¨° segon no es fa, est¨¤ fallant en el seu deure¡±, lamenta Freixa.

Per aix¨° Matter Matters ens fa preguntar: quines altres exposicions ocuparan les sales permanents del DHub? El director, Jos¨¦ Lu¨ªs de Vicente, n¡¯anuncia una sobre moda i una altra sobre la noci¨® de disseny. Davant la pregunta de si les col¡¤leccions dels quatre antics museus quedaran representades de manera desigual a les sales, el director carrega contra les disciplines, que ¡°s¨®n punts de partida, no d¡¯arribada¡±, ja que el disseny ¡°¨¦s un gran territori que no est¨¤ sectorialitzat¡±. La inc¨°gnita aviva les sospites d¡¯un DHub que s¡¯allunya de la seva funci¨® de museu. Segons Olga Subir¨®s, Matter Matters convida el p¨²blic a fer durar els objectes, cultivant un ¡°afecte radical per all¨° existent¡±. Per¨°, i si els qui piloten el museu no el senten, i veuen un patrimoni com un llast?

¡°Les col¡¤leccions del museu existeixen gr¨¤cies a compres i donacions que s¡¯han fet des del segle XIX¡±, explica Pilar V¨¦lez. ¡°Per tant, no nom¨¦s ens devem al p¨²blic, sin¨® al col¡¤leccionisme d¡¯aquest pa¨ªs¡±. Aquest ¨¦s el cas de molts museus catalans, reitera Freixa, que ¡°per falta d¡¯una pol¨ªtica estatal, s¡¯han creat a base de donacions de la ciutadania i s¨®n inherentment c¨ªvics¡±. Aquest relat no apareix a Matter Matters perqu¨¨ s¡¯ha considerat que va impl¨ªcit en les obres exposades, ni es parla del valor art¨ªstic de les obres. S¨®n q¨¹estions que la nova l¨ªnia directiva considera secund¨¤ries o antiquades. Per¨° sota la pol¨¨mica, els aires de renovaci¨® del DHub semblen tenir m¨¦s a veure amb la forma que amb el contingut.

Parlar de museus

L¡¯enfocament de Matter Matters no ¨¦s pas diferent de Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat, que V¨¦lez va comissariar amb Mart¨ª Boadas i que tamb¨¦ partia dels materials per explicar el m¨®n. El que s¨ª que ¨¦s innovador ¨¦s com Xavier Marc¨¦ i De Vicente parlen de les exposicions. Per al director, el museu del segle XXI no conserva objectes, sin¨® ¡°ecologies materials¡±. Les arts decoratives es poden llegir en clau de ¡°dispositius clim¨¤tics¡± i, darrere la mostra, no hi ha un equip sin¨® una ¡°ecologia de persones¡±. De fet, el regidor de cultura comen?ava la roda de premsa de l¡¯exposici¨® al¡¤legant que ¡°la paraula disseny, com el mot cultura, ¨¦s una paraula m¨¤gica que vol dir moltes coses alhora¡±.

Les giragonses discursives s¨®n l¡¯escut que permet al DHub presentar-se com un museu diferent i actualitzat, per¨° que de moment sembla construir-se nom¨¦s en oposici¨® als seus deu anys d¡¯hist¨°ria. S¨ª, cal q¨¹estionar els museus, per¨° la ciutat cada vegada t¨¦ m¨¦s institucions obsessionades amb deconstruir-se per arribar a un suposat p¨²blic que no acaba de connectar-hi. L¡¯¨²ltima pe?a de Matter Matters ¨¦s la mateixa ciutat: l¡¯exposici¨® s¡¯acaba amb un mirador obert als Encants i les Gl¨°ries, que representa ¡°el nostre futur com a gran urb metropolitana¡±, diu Marc¨¦. Per¨° costa mirar per la finestra i no veure-hi una ciutat aixafada per la contaminaci¨® i la crisi de l¡¯habitatge, on la identitat dels ciutadans es dilueix entre cafeteries d¡¯especialitat amb les cartes en angl¨¨s. El DHub sembla voler dir-nos que el disseny ens salvar¨¤ i intenta fugir de l¡¯elitisme, per¨° es mira el m¨®n des de la segona planta de ¡°la grapadora¡±. I el nou dispositiu l¨¨xic no dissimula que, per molt que en vulguin defugir, el seu conflicte ¨¦s el mateix que el de tots els museus contemporanis: la lluita entre la conservaci¨® de la hist¨°ria i la necessitat de formar part de les converses del present.