Eloy Fern¨¢ndez Porta: ¡°Catalunya ha conven?ut el m¨®n que la masculinitat ideal ¨¦s la de?Pep?Guardiola¡±

Eloy Fern¨¢ndez Porta em cita al Disseny Hub Barcelona, a la secci¨® ¡°el cos vestit¡±, entre cotilles i farbalans. Crec que s¨¦ per on va, perqu¨¨ acaba de publicar Medianenas & milhombres (Anagrama), un assaig que recull els seus millors textos i idees sobre velles i noves masculinitats. Amb la sornegueria terrorista del seu estil intransferible de cr¨ªtica cultural, Fern¨¢ndez Porta sempre aconsegueix que donem una volta m¨¦s a les voltes que ja...

Eloy Fern¨¢ndez Porta em cita al Disseny Hub Barcelona, a la secci¨® ¡°el cos vestit¡±, entre cotilles i farbalans. Crec que s¨¦ per on va, perqu¨¨ acaba de publicar Medianenas & milhombres (Anagrama), un assaig que recull els seus millors textos i idees sobre velles i noves masculinitats. Amb la sornegueria terrorista del seu estil intransferible de cr¨ªtica cultural, Fern¨¢ndez Porta sempre aconsegueix que donem una volta m¨¦s a les voltes que ja hem donat als problemes del g¨¨nere.

Pregunta. Per qu¨¨ estem rodejats de trajos llampants?

Resposta. Aquests vestits i aquestes cotilles fan patent les imposicions dels codis de g¨¨nere tant per a homes com per a dones. Al segle XVIII les formes de vestir dels homes eren molt m¨¦s expressives que ara: a la cort francesa els homes llu?en molt m¨¦s glam, molt m¨¦s queer. Aix¨° ho talla la revoluci¨® industrial, que imposa un codi de vestir pensat per treballar i no per expressar. L¡¯element de bellesa i de decoraci¨® de la roba masculina ha estat reprimit i no s¡¯ha recuperat fins a l¡¯arribada de corrents de roba ag¨¨nere. Em criden molt l¡¯atenci¨® els elements que constrenyen el cos. La constricci¨® sempre t¨¦ un element limitador i un element creatiu. Una faixa et limita com ho fa un octos¨ªl¡¤lab. I com es veu en la poesia, o en el sado, una autolimitaci¨® pot ser creadora.

P. Com es produeix el seu desvetllament butleri¨¤ sobre els problemes del g¨¨nere?

R. La m¨²sica ¨¦s molt important, perqu¨¨ la tem¨¤tica de la masculinitat apareix en moltes can?ons, i jo m¡¯hi vaig fixant des d¡¯adolescent. Recordo ¡®L¡¯home light¡¯ de La Trinca, que parla de la manca de fortalesa de l¡¯home que beu caf¨¨ amb llet mig descafe?nada. La distinci¨® entre mitjanenes i milhomes ja es comen?a a plantejar. Albert Pla fa una de les grans can?ons, ¡®L¡¯home que ens roba les n¨°vies¡¯, que captura una por caracter¨ªsticament masculina i hetero, la idea que la dona te l¡¯has guanyat i te la roben, i l¡¯imaginari sexual sobre l¡¯home que ens supera a tots els altres. De mica en mica vaig elaborant la idea que la masculinitat sempre cerca un punt mitj¨¤ impossible entre un exc¨¦s i un defecte. Entre el milhomes i el mitjanena, mai trobes el punt mitj¨¤ perfecte. I aix¨° crea ansietat.

P. Qu¨¨ identifica el costat mascul¨ª de la difer¨¨ncia de g¨¨nere?

R. Al marge dels privilegis financers i d¡¯imatge, m¡¯interessa el tema del deliri. Als que naixem amb el cromosoma Y se¡¯ns imposen des del principi una s¨¨rie de somnis, expectatives i horitzons de progr¨¦s. La manera com una criatura ¨¦s transformada en un projecte de campi¨® sempre m¡¯ha semblat una bogeria. Darrerament, amb la redistribuci¨® de funcions, ara que veiem les nenes jugant a futbol, tamb¨¦ elles han d¡¯aguantar aquests deliris d¡¯import¨¤ncia que tradicionalment eren per als homes. I, a la inversa, els homes cada cop hem de complir m¨¦s amb les constriccions relacionades amb l¡¯aspecte f¨ªsic i la cura.

Em criden molt l¡¯atenci¨® els elements que constrenyen el cos. La constricci¨® sempre t¨¦ un element limitador i un element creatiu

P. La tend¨¨ncia a atribuir una naturalesa sexual a certes difer¨¨ncies es pot superar d¡¯alguna manera?

R. Quan entro en una habitaci¨® com aquesta, puc esperar que la gent estar¨¤ vestida. Quan entro en un text, no puc esperar el mateix. Perqu¨¨ l¡¯autor del text pot haver decidit caracteritzar els personatges per mitj¨¤ de la psicologia: un personatge no t¨¦ nas fins que l¡¯autor no ha dit que en t¨¦. L¡¯escriptura demostra que atribuir sexe a un text ¨¦s una imposici¨® exterior, que es pot treure o posar, i que es pot transformar. El gir butleri¨¤ pret¨¦n recodificar el g¨¨nere i fer terrorisme de g¨¨nere. Per¨°, m¨¦s enll¨¤ del m¨®n del text, estic d¡¯acord amb Butler que els actes de transgressi¨® desestabilitzen les convencions de g¨¨nere i les reafirmen simult¨¤niament. No podem fer la lectura massa optimista que sovint s¡¯ha fet de Butler, com si, de sobte, el drag ensorr¨¦s el patriarcat.

P. Creu que ens trobem en un moment contrarevolucionari.

R. El concepte ¡°evoluci¨® amorosa¡±, que manllevo de Maria Laffitte, explica com, en la hist¨°ria de la sexualitat, les transformacions sorgeixen a partir del marro. Cada atribuci¨® de noves qualitats als homes o a les dones es jutjar¨¤ de manera perillosa, per¨° alhora t¨¦ un gran inter¨¨s er¨°tic. Qu¨¨ ha passat, si no fa gaire semblava que ja hav¨ªem superat el problema del g¨¨nere? Un proc¨¦s de contrareforma ha fet que certes persones que formen part de les masculinitats hegem¨°niques siguin percebudes com a subalternes. ?s el fenomen dels incels, que s¨®n percebuts com a subalterns i, encara m¨¦s, com a m¨¤rtirs del sistema, un sistema en qu¨¨, suposadament, ja nom¨¦s poden guanyar les dones i els gais. Les dretes s¡¯han ressituat, i ara denuncien que les esquerres anuncien la norma i alhora s¡¯hi posen al costat, que justament era el que feia tradicionalment la dreta. Amb aquesta recodificaci¨®, la dreta es troba en una posici¨® id¨°nia per presentar-se com a garant de les llibertats.

P. I no ¨¦s cert que l¡¯esquerra ha conquerit una hegemonia efica? a l¡¯hora de proposar noves normes de g¨¨nere?

R. Els incels ens han ensenyat que l¡¯alliberament personal en nom de la just¨ªcia es pot convertir, entre altres coses, en una competici¨®. I en una competici¨® hi ha guanyadors i perdedors. Tamb¨¦ dins del feminisme hem vist com, en els darrers anys, es generaven guanyadores i perdedores.

P. Si amb cada recodificaci¨® del g¨¨nere es crea una nova jerarquia que pot generar competici¨® perniciosa, de qu¨¨ ens serveixen les ulleres liles del feminisme?

R. Ens serveixen contra la injust¨ªcia, principalment. Tant en aquest llibre com en altres, el que em mou ¨¦s la sensaci¨® que hi ha una injust¨ªcia. ?s injust que certes persones siguin menyspreades o menystingudes per una ra¨® que no t¨¦ res a veure amb les coses que fan. I, juntament amb la injust¨ªcia, la revenja tamb¨¦ ¨¦s important. Hi ha coses que demanen una revenja; per aix¨° l¡¯esquema narratiu del rape revenge ¨¦s tan popular.

P. Per¨°, com ho fem per no convertir les noves masculinitats en trampes competitives?

R. S¡¯ha d¡¯anar amb compte de no idealitzar la figura del pr¨ªncep blau desconstru?t. Cal evitar noves masculinitats mod¨¨liques i tests amb do¡¯s and don¡¯ts, cal fixar-se en els guanyadors i els perdedors que crea cada reconfiguraci¨® i intentar alliberar-se de la norma en la mesura del possible. El mapa de la masculinitat ¨¦s com el dibuix d¡¯Albert Monteys de la coberta del llibre: va canviant, i encara s¡¯est¨¤ cartografiant.

P. Els seus inicis en la socialitzaci¨® masculina van tenir lloc entre el m¨®n del heavy metal i el dels poetes, i ¨¦s for?a m¨¦s morda? amb els segons.

Jo em vaig fixar com, dins d¡¯un grup, les persones es toleren certes coses les unes a les altres: aixecar la veu, ser agressiu, ser sexista... s¨®n concessions que nom¨¦s tenen sentit si avui les faig jo i dem¨¤ les fas tu. El m¨®n del metal sembla molt heteronormatiu, per¨° variants com el glam o el hair metal s¨®n clarament queer encara que no s¡¯expressin com a tals. En canvi, els poetes fan anar un codi de severitat que es manifesta en una restricci¨® molt estricta dels termes que es poden utilitzar, que imposen un sentit de l¡¯austeritat molt dur. A difer¨¨ncia del m¨®n de la m¨²sica, en qu¨¨ les modes permeten renovar i transformar les coses en el sentit m¨¦s positiu de la idea de moda, en la literatura hi ha un element molt m¨¦s intemporal, m¨¦s etern.

P. Diu que als homes se¡¯ls intenta imposar un ¡°mode estoic¡±.

R. Catalunya ha aconseguit conv¨¨ncer el m¨®n que el model de masculinitat ideal ¨¦s el de Pep Guardiola. Jo diria, en canvi, que la masculinitat m¨¦s representativa sociol¨°gicament ¨¦s la de V¨ªctor Vald¨¦s. En l¡¯¨¤mbit dels esports, la l¨°gica de l¡¯abnegaci¨® de l¡¯esportista, d¡¯una banda, s¡¯exalta com a model, i de l¡¯altra es comencen a q¨¹estionar els excessos de la masculinitat t¨°xica. Fa poc vam poder sentir el discurs que Guardiola feia als jugadors del Manchester City: s¡¯hi veia la cosa shakespeariana d¡¯inspirar els jugadors abans de la batalla, per¨° al mateix temps hi havia el costat neur¨°tic hiperexigent.

Els incels ens han ensenyat que l¡¯alliberament personal en nom de la just¨ªcia es pot convertir, entre altres coses, en una competici¨®

P. Si sempre hi ha aquestes ambig¨¹itats i les modes van canviant, hi ha alguna cosa de la masculinitat que es mantingui?

R. L¡¯estructura de la difer¨¨ncia ¨¦s invariant. Per exemple, la distinci¨® milhomes-mitjanenes es reduplica dins de les cultures gais entre els gais m¨¦s durs de l¡¯escena leather i els marietes. ?s interessant fixar-se en la llista Forbes: els homes m¨¦s rics del m¨®n no s¨®n exemples de masculinitat hegem¨°nica, no han sublimat l¡¯¨¨xit econ¨°mic en el seu cos. Comportar-se com un veritable home acaba sent m¨¦s important que la vict¨°ria, que estaria reservada a molt poques persones.

P. Quines figures de la masculinitat semblen progressistes per¨°, a l¡¯hora de la veritat, reafirmen l¡¯statu quo?

R. En l¡¯¨¤mbit de la pol¨ªtica penso en un cas com el del Pablo Iglesias: com es pot sostenir un programa feminista i, al mateix temps, encarnar la figura de mascle d¡¯esquerres auster i sacrificat (almenys en primera inst¨¤ncia), i quines acaben sent les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aix¨°. En la cultura, el cinema explota molt¨ªssim el g¨¨nere crepuscular a la manera de Clint Eastwood. Per exemple, a Catalunya, Ponent ¨¦s el nostre Far West, i trobem que una pel¡¤l¨ªcula com Alcarr¨¤s, que t¨¦ virtuts evidents, aconsegueix que el car¨¤cter regressiu i antimodern de les figures masculines s¡¯accepti o passi desapercebut. Veiem un m¨®n terminal amb homes que s¡¯esforcen molt, simples, per¨° bones persones, unes b¨¨sties, per¨° les nostres b¨¨sties.

P. Est¨¤ d¡¯acord que el seu to literari ¨¦s molt milhomes?

R. [Riu] Hi ha figures ret¨°riques que tenen prestigi, que estan acceptades i que s¨®n com un cop de puny sobre la taula: l¡¯aforisme, el sil¡¤logisme, la il¡¤luminaci¨®... L¡¯aforisme ¨¦s macarrisme. Sempre he vist el gest de titular com un gest de for?a, i per aix¨° tendeixo a subdividir molt el text per poder posar-hi molts t¨ªtols. No me n¡¯he pogut escapar, i a vegades em perden aquesta mena de girs esteticistes, fer veure que em preocupa m¨¦s la bellesa que la just¨ªcia.

P. Podem tenir plaers de g¨¨nere no culpables, o sempre hi ha una trampa en el gaudi sexuat?

R. Encara en podem gaudir, per¨° cada cop ho hem de fer de maneres m¨¦s reconfigurades o reconsiderades.

P. Escriu que ¡°ara, despullar-se en una situaci¨® ¨ªntima no ¨¦s treure¡¯s la roba i revelar una veritat subjacent, sin¨® simular que es revela una mascarada sota la qual n¡¯hi ha una altra, m¨¦s o menys sorprenent¡±. El seu ideal de t¨¨cnica er¨°tica ¨¦s saber produir m¨¤scares per ser desemmascarades?

R. M¡¯has destapat la catxa, perqu¨¨ em temo que s¨ª, que aix¨° ¨¦s tot a qu¨¨ pot aspirar la cr¨ªtica cultural. Tots continuem jugant la com¨¨dia del desvetllament i del descobriment fins i tot quan all¨° ja s¡¯havia descobert: sigui la mort de D¨¦u, sigui la superaci¨® del g¨¨nere. Un cop una periodista em va preguntar sobre qu¨¨ determinaria l¡¯¨¨xit de la moda ag¨¨nere del futur. Jo vaig respondre que el decisiu seria el que escriuria ella: mostrar una foto de la roba i fer una descripci¨® m¨¦s o menys literal del que hi ha, o omplir l¡¯article amb les paraules ¡°home¡±, ¡°dona¡±, ¡°desconstrucci¨®¡± i ¡°revisi¨®¡±, que ¨¦s una manera de reafirmar el que aquella roba intenta desmuntar.