Els noranta de Feliu Formosa

Feliu Formosa (Sabadell, 1934) fa noranta anys i ¨¦s inevitable mirar enrere per contemplar la magnitud d¡¯una obra que s¡¯ha desenvolupat en diversos fronts para?lels: la doc¨¨ncia, la traducci¨®, la dramat¨²rgia, l¡¯escriptura liter¨¤ria. Llicenciat en Filologia rom¨¤nica, va adquirir tamb¨¦ coneixements de la germ¨¤nica, com ho demostra el seu primer llibre de versions po¨¨tiques, d¡¯autoria compartida amb Artur Quintana: A la paret, escrit amb guix. Poesia alemanya de combat (1966), que aplega ?una cinquantena d¡¯exemples d¡¯una poesia que adopta una posici¨® cr¨ªtica o de protesta davant totes les circumst¨¤ncies hist¨°riques que feren possible la Segona Guerra Mundial i poden fer possible la tercera?, una preocupaci¨® que, si va caure en l¡¯oblit a final de segle, ara torna amb for?a. La milit¨¤ncia en el PSUC no devia ser aliena a aquesta antologia amb una intenci¨® tan definida, com tampoc a la reflexi¨® te¨°rica Per una acci¨® teatral (1971), sota la influ¨¨ncia de Brecht, autor que sempre ha tingut present al llarg dels anys.

Formosa actua, dirigeix, ensenya, i tradueix tant al catal¨¤ com al castell¨¤ dotzenes d¡¯obres de teatre. En para?lel desenvolupa una creaci¨® l¨ªrica que, al cap d¡¯onze llibres, a Darrere el vidre. Poesia 1972-2002 va quedar reunida per¨° no pas conclosa. Enric S¨°ria hi remarcava, en el pr¨°leg, que era considerat una mena de ?perif¨¨ric de luxe? que no acabava de trobar el lloc que mereixia en la literatura catalana degut a la seva ?personal¨ªssima originalitat?. Les dificultats a classificar-lo, en un pa¨ªs on posar etiquetes ¨¦s l¡¯entreteniment principal, hi hauran sigut, per¨° no han impedit que a la llarga s¡¯hagi consolidat com un dels grans de la nostra ¨¨poca. Els guardons han anat venint ¡ªel premi Carles Riba 1977, Creu de Sant Jordi 1988, Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes 2005, per dir-ne nom¨¦s tres d¡¯esparsos¡ª i els estudis han comen?at ¡ªcitem nom¨¦s els monogr¨¤fics que li han dedicat dues revistes: Reduccions (2017) i El Proc¨¦s (2018)¡ª.

Parlant de la seva poesia, el 1980 Formosa afirmava: ?havia de neutralitzar el pes que, dintre de la meva personalitat moral, havia exercit l¡¯art que en d¨¨iem ¡°social¡±?, a fi de ?passar d¡¯una etapa estrictament ¡°cr¨ªtica¡± i pretesament pol¨ªtica, a una etapa declaradament est¨¨tica que em permet¨¦s recuperar-ho tot, ¨¦s a dir saber qui era jo?. Aviat va entendre, doncs, que la poesia actual, almenys des de Baudelaire, no ¨¦s una empresa co?lectiva sin¨® un comprom¨ªs individual. S¡¯hi observa sempre un punt d¡¯ambici¨® experimental. El poema breu, amb sobrietat realista, ¨¦s una constant que a vegades s¡¯eixampla fins a la prosa po¨¨tica i altres es concentra fins a l¡¯epigrama brev¨ªssim; pot ser densa de significats, fins i tot cr¨ªptica, per¨° tamb¨¦, quan vol, d¡¯una claredat meridiana; la formaci¨® teatral i la passi¨® per la m¨²sica contribueixen intensament a la construcci¨® del poema.

En definici¨® la ampl¨ªssima d¡¯Enric S¨°ria, la poesia de Formosa ?¨¦s una exploraci¨®, una indagaci¨® sobre la vida, les seves perplexitats i els seus viaranys a trav¨¦s del temps?. Hi traspua un afany de sinceritat, amb l¡¯autoexig¨¨ncia suficient per evitar la superficialitat sentimental. Cal esmentar tamb¨¦ la pr¨¤ctica dietar¨ªstica, nom¨¦s en part publicada, testimoni de l¡¯evoluci¨® personal i font d¡¯informaci¨® sobre la seva obra. La festa d¡¯aniversari arriba amb la millor not¨ªcia possible: Formosa encara est¨¤ en actiu i encara t¨¦ mat¨¨ria in¨¨dita, originals i traduccions, per donar a con¨¨ixer¡­