¡®Com un batec en un micr¨°fon¡¯, el melodrama sense t¨¨cniques melodram¨¤tiques de Clara Queralt¨®

La Gabriela, la protagonista de Com un batec en un micr¨°fon, premi Llibres Anagrama 2024, ¨¦s una noia de divuit anys que ha trobat en l¡¯entusiasme cap a la cultura japonesa la manera de sentir-se diferent i especial entre el seu cercle d¡¯amistats. Du tatuat a la part baixa de l¡¯esquena un peix envoltat d¡¯onades i flors vermelles, un peix koi, una icona de la tradici¨® asi¨¤tica, que ¡°ha de nedar contra corrent, sense descans. ?s la perseveran?a, la paci¨¨ncia, la fortalesa davant les adversitats¡±, uns atributs intr¨ªnsecs a...

La Gabriela, la protagonista de Com un batec en un micr¨°fon, premi Llibres Anagrama 2024, ¨¦s una noia de divuit anys que ha trobat en l¡¯entusiasme cap a la cultura japonesa la manera de sentir-se diferent i especial entre el seu cercle d¡¯amistats. Du tatuat a la part baixa de l¡¯esquena un peix envoltat d¡¯onades i flors vermelles, un peix koi, una icona de la tradici¨® asi¨¤tica, que ¡°ha de nedar contra corrent, sense descans. ?s la perseveran?a, la paci¨¨ncia, la fortalesa davant les adversitats¡±, uns atributs intr¨ªnsecs al seu car¨¤cter i que s¨®n fonamentals per posar en marxa l¡¯apassionada hist¨°ria de seducci¨® sexual al llarg d¡¯un estiu: l¡¯endem¨¤ de la nit de Sant Joan, amb ressaca per¨° sense remordiments, la Gabriela se¡¯n va al poble on viu el seu avi, el senyor Maurici, perqu¨¨ ha aconseguit una primera feina com a substituta de la bibliotec¨¤ria durant les vacances.

I res d¡¯excepcional passa ¡ªs¡¯avorreix, fuma molt, mira pel¡¤l¨ªcules de Mizoguchi i Ozu¡ª fins que una tarda, al llac del poble, coincideix amb un estrany, amb l¡¯altre protagonista de la novel¡¤la, el Quim, un home de 39 anys, t¨¨cnic de so en la ind¨²stria audiovisual, que ha llogat amb uns amics, per un parell de mesos, la casa rural del poble per teletreballar-hi, curar-se alguna mol¨¨stia moral del seu passat recent ¡ªde l¡¯empresonament de l¡¯ansie?tat, tamb¨¦¡ª, i, almenys durant els primers dies, refer-se de la ressaca amb remordiments que carrega des de la nit de Sant Joan. I llavors passa el que ¨¦s previsible ¡ªsi no fos aix¨ª, no hi hauria novel¡¤la¡ª, que la Gabriela primer s¡¯encapritxa del Quim, que despr¨¦s, sense descans, es proposa seduir-lo, i, a la fi, se n¡¯acaba enamorant.

I aleshores comen?a un melodrama que evita les trampes melodram¨¤tiques gr¨¤cies a les dues h¨¤bils maniobres de Clara Queralt¨®. La primera ¨¦s seguir al peu de la lletra el que diu sobre la manera de tractar el plor al cinema japon¨¨s: ¡°Al cine japon¨¨s dels seixanta el plor no es grava mai de cara, sempre d¡¯esquena. I l¡¯espectador intueix que el personatge est¨¤ plorant a partir del cos tremol¨®s amb el cap mirant avall¡±. A Com un batec en un micr¨°fon tothom plora, per¨° ning¨² ¨¦s conscient de fer-ho i ho sabem a trav¨¦s de la percepci¨® de l¡¯altre. La segona clau de la novel¡¤la ¨¦s l¡¯estructura circular que idea Queralt¨®: a la primera part assistim, en un ordre cronol¨°gic que va des de finals de juny fins a principis de novembre, a les estrat¨¨gies i les arg¨²cies que porta a cap la Gabriela per obtenir el que busca, la consecuci¨® del trofeu sexual que vol ca?ar. Aqu¨ª el lector no s¡¯avorreix gens, sobretot perqu¨¨ la prosa alegre i la mirada fresca de la Gabriela no ho permeten, creant episodis d¡¯un embalum gens desdenyable, com ara aquell en qu¨¨ ella, de petita, visita una vella brodadora que sempre est¨¤ mirant al televisor pel¡¤l¨ªcules porno amb la mateixa indifer¨¨ncia que miraria rutin¨¤riament una s¨¨rie de sobretaula.

El plaer literari que s¡¯obt¨¦ a la segona part, quan es coneixen els incidents de la hist¨°ria a trav¨¦s de la visi¨® del Quim i en un ordre cronol¨°gic invers a la successi¨® dels fets, en canvi, ¨¦s diferent, sobretot perqu¨¨ l¡¯an¨¨cdota segurament no ¨¦s prou suculenta com per resistir l¡¯embranzida d¡¯una segona volta. El risc narratiu que aix¨° comporta no ¨¦s poc, i el lector celebra la seva eleg¨¤ncia, fredor i efici¨¨ncia, per¨° Queralt¨® no sempre aconsegueix estimular l¡¯inter¨¨s per unes perip¨¨cies que ja se saben, com si els fets vistos pel Quim no sempre fossin cre?bles, o com si el protagonista, vist per ell mateix, sembl¨¦s una mica post¨ªs.