Quan es va guanyar el carrer a la sortida de la transici¨®

Em sembla que no tenim idea del que va significar la reapropiaci¨® del carrer a la sortida de la transici¨® i l¡¯inici del desencant. Del desencant democr¨¤tic. Tant amb el cop d¡¯Estat com amb els successius governs socialistes i pujolistes, s¡¯han fet operacions de neteja i esplendor de la mem¨°ria: oh, quin salt endavant, quin model d¡¯¨¨xit Barcelona 92 i l¡¯obertura al mar... I tamb¨¦ les operacions urban¨ªstiques a mida i la greixada oficina de recol¡¤locaci¨® pol¨ªtica. Amb nosaltres mai et faltar¨¤ feina. Tamb¨¦ passava aix¨°, als anys vuitanta, al costat de la rierada de cad¨¤vers de l¡¯hero?na i de la sida, amb la cua d¡¯estigmes morals i socials, amb la cua d¡¯actua?cions p¨²bliques al crit que tothom s¡¯aparti que aix¨° ho arreglo jo: a la meva manera i afavorint els meus interessos. ?s la cultura pol¨ªtica de la plusv¨¤lua. ?s el que Pau Malvido, pensador contracultural, va anomenar la ¡°descarada maniobra antixusma¡±.

El 1978, Pau Malvido escriu contra la prohibici¨® del carnaval a Barcelona. Ja s¡¯han fet les primeres eleccions democr¨¤tiques a Espanya, per¨° el governador civil Rodolfo Mart¨ªn Villa impedeix la celebraci¨® d¡¯aquell carnaval arg¨¹int el ¡°clima d¡¯inseguretat per la delinq¨¹¨¨ncia social¡±, el ¡°risc contra persones i b¨¦ns¡±. Ja s¡¯havia anunciat, tot era a punt per fer-se. Per aix¨° el GRUCACHA (Grupo de Carnavaleros Cabreados), de la m¨¤ de Malvido, denuncia el ¡°clima de por i paranoia antidelinq¨¹¨¨ncia¡± i l¡¯acci¨® dels ¡°grans estafadors¡±.

La recuperaci¨® definitiva del carnaval va tenir un fort component pol¨ªtic. Significava guanyar el carrer, recuperar-lo altra vegada per a la ciutadania, malgrat els intents reiterats de tornar-lo a la veda privada. Insuflats per l¡¯afany de llibertat, agafant-se de valent a la imaginaci¨® i la creativitat, neixen companyies d¡¯espectacles i teatre de carrer. Companyies rellevants en la nostra hist¨°ria cultural. Una d¡¯aquestes ¨¦s Artristras. Comen?a a bellugar ninots i gent i hist¨°ries a mitjan anys setanta. M¨¤scares, monstres extraordinaris, vestuaris formidables, dansa, diversi¨®, fantasia, una po¨¨tica especial travessen la hist¨°ria d¡¯Artristras, que en els anys forts volta per mig Europa i tamb¨¦ el Brasil i els Estats Units i Col¨°mbia. Muntatges de grans dimensions i una est¨¨tica acurada, com Homoterm, Orbe, Medusa i Pleniluni, travessen fronteres.

L¡¯abril passat, quasi cinquanta anys despr¨¦s, Artristras va fer m¨¦s o menys oficialment l¡¯¨²ltima representaci¨®, la d¡¯un espectacle familiar, Els petits m¨¦s grans, que protagonitzen Quique Alc¨¢ntara en el paper d¡¯un jardiner trapella i Jordina Font, en les funcions de la Saba s¨¤via. ?s a la Nau Espacial de Centelles. Hi ha amics i generacions diverses, ja amb fills, que han col¡¤laborat, que han crescut, han estimat i han apr¨¨s amb Artristras. En acabar l¡¯espectacle, les abra?ades i l¡¯emoci¨® d¡¯aquesta mena de comiat, un nen petit s¡¯adorm a la falda de la Saba s¨¤via. Se la mira embadalit i s¡¯hi adorm dol?ament. Penso que els uneix un fil de mem¨°ria tan de veritat que no es trenca.