Qui ¨¦s Clara Queralt¨®, 9¨¨ Premi Llibres Anagrama?

Fa nou anys que el Premi Llibres Anagrama ¨¦s un dels detectors de noms m¨¦s observat de prop a Catalunya. No hi ha restriccions d¡¯edat, a les bases, per¨° per decisi¨® editorial o biaix de qui s¡¯hi presenta els guanyadors acostumen a ser bastant joves, a vegades debutants en narrativa (ho eren Guasch, Genovart o Bendicho, en l¡¯¨²ltim cas finalista), i el premi ha servit tamb¨¦ d¡¯accelerador en la carrera d¡¯autors ja publicats (Sol¨¤ n¡¯¨¦s el cas m¨¦s evident). Fa un efecte semblant al Documenta -ho comentava Eug¨¨nia Broggi aqu¨ª-: sense proposar-s¡¯ho, el premi i la seva recepci¨® serveixen de term¨°metre del sistema literari.

Despr¨¦s d¡¯Andrea Genovart, la guanyadora del 9¨¨ Premi Llibres Anagrama, dotat amb 12.000 euros, ¨¦s Clara Queralt¨® amb Com el so d¡¯un batec en un micr¨°fon. El jurat ha estat format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Mons¨®, Sergi P¨¤mies i Jordi Punt¨ª, que han triat l¡¯obra entre 106 originals. De fet, ha estat l¡¯any que m¨¦s n¡¯han rebut des de la creaci¨® del premi. Queralt¨®, que no ¨¦s debutant i fins ara havia publicat en segells del Grup 62, explica que s¡¯hi ha presentat perseguint la visibilitat del premi, i P¨¤mies diu que aquest ¨¦s l¡¯objectiu, que els escriptors es puguin sentir atrets pel magnetisme del jurat i l¡¯editorial.

Com el so d¡¯un batec en un micr¨°fon segueix la ressaca d¡¯una revetlla de Sant Joan. D¡¯una banda, la Gabriela, que amb el carnet de conduir i la majoria d¡¯edat acabats d¡¯estrenar, puja a passar l¡¯estiu al poble de l¡¯avi, i surt a banyar-se al llac. De l¡¯altra, el Quim, t¨¨cnic de so (d¡¯aqu¨ª el micr¨°fon del t¨ªtol), 39 anys, ha llogat amb uns amics una casa per passar-hi un parell de mesos de teletreball i descans. Surt a cremar els excessos de la revetlla amb la bicicleta que ha trobat pel mas, se li trenca la cadena, i decideix anar a nedar el llac. A partir de la trobada, es desplega una novel¡¤la d¡¯amor estival, per¨° tamb¨¦ sobre els mecanismes de seducci¨® i el desig quan hi ha una difer¨¨ncia d¡¯edat.

La novel¡¤la es divideix en dues parts, cadascuna narrada per un dels dos personatges. Ella la narra des d¡¯un punt de vista present i amb molta acci¨®; ell des d¡¯un punt de vista m¨¦s allunyat i reflexiu. P¨¤mies afirma que ¨¦s aquesta alternan?a el que m¨¦s li ha agradat de la novel¡¤la, i Casacuberta hi est¨¤ d¡¯acord. Diu que el desdoblament de punts de vista, plens d¡¯imprecisions i contradiccions, la fa una ¡°novel¡¤la especular¡±, que a mesura que avan?a la lectura desmenteix all¨° que el lector ha constru?t en la seva imaginaci¨®. Afegeix Queralt¨® a la llista de novel¡¤les que desmitifiquen l¡¯amor, com Una mena d¡¯amor de C.A. Jordana, que apareix mencionada a Aloma de Merc¨¨ Rodoreda, i Vals, de Francesc Trabal.

Queralt¨® diu que la seva voluntat a l¡¯hora d¡¯escriure la novel¡¤la va ser reflexionar sobre el desig, tant la seva part cultural com la m¨¦s irracional: ¡°quan tens divuit anys, descobrir el desig que generes en els altres et dona molt poder; mentre que en un home de 39 anys calia explorar com es relaciona amb les autoimposicions i amb el fet de desitjar all¨° que no vols desitjar¡±. Queralt¨® ha volgut, sobretot, no jutjar els seus personatges: ¡°Tot parteix del terreny del l¨ªmit, ella ¨¦s major d¡¯edat i, per tant, est¨¤ en el mac legal del consentiment. Estic en contra de la literatura de lli?¨® moral¡±. Tanmateix, afirma que ¡°arran dels feminismes dels ¨²ltims anys, he apr¨¨s a llegir les relacions d¡¯edat d¡¯una manera diferent¡±.

La novel¡¤la s¡¯ubica en un poble fictici i en temps actual. Pel que fa al primer, segons l¡¯autora, permet construir un m¨®n opressiu i diu Obiols que se n¡¯ha sortit especialment b¨¦ en l¡¯ambientaci¨® i la textura d¡¯aquest indret. Per altra banda, P¨¤mies afirma que ¡°el canvi de protocols en les relacions va a favor de la noia, fet que no hauria estat possible fa vint anys¡±.

Clara Queralt¨® (Pla del Pened¨¨s, 1988) ¨¦s fil¨°loga, especialitzada en teoria de la literatura, i es dedica a l¡¯ensenyament. Aquests no s¨®n la primera novel¡¤la ni el primer premi de l¡¯escriptora. Va debutar l¡¯any 2017 amb el recull de contes El que pensen els altres, Premi Merc¨¨ Rodoreda -que concedeix ?mnium- i publicat a Proa. Les protagonistes fan passejar el lector per diferents escenaris quotidians per¨° alhora lligats a sentiments tr¨¤gics com la por, el dubte o la solitud. Aquest recull t¨¦ la particularitat, a m¨¦s, d¡¯incloure una de les primeres reaccions liter¨¤ries a l¡¯u d¡¯octubre (¡®Dia u¡¯), un conte escrit des de la perspectiva d¡¯un policia que intenta transformar tota la seva inseguretat en viol¨¨ncia -el va incloure ?lex Milian en aquest recull a El Temps.

L¡¯any 2021, Queralt¨® va publicar la seva primera novel¡¤la, Et dir¨¦ R. (Emp¨²ries), que comen?a aix¨ª: ¡°Jo hauria volgut que les coses anessin d¡¯una altra manera¡±. Ho diu la Luc¨ªa, que va parir i donar en adopci¨® el seu fill Roi en un context de solitud i precarietat econ¨°mica. La novel¡¤la s¡¯inscriu en una tend¨¨ncia a l¡¯al?a que assenyalava aqu¨ª Anna Maria Iglesia: ¡°L¡¯infanticidi, el rebuig de la maternitat o els conflictes maternofilials permeten a aquestes escriptores reflexionar sobre el marc social i cultural on t¨¦ lloc la maternitat, sobre els rols imposats i autoimposats ¡ªqu¨¨ vol dir ser mare, qu¨¨ vol dir ser filla¡ª i sobre els lligams assumits, per¨° falsos ¡ªuna mare no ha de desitjar necess¨¤riament el fill; una filla no ha d¡¯estimar necess¨¤riament una mare¡±.

M¨¦s enll¨¤ de la doc¨¨ncia i l¡¯escriptura, Queralt¨® forma part del jurat del Premi Proa i col¡¤labora en diversos mitjans de comunicaci¨®. El gener de 2022 va formar part de l¡¯equip d¡¯?ngel Ll¨¤cer al programa de TV3 El Llop, com a assessora en temes literaris i ling¨¹¨ªstics, i aquest any ho ha fet al programa La puntual, que repeteix el format: busca actors amateurs per representar L¡¯auca del senyor Esteve. Col¡¤labora tamb¨¦ al programa ¡®No ho s¨¦¡¯ de RAC1 en t¨¤ndem amb Pep Antoni Roig, i ¨¦s columnista a El Nacional amb una secci¨® anomenada ¡®El que en penso dels altres¡¯. En un article recent, que sembla que preparava el terreny per l¡¯anunci del premi, Queralt¨® deia que est¨¤ conven?uda que ¡°escriure ¨¦s, sobretot, tenacitat¡± i un vaiv¨¦ neur¨°tic de satisfacci¨® i por. Hi cita Jaume Cabr¨¦: una cr¨ªtica negativa ¡°¨¦s una punxada a l¡¯ego que nom¨¦s ens podem estalviar d¡¯una manera: deixant d¡¯escriure¡±.