Per entendre Kafka
A l¡¯obra i a l¡¯escriptor els ha succe?t un mal ja irreparable, i aix¨° ¨¦s que s¡¯han forjat unes teories tan abstractes al voltant dels seus llibres, que hem acabat situant-lo en un m¨®n fant¨¤stic. De fet, ¨¦s quasi al contrari
La lectura de qualsevol obra de Kafka sol deixar el lector astorat, perplex, intrigat, de vegades fins i tot atu?t. ?s un dels prop¨°sits de la seva literatura, explicat per l¡¯autor mateix, que va dir que un llibre havia de ser com una destral que trenqu¨¦s el gel que portem a dintre. ?s obvi que hi ha molta literatura que no es comporta amb nosaltres com aquesta destral kafkiana; la seva, certament que s¨ª.
Aix¨° no escau a tots els escriptors del m¨®n, per¨° s¨ª a l¡¯obra de Kafka en part per un seguit de determinacions, en part simplement pel seu geni. La seva vida va quedar marcada per una s¨¨rie de circumst¨¤ncies que, si no expliquen del tot la seva obra, almenys hi aporten una mica de llum. A l¡¯obra i a la persona de Kafka els ha succe?t un mal ja irreparable, i aix¨° ¨¦s que s¡¯han forjat unes teories tan abstractes al voltant dels seus llibres, que hem acabat situant-lo en un m¨®n fant¨¤stic. De fet, ¨¦s quasi al contrari.
Kafka va n¨¦ixer a Praga l¡¯any 1883 i va morir l¡¯any 1924, a punt de fer-ne quaranta-un, a causa de la tuberculosi, en un sanatori prop de Viena. Praga era la capital de l¡¯hist¨°ric regne de Boh¨¨mia, un territori de parla alemanya i tradicio?nalment independent fins que va ser annexionat a la gran ?ustria. Entre 1867 i 1918 va conformar-se, a Centreeuropa, un estat d¡¯unes dimensions quasi paoroses, l¡¯Imperi Austrohongar¨¨s, que comprenia les actuals ?ustria, Rep¨²blica Txeca i Eslov¨¤quia, la Gal¨ªtsia ara polonesa, Hongria, una part de Romania, Eslov¨¨nia, Cro¨¤cia, B¨°snia, Montenegro i un bon tros de la regi¨® nord-italiana de Friuli. Avui ho considerar¨ªem un disbarat, per¨° per a Kafka i els seus compatriotes aquest estat, encara que fos una fantasia des de qualsevol punt de vista, els semblava una realitat pol¨ªtica indiscutible.
Admirava el ¡®Quijote¡¯, i aix¨° es deu en part a l¡¯enorme prestigi que va tenir la novel¡¤la als pa?sos eslaus
En aquest territori tan vast s¡¯hi parlava la llengua de cada lloc i s¡¯hi practicaven diverses religions: la cat¨°lica, la protestant, l¡¯ortodoxa i la musulmana. Va ser un m¨¨rit de Francesc Josep ¡ªque havia llegit b¨¦ la hist¨°ria de Roma¡ª respectar totes i cada una d¡¯aquelles lleng¨¹es i totes i cada una de les respectives religions. Aix¨° s¨ª: la llengua oficial de l¡¯Imperi era l¡¯alemany, i per aix¨° Kafka va poder ser molt competent a l¡¯Institut per a Accidents Laborals, amb sucursal a Praga per¨° sotmesa com quasi tot a l¡¯autoritat de Viena. Diguem que aquesta ¨¦s la primera ¡°desterritorialitat¡±, o manca de territori propi de Kafka: viu en un pa¨ªs desmanegat i forma part d¡¯una comunitat jueva minorit¨¤ria a Praga; treballa per als interessos llunyans de Viena, i no parla ni escriu en hebreu o en ¨ªdix, sin¨® en alemany, quan la immensa majoria dels habitants de Praga parlaven txec, llengua que l¡¯escriptor ¨°bviament coneixia. Afegim-hi, ¨¦s clar, el fet que ell era un home amb vocaci¨® d¡¯escriptor, i que el seu pare regentava una botiga de Galanteriewaren ¡ªvanos, paraig¨¹es, barrets, randes, mocadors i mantilles espanyoles¡ª, un comer? que, com a tal cosa, havia de xocar per for?a amb la vocaci¨® inexpugnable de l¡¯escriptor. A la Carta al pare escrita l¡¯any 1919, Kafka li deia que se¡¯l representava com la bola del m¨®n, un domini enorme en qu¨¨ el fill nom¨¦s podia ocupar els petit¨ªssims espais que li deixava la persona del pare metaforitzada en orbis terrarum.
La segona ¡°desterritorialitat¡± t¨¦ a veure amb la religi¨®. Els praguesos del seu temps eren cat¨°lics, protestants o jueus, i tots tenien els seus llocs de culte; per¨° Kafka va rebre una educaci¨® religiosa tan insuficient i tan artificial, que tampoc no va poder aferrar-se a un sentiment religi¨®s concret: quan anava a la sinagoga amb el seu pare, nom¨¦s els dies de les grans festivitats, els dos rotlles de la Llei, que posse?en dues boles cada un, a cap i cap, per poder-los manipular, a Kafka li semblaven dos titelles, i aix¨° era l¡¯¨²nica cosa que li agradava dels oficis religiosos. Molt pocs dels seus amics de Praga van abra?ar amb fermesa la religi¨® jueva, encara que tots, com ell mateix, prestaven una enorme atenci¨® a les mostres de cultura del judaisme ¡ªdiaris, llibres, llegendes, teatre¡ª, m¨¦s vives a Berl¨ªn i a Viena que a Praga. Aix¨° s¨ª: el sionisme que va predicar Martin Buber en terres de parla alemanya durant els seus anys de vida no va interessar gaire a Kafka, que no sentia que Praga o Boh¨¨mia o Tx¨¨quia o l¡¯Imperi fossin la seva p¨¤tria, per¨° Israel ¡ªun estat mai fundat en vida seva¡ª tampoc. ?s el dest¨ª ap¨¤trida de la major part de la poblaci¨® jueva europea des del segle XV, condici¨® que va portar-la a integrar-se, o assimilar-se, a la cultura que trobaven en el context respectiu. Kafka va comen?ar a estudiar llengua hebrea els ¨²ltims anys de la seva vida, per¨° ning¨² no el va poder conv¨¨ncer perqu¨¨ emigr¨¦s a Palestina, com ja ho estaven fent milers de persones des de final del segle XIX.
M¨¦s d¡¯un cop va manifestar que no tenia terra ferma sota els peus. De fet, en tenia nom¨¦s una: la literatura
Hi ha un tercer no-territori en el cas de Kafka: la tradici¨® liter¨¤ria. Li interessava la literatura en llengua txeca que feien molts escriptors de Praga, per¨° li interessava molt m¨¦s la literatura alemanya des de Goethe, i la francesa de l¡¯¨¨poca moderna. Havia llegit alguns cl¨¤ssics grecs i coneixia una mica la mitologia, prou com per escriure variacions, sempre paradoxals, del mite de Prometeu o el de les sirenes. Adorava Flaubert per la perfecci¨® de l¡¯estil, i el seu va ser sempre d¡¯una nitidesa que s¡¯hi assembla, per¨° amb la frase llarga pr¨°pia de la gran literatura en llengua alemanya. Admirava el Quijote, i aix¨° es deu en part a l¡¯enorme prestigi que va tenir aquesta novel¡¤la als pa?sos eslaus, comen?ant per R¨²ssia. Per aix¨° va remodelar les figures de Don Quijote i San?cho Panza en un conte de 1917. Entre els alemanys contemporanis de Goe?the, o posteriors, preuava Heinrich von Kleist ¡ªel seu Michael Kohlhaas ¨¦s tota una premonici¨® de les absurditats burocr¨¤tiques de la literatura de Kafka¡ª; va llegir Nietzsche, Kierkegaard ¡ªaquest, molt tard¡ª i Dostoievski m¨¦s que l¡¯¡°historiador¡± Tolstoi. Entre els anglesos, va llegir amb gust Dickens ¡ªDavid Copperfield, Little Dorrit, potser Bleak House, en traducci¨®¡ª, i va simpatitzar amb els personatges ¡°desemparats¡± d¡¯aquest novel¡¤lista, com ho s¨®n els protagonistes de les seves tres novel¡¤les. En suma: no trobava que form¨¦s part de cap tradici¨® liter¨¤ria concreta i va espigolar el bo i millor del que havien donat diverses lleng¨¹es i molts pa?sos. Situat, doncs, fora del territori de la tradici¨® liter¨¤ria del continent, Kafka ho tenia tot a favor per manifestar sense ambages el seu geni i la seva originalitat.
Hi ha, per fi, un quart no-territori en la vida i l¡¯obra de Kafka: el matrimoni, i, potser m¨¦s generalment, les dones. Misogin no ho era de cap manera; tirada sexual cap a les dones, tota la que un es pugui imaginar. Com era habitual al seu moment, Kafka va freq¨¹entar, de jove i no tan jove, les prostitutes, una mena de relaci¨® sexual que li semblava d¡¯all¨° m¨¦s clara: no s¡¯hi produeixen malentesos, no s¨®n relacions sentimentals, no comporten cap obligaci¨® perdurable, dedicar-s¡¯hi no demana gaire temps.
Tot i aix¨ª, seguint una t¨¤cita tradici¨® del judaisme religi¨®s, que considera que tot home ha de casar-se, es va prometre i desprometre dues vegades amb la berlinesa Felice Bauer; va tenir moments plaents amb una mitjancera, Grete Bloch, quan va ser enviada a Praga per Felice per veure si Kafka s¡¯aclaria; es va prometre formalment amb Julie Wohryzek, ve?na de Praga, i la promesa va durar pocs mesos; es va certament enamorar de Milena Jesensk¨¢, una dona casada ¡ªpoc comprom¨ªs, doncs¡ª, culta i intel¡¤ligent, que es convertiria en la traductora al txec de l¡¯obra de Kafka, i finalment es va enamoriscar de Dora Diamant, de poc m¨¦s de vint anys, filla d¡¯un rab¨ª que hauria matat Kafka si aquest s¡¯hagu¨¦s casat d¡¯amagat amb la seva filla. Diamant va ser l¡¯¨²ltim amor de l¡¯escriptor, la noia amb qui va compartir durant sis mesos, a Berl¨ªn, la gran inflaci¨® dels anys 1923 i 1924, i la dona que el va acompanyar fins a la mort.
Kafka havia dit en un ocasi¨® que es trobava ¡°sol, com Franz Kafka¡±. I m¨¦s d¡¯una vegada va manifestar que no tenia cap terra ferma sota els peus. De fet en tenia una, nom¨¦s una: la literatura.