Edgar Cantero, l¡¯escriptor catal¨¤ best-seller del New York Times: ¡°A la literatura catalana semblen obligat¨°ries les sublectures enriquidores¡±

R¨¤dio Free Camaco (Emp¨²ries) s¨®n casinos de poble on es juga a la botifarra. R¨¤dio Free Camaco s¨®n pinxos abillats amb Napapijiri desallotjant okupes d¡¯urbanitzacions amb gespa groguenca i r¨°nega. R¨¤dio Free Camaco s¨®n pol¨ªtics de consell comarcal mirant de grimpar en la Catalunya post-Proc¨¦s, ansiosos de formar part de l¡¯en¨¨sim govern de la conc¨°rdia. R¨¤dio Free Camaco ¨¦s, per damunt de tot, el nou treball d¡¯Edgar Cantero (Barcelona, 1981), un escriptor de best-sellers resident als Estats Units que, despr¨¦s de m¨¦s de deu anys sense publicar cap t¨ªtol en catal¨¤, torna amb una novel¡¤la negra curulla d¡¯humor i sensibilitat, ubicada a un rerepa¨ªs improbable a mig cam¨ª entre Estiu 1993 i L¡¯¨²ltim boy scout.

Pregunta. Al cl¨ªmax de R¨¤dio Free Camaco, el protagonista del llibre primer vol assistir a la cloenda de l¡¯aventura amb unes cerveses i unes aletes de pollastre, per¨° de seguida se¡¯n desdiu: molt millor un rom cremat. Qu¨¨ hi fa un escriptor catal¨¤ als Estats Units?

Resposta. La resposta r¨¤pida ¨¦s que, despr¨¦s de publicar dues novel¡¤les en catal¨¤, en vaig escriure una en angl¨¨s, i la cosa va rutllar. Em van pagar molts diners, una bestreta de 150.000 d¨°lars. No ¨¦s, per¨°, el llibre amb el qual he venut m¨¦s exemplars; va ser amb el seg¨¹ent, Meddling Kids. La promoci¨® del primer llibre en angl¨¨s la vaig viure a dist¨¤ncia, des de Catalunya, i amb aquest segon vaig voler ser-hi. L¡¯editorial em va esponsoritzar el visat i vaig aterrar a Nova York una setmana despr¨¦s que es publiqu¨¦s. I va anar molt b¨¦: el llibre es va convertir en un best-seller. Un cop surts a la llista de best-sellers del New York Times, aquesta etiqueta ja penja de tots els llibres que publiquis d¡¯aleshores endavant.

P. Diu que Meddling Kids ¨¦s el llibre del qual has venut m¨¦s exemplars.

R. Crec que ara mateix en porta 115.000, de venuts. Si vas a una llibreria americana, encara el trobes a les prestatgeries, malgrat que no sigui estrictament una novetat editorial. Es podria dir que visc dels royalties, dels drets d¡¯autor d¡¯aquesta novel¡¤la. Per mi, Meddling Kids suposa un ingr¨¦s anual fix. El tercer llibre en angl¨¨s, This body¡¯s not big enough for both of us, va tenir un impacte m¨¦s redu?t, per¨° va aplegar un p¨²blic molt fan¨¤tic. Jo he vist nanos fent cosplay del protagonista del llibre. Aquestes coses, evidentment, m¡¯omplen de joia.

P. Tinc ent¨¨s que hi ha hagut inter¨¨s per adaptar les dues novel¡¤les a cinema i televisi¨®.

R. A banda de tenir un agent literari, als Estats Units tamb¨¦ tinc un agent de drets audiovisuals. De Meddling Kids hem aconseguit vendre una opci¨® d¡¯adaptaci¨® a tres productors diferents. De This body¡¯s not big enough for both of us no nom¨¦s vam vendre els drets, sin¨® que fins i tot vaig coescriure un cap¨ªtol pilot per fer-ne una s¨¨rie de televisi¨®. Per estar-hi a sobre, vaig mudar-me a Los Angeles. All¨¤ tamb¨¦ he escrit i venut guions originals, no adaptacions, per¨° de moment tots estan a l¡¯espera que un productor n¡¯engegui el rodatge. Escriure guions s¡¯ha convertit en una via de treball paral¡¤lela a la literatura.

P. I com ¨¦s que, malgrat l¡¯¨¨xit de vendes, Meddling Kids no va tenir edici¨® en catal¨¤?

R. Perqu¨¨ no hi va haver cap oferta amb cara i ulls. I quan dic una oferta amb cara i ulls, no em refereixo a una bestreta de sis xifres, perqu¨¨ Catalunya ¨¦s Catalunya; amb la bestreta de R¨¤dio Free Camaco m¡¯arriba per pagar dos mesos de lloguer a Los Angeles. Mai em va arribar cap oferta d¡¯un editor que em demostr¨¦s que hi creia, ni tan sols lleugerament, en el llibre. Cal tenir en compte tamb¨¦ que Meddling Kids ¨¦s literatura fant¨¤stica. M¡¯alegro molt¨ªssim que ara mateix hi hagi un panorama d¡¯editorials independents que aposten per la ci¨¨ncia-ficci¨®. Quan jo vaig comen?ar a escriure en angl¨¨s, per¨°, tot aquest ecosistema encara no existia. La literatura de g¨¨nere desacomplexada tenia molt poca tirada al pa¨ªs.

P. Despr¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia americana, qu¨¨ l¡¯empeny a tornar a escriure en catal¨¤?

R. M¡¯hi empeny el context geogr¨¤fic del llibre, que en el cas de R¨¤dio Free Camaco ¨¦s la Catalunya de comarques. De fet, com a novel¡¤la negra, l¡¯¨²nica innovaci¨® que t¨¦ ¨¦s la localitzaci¨®. En menor mesura, tamb¨¦ volia trencar amb un dels estereotips que menys m¡¯agrada de la hard boiled fiction, que ¨¦s el cinisme. ?s una actitud que no m¡¯agrada gens. Els herois de novel¡¤la negra solen estar molt cremats, s¨®n molt pessimistes; fins a cert punt pots trobar-hi un valor c¨°mic, en aquest tarann¨¤, per¨° ¨¦s un humor destroyer que no m¡¯interessa. Crec que ¨¦s molt m¨¦s valent fer acudits mentre mires de vendre esperan?a. El protagonista de R¨¤dio Free Camaco t¨¦ motius per ser un c¨ªnic i, malgrat tot, ¨¦s una bona persona. Si es cobra favors, ¨¦s perqu¨¨ ha estat bo amb els altres sense esperar res a canvi.

P. El protagonista del llibre ¨¦s el pare de l¡¯Ari, un personatge adolescent que est¨¤ experiment, jugant amb el seu g¨¨nere. L¡¯Ari utilitza els pronoms ell/elli.

R. El que m¨¦s m¡¯agrada de l¡¯Ari no ¨¦s que sigui no-binari, sin¨® que quan parla dels pronoms diu que se¡¯ls est¨¤ emprovant. Crec que aquest no-binarisme ¨¦s una de les coses que m¨¦s defineix el jovent ara mateix; ¨¦s una cosa que veig molt clarament en la meva fanbase americana. Els meus fans s¨®n molt joves i LGTBIQ+. Estan molt menys encasellats del que ho estem jo i la meva generaci¨®. No tenen por d¡¯explorar, ni de provar etiquetes noves.

P. A El Jueves ja ho fan, aix¨° de fer servir llenguatge inclusiu i no-binari. Vost¨¨ ha estat dibuixant i guionista de la revista. Malgrat viure a Los Angeles, encara hi col¡¤labora?

R. En arribar als Estats Units deixo de dibuixar-hi, per¨° s¨ª que hi continuo fent tasques de redactor i guionista. Un company de la revista, Carles Pons¨ª, sempre diu que El Jueves abans era molt casp¨®s perqu¨¨ tamb¨¦ ho era l¡¯Espanya que retratava. La gent que es reenganxa a la revista, anys despr¨¦s de perdre-li la pista, es queda sorpresa que haguem deixat aquesta caspositat enrere. En molts aspectes, es podria dir que som una de les revistes m¨¦s progres, m¨¦s wokes, que pots trobar al quiosc. No diria que ens hem revisat, per¨° s¨ª que hi ha hagut un relleu generacional i hi ha entrat gent jove que ¨¦s molt m¨¦s conscient del que potser ho eren els autors dels anys vuitanta i noranta. La portada de R¨¤dio Free Camaco, per cert, ¨¦s de Jordi March, un altre autor d¡¯El Jueves.

P. La imatge ¨¦s una panor¨¤mica de Verri, el municipi de comarques de la novel¡¤la.

R. La idea d¡¯inventar-me un municipi i una comarca nova, Llobera i Volpenars, era perqu¨¨ ning¨² s¡¯hi sent¨ªs assenyalat. Jo me la imagino com una barreja de la Selva, la Garrotxa, Ripollet i el Bergued¨¤; t¨¦ part de plana i part de muntanya. El que volia era fet un retrat paisatg¨ªstic honest del pa¨ªs, ¨¦s a dir, un de molt lleig. Dic aix¨° quan en realitat m¡¯enyoro molt de la terra. Quan torno a Catalunya estic molt homesick, faig moltes excursions, i de sobte em trobo pobles que, directament, s¨®n rotondes. O travesso urbanitzacions mig abandonades, a l¡¯entrada de les quals t¡¯avisen que els ve?ns estan organitzats per WhatsApp en un xat grupal de vigil¨¤ncia protofeixista on s¡¯envien fotos de forasters sospitosos com jo. Qu¨¨ et penses que et robar¨¦? La barbacoa, fill de puta?

La meva est¨¨tica la conformen els punks, les explosions i les urbanitzacions desolades del boom del totxo

P. Les tinc molt presents, aquestes urbanitzacions. S¨®n fascinants.

R. Les urbanitzacions desolades del boom del totxo que han quedat en decad¨¨ncia formen part de la meva est¨¨tica, al mateix nivell que en formen part les explosions i els punks.

P. Els punks?

R. M¡¯agrada molt¨ªssim la seva actitud. Un cop vaig sentir a dir que un hippie ¨¦s una mala persona que es fa passar per bona, i un punk ¨¦s justament el contrari: una persona an¨¤rquica i que no se sotmet a les regles, per¨° que alhora t¨¦ uns principis ¨¨tics molt s¨°lids.

P. Quina ¨¦s la cosa m¨¦s punk que ha fet darrerament?

R. Vaig tenir molts problemes per vendre el meu quart llibre en angl¨¨s, del qual he recuperat algun element per a R¨¤dio Free Camaco. Era un llibre poc convencional, gens semblant a res que hagi fet abans, i en el proc¨¦s d¡¯edici¨® em vaig trobar amb molts problemes, perqu¨¨ des de l¡¯editorial volien una cosa massa mainstream. Durant aquest proc¨¦s, va haver-hi un moment en qu¨¨ em vaig negar a aplicar certs canvis i vaig cancel¡¤lar el contracte d¡¯edici¨®. Era un contracte de molt¨ªssimes peles, per¨° va prevaldre la integritat de la meva obra. Em vaig posar artista de sobte, suposo. Aquell va ser un gest del qual el meu jo adolescent estaria molt orgull¨®s; el meu jo de 40 anys, per¨°, t¡¯asseguro que va estar a punt de llan?ar-se daltabaix d¡¯una finestra. ?s, potser, l¡¯¨²ltim acte de punkisme que em podr¨¦ permetre mai.

P. Tornant a R¨¤dio Free Camaco, li he de confessar que la novel¡¤la m¡¯ha fet riure molt.

R. Per a mi, m¨¦s que enviar missatges o consignes amb els meus llibres, el que vull ¨¦s entretenir els lectors. Aquesta ¨¦s una cosa que mai has de justificar als Estats Units. A la literatura catalana sembla que siguin obligat¨°ries les sublectures enriquidores. Crec que ¨¦s una cosa que t¨¦ molt a veure amb ser una llengua petita en un pa¨ªs petit, i amb l¡¯amena?a real d¡¯estar vivint constantment a l¡¯ombra d¡¯una altra llengua m¨¦s poderosa. ?s com si cada llibre hagu¨¦s d¡¯estar a l¡¯altura dels cl¨¤ssics que el precedeixen, del c¨¤non d¡¯una literatura que ¨¦s heroica perqu¨¨ ha resistit durant segles i ha superat un per¨ªode de llarga decad¨¨ncia fins que arriba la Renaixen?a, sempre sota el jou d¡¯un estat que la vol oprimir. Esclar, all¨¤ als Estats Units no el tenen, aquest problema.

P. Els Estats Units tenen un estat al darrere.

R. El tenen, i segurament sigui la ra¨® que all¨¤ la literatura popular sigui una cosa m¨¦s comuna. Als Estats Units hi ha una gran tradici¨® de literatura de g¨¨nere, el pulp, a la qual accedies per un preu de saldo. Molts d¡¯ells eren llibres de merda ¡ªdit amb tot respecte¡ª, i els seus autors no els escrivien pensant que acabarien canonitzats al costat de Herman Melville. Crec en catal¨¤ s¨ª que la tenim, aquesta suggesti¨® d¡¯estar escrivint en la llengua de J.V. Foix, i la necessitat de prestigiar la llengua. Potser per aix¨° molts cops, quan he tractat amb alguns editors catalans, sento que estic explicant les meves collonades a un tio que segurament voldria estar editant Eva Baltasar.

R¨¤dio Free Camaco

Edgar Cantero
Emp¨²ries
224 p¨¤gines
19,90 euros