Diu Jordi Llovet que m¨¦s d¡¯una vegada, Franz Kafka va manifestar que no tenia cap terra ferma sota els peus. Per commemorar-lo en el centenari de la seva mort, Carlota Gurt, Joan Jordi Miralles, Miquel Bonet i Irene Pujadas exploren els carrers de la Barcelona actual amb els seus ulls. Escriptors atrapats, n¨°mades mantegosos, velles desgraciades i irrupcions misterioses en quatre contes que homenatgen l¡¯escriptor des del seu ¨²nic territori: la literatura.

La primera frase

Per Carlota Gurt

Gr¨¤cia

Eren les deu del mat¨ª d¡¯un 15 d¡¯agost quan l¡¯E. va arribar a Progr¨¦s despr¨¦s d¡¯haver-se passejat per altres carrers guarnits de Gr¨¤cia ¡ªel m¨®n subaqu¨¤tic de Verdi i les escultures grotesques de Joan Blanques, consagrat a la cirurgia est¨¨tica. En aquella hora encara es podien admirar les decoracions sense empentes, tot i que ja corrien alguns americans que no paraven d¡¯exclamar-se ¡ªAmazing!¡ª mentre fotografiaven cada rac¨®. La placa amb el nom del carrer tenia enganxat un paper plastificat on es podia llegir, en la mateixa tipografia que la placa original: ¡°Carrer de la Literatura¡±.

Mentre contemplava les filigranes de la portalada formada per un caramull h?nseligreteli¨¤ de falsos caramels i pastissets fets amb ampolles de pl¨¤stic, se li va acostar una dona baixeta i for?uda amb una samarreta blanca de tirants.

¡ªL¡¯est¨¤vem esperant.

¡ªA mi? No ho crec pas. Diria que es confon ¡ªva respondre-li l¡¯E.

¡ªI ara, per¨° si es veu ben clar que vost¨¨ ¨¦s el substitut!

¡ªEl substitut?

¡ªEns ha fallat l¡¯escriptor. Aquesta gent sempre¡­ El cas ¨¦s que: qu¨¨ ¨¦s un carrer de la Literatura sense un escriptor, oi?

¡ªNo s¨¦ de qu¨¨ em parla. No soc ni escriptor ni actor. Soc t¨¨cnic de riscos laborals.

¡ªI no escriu informes?

¡ªS¨ª, esclar.

¡ªJa ho t¨¦, doncs: escriptor. ?s escriptor qui escriu. Au, no perdem temps, acompanyi¡¯m que li ensenyo el seu lloc.

L¡¯E., amb aire desconcertat per¨° jovial, va seguir la dona for?uda, flanquejant grans magdalenes proustianes de porexpan i esquivant molins quixotescos. Pel cam¨ª van saludar un fals Gulliver lligat de mans i peus envoltat d¡¯una muni¨® de diminuts soldadets de pl¨¤stic.

¡ªQuina feinada, tot aix¨°! ¡ªva exclamar l¡¯E.

La for?uda es va girar i li va agrair l¡¯elogi amb un somriure.

Al cap del carrer, hi havia un cub transparent de dos metres d¡¯amplada; a dins, una taula, una cadira, una pila de fulls en blanc, una estilogr¨¤fica, una garrafa d¡¯aigua i una tassa de te fumejant.

¡ªNom¨¦s cal que s¡¯assegui aqu¨ª i faci d¡¯escriptor.

¡ªPer¨° ¨¦s que jo no soc el substitut. L¡¯hi ben juro.

¡ªNo em vingui amb min¨²cies. Passi ¡ªva insistir la dona, tot fent un somriure amabil¨ªssim, mentre obria la porta transparent.

I l¡¯E., enriolat per la confusi¨®, va pensar que seria divertit ajudar aquella colla fins que arrib¨¦s el veritable substitut. Tampoc no tenia gran cosa a fer.

¡ªD¡¯acord, som-hi. Per¨° no em podria portar una Coca-Cola?

¡ªEl te segur que li agradar¨¤ m¨¦s. ¡ªI dient aix¨° la dona for?uda va tancar la porta al seu darrere.

A mesura que el carrer s¡¯anava animant, l¡¯E. es va ficar en el paper: es va asseure a taula, va entomar la ploma i va dirigir la mirada a l¡¯infinit, tal com s¡¯imaginava que devien fer els literats quan buscaven inspiraci¨®. La gent s¡¯hi aturava a mirar-se¡¯l i fer-li fotos. Ell, de tant en tant, es vinclava sobre el paper i amb un tra? ¨¤gil i brusc fingia que escrivia una frase, tot i que nom¨¦s estampava gargots.

Al cap d¡¯una hora, ja n¡¯estava una mica tip. I el coi de substitut que no arribava. Es va aixecar i va fer senyals a la dona for?uda que uns metres enll¨¤ servia cervesa de barril. Com m¨¦s cridava i gesticulava, m¨¦s fotos li feien els estrangers galtavermells mentre menjucaven cinnamon rolls i d¨°nuts vegans tot xarrupant latte macchiatos. Aviat es va adonar que esgargamellar-se no li serviria de res: si no li arribava cap so de l¡¯exterior, tampoc a fora no el sentirien. L¡¯Escriptor va decidir anar-se¡¯n. Quina barra ignorar-lo d¡¯aquella manera! Per¨°, com podria sortir si la porta nom¨¦s tenia m¨¤nec per fora? Va comen?ar a picar les parets de metacrilat amb els punys, per¨° els asi¨¤tics i les dones amb pamela eren un no parar de retratar-lo, com si all¨° fos una formidable posada en escena de la desesperaci¨® de l¡¯Escriptor. Aplaudien i el gravaven. Semblaven tots emoticones plorant de riure.

Llavors, un teut¨® es va arrambar al vidre i va al?ar un volum per fotografiar-s¡¯hi amb l¡¯Escriptor de fons. A la coberta hi deia Informe d¡¯avaluaci¨® de riscos sota el nom de l¡¯Escriptor. La faixa prometia: ¡°Un llibre que no deixa indiferent¡±. Despr¨¦s li van desfilar per davant altres obres seves: Fitxes de seguretat i M¨¨todes de valoraci¨®.

Al migdia, mentre la turbamulta avan?ava a l¡¯una com una llengua de lava, tots llustrosos de suor i enllardofats amb les salses dels kebabs i els ramen o empunyant empanades argentines, va apar¨¨ixer la dona for?uda acompanyada d¡¯un home. Va obrir una trapa a mitja al?ada i va dir:

¡ªLi presento el Periodista. Nom¨¦s li vol fer unes fotos i quatre preguntes.

¡ªDe cap manera. Vull sortir d¡¯aqu¨ª ara mateix.

¡ªPer¨° si encara falten sis dies perqu¨¨ s¡¯acabin les festes! ¡ªva riure la dona.

¡ªHi ha hagut un malent¨¨s. Jo no soc el substitut. Ni soc escriptor, ja l¡¯hi he dit.

¡ªNo sigui modest. Vost¨¨ ¨¦s l¡¯¨²nic que no es considera escriptor. ?s vost¨¨ qui est¨¤ equivocat. Miri al seu voltant: tothom compra els seus llibres i l¡¯admiren. Fins i tot ha vingut la premsa per entrevistar-lo. Com pot dir que no ¨¦s escriptor? No pateixi, seran cinc minutets, de seguida el deixaran tornar a treballar en la seva obra mestra.

¡ªPer¨° ¡­

Llavors el Periodista el va tallar:

¡ª?s vost¨¨ un visionari. Ha portat la postmodernitat m¨¦s enll¨¤ que ning¨². Com es va adonar de la pot¨¨ncia ironicosimb¨°lica del m¨®n dels riscos laborals?

¡ªNo digui bajanades i ajudi¡¯m a sortir d¡¯aqu¨ª.

¡ªCom est¨¤ paint el seu ¨¨xit inesperat?

¡ªObri la porta!

¡ªQu¨¨ hi ha d¡¯autobiogr¨¤fic en les seves obres?

¡ªLi dic que em deixi sortir!

¡ªPotser sent que la vida ¨¦s un cam¨ª ple de riscos?

L¡¯Escriptor li va girar l¡¯esquena i es va asseure a la taula. Per la trapa li arribava el so de la c¨¤mera del Periodista. Clic, clic. Encabat, la trapa es va tancar.

En caure la nit, el carrer es va omplir d¡¯estrangers i abor¨ªgens morts de set. Ballaven i es contorsionaven al ritme d¡¯una m¨²sica eixordadora que penetrava dins la g¨¤bia i tot. En va veure un que es pixava a les portes de la literatura, una altra li va vomitar tot el metacrilat, un parell es van adormir contra les parets del policl¨ªn despr¨¦s d¡¯un cunnilingus precipitat. Quan de matinada els carrers per fi es van buidar, l¡¯Escriptor va descobrir tropes de paneroles emergint de les clavegueres per ensenyorir-se del m¨®n.

Es va asseure a la cadira, va plegar els bra?os sobre la taula i hi va reposar el cap. Va dormir fins a quarts de nou. Despr¨¦s van tornar les multituds de persones i blatodeus. ¡°Amazing¡±, va exclamar un hum¨¤. O una panerola. Li costava distingir-los, potser per efecte de la calor i la manca d¡¯aliment.

L¡¯Escriptor va haver de passar hores i hores d¡¯a?llament i dej¨² observant el carrer de la Literatura i la decoraci¨® que s¡¯anava degradant, migdies i matinades entre concerts i sel?fies i v¨°mits i pixums i sexe oral i emoticones plorant de riure, fins que es va asseure a taula i va escriure per fi la seva primera frase: ¡°Eren les deu del mat¨ª d¡¯un 15 d¡¯agost¡±.

Meteorit

Per Joan Jordi Miralles

Horta-Guinard¨®

Un entramat de productors i consumidors d¡¯imatges de bona part del planeta, tots ells ¨²nics i intercanviables, pujaven religiosament el Tur¨® de la Rovira per viure l¡¯experi¨¨n?cia de clonar una foto ja clonada. I ¨¦s aix¨ª com el barri havia passat d¡¯un bon imaginari basat en una p¨¨ssima realitat a una p¨¨ssima realitat basada en un bon imaginari. ¡°Aqu¨ª tothom ¨¦s de fora i ¨¦s benvingut; per¨° que aix¨° sigui la Rambla, ni parlar-ne¡±. Els ve?ns s¡¯havien mobilitzat, i durant un temps all¨° va ser un desori pel que fa als senyals; si no eres del barri ni tenies xarxes socials, estaves perdut, i cada vegada que trepitjaves el Carmel amb la intenci¨® de visitar les bateries antia¨¨ries, podies anar a espetegar al Tibidabo. ¡°Una vegada un paio va acabar a Montserrat¡±, solien vantar-se els ve?ns mentre prenien la fresca asseguts en cadires de pl¨¤stic, amb la porta de casa oberta, tal com havia fet l¡¯avior. Estaven cremats perqu¨¨ hi havia 300 habitatges a la picota amb l¡¯excusa d¡¯enjardinar la zona, i en l¡¯aire s¡¯ensumava que faltava poc perqu¨¨ les coses anessin mal dades: ¡°No pelarem ning¨²; ara b¨¦, que no ens toquin la pebrotera¡±. I si b¨¦ ¨¦s cert que el consistori va anar cedint, tamb¨¦ ho ¨¦s que els canvis van ser graduals, i no tots els turistes van desapar¨¨ixer de cop i volta ni totes les festes a altes hores de la matinada es van deixar de celebrar d¡¯avui per dem¨¤. Per¨° el barri era dur i resistia. Qui m¨¦s qui menys tenia un familiar fundador de les antigues barraques, cosa que era motiu d¡¯orgull, i la prova ¨¦s que ning¨² no deixava escapar l¡¯ocasi¨® de manifestar-ho als quatre vents. I quan els ve?ns deien que anaven al Juli¨¢n, tothom sabia que es dirigien a la drogueria, i quan deien que anaven a la N¨²ria s¡¯entenia que volien comprar flors. Encara n¡¯hi havia que recordaven les motos desballestades a l¡¯ombra de qualsevol pi, l¡¯¨¨poca de les xeringues o els sensellar arraulits al forat de les escales. Ara, per¨°, el que m¨¦s emprenyava era que diguessin que el barri era all¨¤ on Jesucrist va perdre l¡¯espardenya, i no pas que els que hi vivien eren uns quinquis. I va ser llavors, quan creien que ja havien viscut totes les plagues, que va apar¨¨ixer un dona que ning¨² no recordava haver vist mai, i en no saber del cert d¡¯on venia, es va escampar la veu que era del barri de tota la vida, cosa que ning¨² no va ser capa? de constatar. Devia ranejar els 30 anys; alta, rossa, de melena llarga i uns ulls verds que era dif¨ªcil de precisar cap a on apuntaven, per¨° que si feien cap a tu no te¡¯ls podies llevar del sensori en setmanes. Al principi vagava pels carrers, escopia aqu¨ª i all¨¤, es quedava distreta observant aquell escenari que comptava amb una identitat espec¨ªfica: escales impossibles, finestres d¡¯un segon pis arran de carrer, un forat del metro amb evocacions infernals, vies inclinades que els dies de pluja convidaven a repensar si pagava la pena anar al mercat. Li agradava contemplar els detalls d¡¯aquella muntanya domesticada per la classe obrera; i a sobre, d¡¯esquenes al mar. Un bon dia, la dona va entrar en un bar. ¡°Qu¨¨ vol?¡±, va fer el cambrer. ¡°Que no em toquis els putos ovaris¡±, va respondre. Un client li va preguntar el nom per tal d¡¯estovar-la, per¨° ella de seguida li va etzibar que no n¡¯havia de fotre res. ¡°Treballo de gu¨¤rdia de seguretat a la part alta¡±, va dir un altre parroqui¨¤ per fer-se l¡¯interessant. ¡°Doncs amb la pinta que gastes no s¨¦ qui et deu haver contractat, sens dubte deu ser cec o li deu faltar un bull, en tot cas jo no et deixaria ni treure a passejar el meu gos¡±. Es va acostumar a visitar els bars de tota la vida i a provocar els clients: ¡°Mira que n¡¯ets, de lleig. Segur que vius sol, amb aquesta cara que fas. La teva dona et va deixar, oi?¡±. I al cap d¡¯una estona, reblava: ¡°Calla, que potser es va su?cidar. Devia pensar que despr¨¦s d¡¯haver estat amb un paio com tu valia m¨¦s morir-se¡±. Al principi els ve?ns la jutjaven amb una certa estupefacci¨®, com una extravag¨¤ncia que afegia color al barri. Alguns se¡¯n reien, d¡¯altres canviaven de vorera quan la veien venir. Fos com fos, no deixava cap ¨¤nima indiferent, mal que ning¨² tenia la m¨¦s remota idea del perqu¨¨ del seu comportament. Els grassonets i els calbs n¡¯eren v¨ªctimes habituals, i per descomptat tamb¨¦ els parapl¨¨gics, per¨° els seus preferits eren els catxes de gimn¨¤s: ¡°En aquest barri cal fer pesos per menjar polles o qu¨¨?¡±. Tampoc no tenia compassi¨® amb la tercera edat: ¡°Qu¨¨, avi, t¡¯agrada ficar el bast¨® pel cul dels nens, oi? Tros de malparit¡±. La cosa comen?ava a tenir un regust sinistre, perqu¨¨ semblava que aquella dona demanava a crits que li fessin una cara nova. ¡°Potser ¨¦s aix¨°, el que vol¡±, es va atrevir a suggerir alg¨². Hi havia llocs on et gua?rien, per qu¨¨ no n¡¯hi podia haver on et trenquessin la cara, encara que fos de manera controlada? ¡°Senyora, sisplau, no insisteixi. No aconseguir¨¤ provocar-nos. Som gent pac¨ªfica, hem suportat de tot. Que no ho veu?¡±. Un dia li van rompre la crisma, per¨°. La van trobar sota el pont de M¨¹hlberg, i la gent de seguida va voler oblidar aquell afer, sense sospitar el nou reclam que all¨° significava, ja que de sobte van comen?ar a apar¨¨ixer individus que anhelaven rebre llenya amb qualsevol excusa. Entraven als bars i buscaven les pessigolles dels parroquians, que ja no sabien ni quina cara fotre. ¡°Senyor, ens sap greu, per¨° aqu¨ª no fem vestits de blavet. Baixi als barris del centre, de segur que all¨¤ podran ajudar-lo¡±. Per¨° la paci¨¨ncia t¨¦ l¨ªmits, com totes les coses del m¨®n, aix¨ª que al final van haver d¡¯arromangar-se la camisa. Tanmateix, quan m¨¦s repartien, m¨¦s gent d¡¯arreu del planeta apareixia amb ganes de gresca, i all¨° no hi havia qui ho atur¨¦s. Enrere quedaven les tert¨²lies a la fresca i els passeigs fins a les zones elevades, quan les aromes del capvespre comen?aven a desemmandrir-se i les flors lum¨ªniques de la ciutat encetaven el seu bategar hipn¨°tic, que feia que un se sent¨ªs encisat i mandr¨®s, prou lluny i prou a prop del rovell de l¡¯ou. Des d¡¯aquella dist¨¤ncia era dif¨ªcil no sentir-se privilegiat, i ¨¦s probablement per aix¨° que els caga-sucs i els turistes de bona fe hi havien anat en process¨®, perqu¨¨ badar en un lloc com aquell, encara que nom¨¦s fos durant el lapse de buidar dues llaunes de cervesa, permetia alimentar les il¡¤lusions necess¨¤ries abans de tornar a la vida miserable del dia a dia. Qui no ha observat una panor¨¤mica generosa d¡¯una ciutat qualsevol i s¡¯ha sentit autom¨¤ticament millor? Per¨° aix¨° era abans. Ara, en canvi, sempre hi havia algun idiota que apareixia del no-res i provocava sense venir a tomb, i no hi havia m¨¦s remei que dispensar medicina de la bona. ¡°Quan s¡¯acabar¨¤, aix¨°?¡±, li va preguntar un marrec al seu avi, que ja comen?ava a perdre la cistella perqu¨¨ un llondro no parava de burxar-lo. ¡°El dia que ens enxampi un meteorit, fill¡±.

Una vella ang¨²nia

Per Miquel Bonet

Eixample

He de ser a les deu a Barcelona i faig tard. En circumst¨¤ncies normals hauria agafat un tren que m¡¯hauria fet emergir al baixador del passeig de Gr¨¤cia, li hauria llogat una bicicleta el¨¨ctrica a l¡¯ajuntament i hauria arribat puntualment a la meva cita amb l¡¯Agrimensor Q. Potser, com que fa bo, hi hauria pogut anar a peu i respirar l¡¯aire primaveral i ensibornador de la ciutat. Per¨° he perdut el tren i m¡¯he vist amb la necessitat d¡¯agafar el cotxe i penetrar l¡¯Eixample esquerre un dia feiner, a quarts de deu, amb els carrers infestats d¡¯un dens tr¨¤nsit limf¨¤tic i aixecats per unes obres que no s¡¯acaben d¡¯acabar mai. La quadr¨ªcula urbana ¨¦s plena de forats. He d¡¯arribar puntual a la cita, perqu¨¨ si no l¡¯Agrimensor Q. s¡¯emprenya. ?ltimament est¨¤ molt susceptible i t¨¦ els humors regirats. S¡¯ha encastellat al seu despatx, un pis alt a Consell de Cent amb Enric Granados, just a l¡¯epicentre de la superilla. Els seus darrers correus electr¨°nics, plens de rots sint¨¤ctics, mots en diverses lleng¨¹es ex¨°tiques i renecs impropis de la seva eleg¨¤ncia proverbial, em van preocupar. Em deia que tenia una ang¨²nia, imprecisa. He sabut per J. B., el noi que treballa per a ell i li fa els enc¨¤rrecs i la compra b¨¤sica de subsist¨¨ncia, que ja no baixa al carrer, viu a l¡¯oficina, s¡¯ha a?llat en el seu entotsolament malalt¨ªs. Va desconnectar l¡¯internet, no torna cap trucada i ara nom¨¦s es comunica amb missatges de text breus, lac¨°nics i un punt enigm¨¤tics. Per¨° jo he de fer la declaraci¨® de renda i l¡¯Agrimensor Q. em porta tots els papers. ?s una situaci¨® compromesa que es podria arreglar amb un simple pdf adjunt, i aix¨ª l¡¯hi requereixo. L¡¯¨²nica resposta que rebo ¨¦s: ¡°He desat¨¨s moltes coses en la defensa de la nostra p¨¤tria. Vine dem¨¤ a les deu¡±.

No em queda gaire temps. Baixo de la Diagonal per Muntaner i giro cap a Val¨¨ncia. Hi ha una gran rasa que s¡¯ha ensenyorit de tot el llarg del carrer i entorpeix l¡¯aven? dels vehicles. ?s un sot profund i, dels obrers que hi treballen, del cotxe estant nom¨¦s se¡¯n distingeixen els cascos grisos que es van enfonsant a les entranyes de la ciutat perforada. La Gu¨¤rdia Urbana s¡¯afanya a posar-hi tanques, per evitar que desenes de vianants amb patinet s¡¯hi precipitin. A mesura que la rasa s¡¯aprofundeix m¨¦s, tot de rates se n¡¯escapen enfilant-se per les parets i s¡¯escampen per l¡¯asfalt. El soroll dels martells pneum¨¤tics es fon amb el dels cl¨¤xons i amb el d¡¯algun xof de rata esclafada sota les rodes de les motos que driblen el caos. S¨®n les 9:36 i he recorregut pocs metres. Al sem¨¤for d¡¯Enric Granados faig un cop de volant, m¡¯aturo i abandono el cotxe al xamfr¨¤, de qualsevol manera. M¡¯estimo m¨¦s haver-lo d¡¯anar a recuperar al dip¨°sit municipal que fer tard a la cita amb l¡¯Agrimensor Q. Ves a saber com s¡¯ho prendria. ?s capa? de destruir els documents o de fer algun disbarat encara pitjor. Tot just poso el peu a terra em vibra el m¨°bil. ?s un missatge seu: ¡°Fes via, per¨° no t¡¯acostis als n¨°mades. Han ocupat el carrer¡±. Tiro cap a la pla?a Letamendi i els veig. Primer em semblen passejadors inofensius, despr¨¦s m¡¯adono que tenen una actitud estranya: caminen distrets, vestits amb roba de platja i armats amb tel¨¨fons amb estabilitzador d¡¯imatge. Els n¨°mades s¨®n tots del mateix color: tenen una pell fl¨¤ccida i mantegosa; sovint fan ganyotes, se¡¯ls capgira el blanc dels ulls i els borbolla una bromera a la boca. Per¨° no causen cap espant, perqu¨¨ s¨®n senzillament les seves maneres naturals. Alguns miren aparadors i piquen als vidres dels bars de ramen i d¡¯empanades argentines recomanats per Google. Altres acampen al ras, a la vorera, com un ex¨¨rcit que espera mandr¨®s l¡¯ordre d¡¯atacar. S¨®n molts i no entenc com han arribat fins aqu¨ª, al centre de la capital. L¡¯Algoritme que els guia els empeny avall, cap a Consell de Cent, que ¨¦s on em dirigeixo, i la humanitat cada cop es fa m¨¦s espessa. Maldo per fer-me lloc entre la marabunta, per¨° cada vegada es fa m¨¦s dif¨ªcil. Demano ajuda. Veig ve?ns que em miren per la finestra amb compassi¨® i abaixen les persianes. Intento parlar amb els n¨°mades, i els imploro que em deixin passar, que faig tard i he de presentar la declaraci¨® de renda abans no se m¡¯acabi el termini, per¨° no m¡¯entenen. No coneixen la nostra llengua i crec que no en tenen de pr¨°pia, perqu¨¨ entre ells es parlen amb uns parrups com de colom. La poca gent aut¨°ctona del barri que encara no s¡¯ha refugiat permanentment a casa se¡¯n des?ent¨¦n. Per un voral, fugint en direcci¨® a la rambla de Catalunya, Marc Gir¨® passeja ir¨°nicament dos gossos i riu. Un home que s¡¯assembla a Jordi Amat intenta raonar, fent gestos grotescos, amb dos n¨°mades que han aconseguit entrar en una botiga de queviures locals. Acostumat a tractar amb el pitjor de la societat barcelonina, els conven? perqu¨¨ no s¡¯enduguin l¡¯¨²ltima safata de croquetes de ceps. Em mira, encongeix els muscles i somriu. Ja albiro, al lluny, el meu dest¨ª.

Dalt, des del balc¨® de l¡¯¨¤tic, l¡¯Agrimensor Q. esguarda capcot tot el tr¨¤fec que t¨¦ lloc davant del despatx, al Jard¨ª de Pluja Naturalitzat. Falten sis minuts per les deu. Veu com m¡¯obro pas a cops de colze, per¨° no em fa cap senyal. Ara els n¨°mades s¡¯agombolen davant de la geladeria DelaCrem i fan cua per comprar gelat de pistatxo. Provenen de tots els carrers pacificats del voltant, convocats pel poder de l¡¯Algoritme. No puc continuar. Per la fila s¡¯est¨¦n un parrupeig, una salm¨°dia, i es propaga un neguit. Crec que es diuen els uns als altres que el gelat s¡¯acaba. Un dels n¨°mades, desesperat, ca?a una rata de terra ¡ªcada cop en corren m¨¦s¡ª, li clava queixalada al coll i comen?a a xarrupar-ne la sang. Els altres en prenen exemple i en pocs instants cada n¨°mada llepa content i satisfet la seva rata. Els xerrics dels rosegadors s¨®n torbadors i observo com l¡¯Agrimensor Q. es tapa les orelles, per no sentir-los. Els n¨°mades se sadollen de sang i carn calenta de rata i cauen ebris als bancs, per terra, ven?uts per una nyonya innegociable. Alg¨² ha atret tota aquesta gernaci¨® i ara feina hi haur¨¤ per foragitar-la. Ha de tractar-se d¡¯un malent¨¨s, per¨° jo he de fer la declaraci¨® de renda i no tinc temps per aclarir-lo. Llavors aprofito la confusi¨® i puc arribar fins a l¡¯edifici, esquivant cossos lassos i cad¨¤vers peluts. S¨®n les deu en punt. Truco a l¡¯int¨¨rfon, s¡¯obre el portal enreixat i rebo un altre missatge de text: ¡°Puja. I tanca b¨¦ la porta darrere teu¡±.

La desgr¨¤cia insurrecta

Per Irene Pujadas

G¨°tic

Esbala?da per la muni¨® de desgr¨¤cies que s¡¯havien apilat sobre la vida d¡¯aquella vella, aquesta desgr¨¤cia es va aturar, va observar el panorama i va dir: un moment, parem. Primer ho va dir fluix, com per a si mateixa, i despr¨¦s va projectar m¨¦s la veu. Parem!, va dir, aturem-ho d¡¯una vegada. Per¨° el seu prec no va tenir cap efecte en la resta de desgr¨¤cies, les seves companyes d¡¯esp¨¨cie, que van prosseguir amb la seva empresa com una bandada de hienes.

Llavors aquesta desgr¨¤cia va dir: hau?r¨ªem de racionar-nos. La resta de desgr¨¤cies la ignoraven. Instal¡¤lades al clatell i als cabells de la vella, flamenques i paparrenques, algunes movien les extremitats com si s¡¯escalfessin abans d¡¯un combat i algunes esperaven en filera. Si les mires de lluny, les desgr¨¤cies provoquen una impressi¨® d¡¯alegria i de desordre. De prop ja ¨¦s una altra cosa. Quan els arribava el torn feien un crit de guerra i saltaven d¡¯una en una, kamikazes com polls.

Desconeixedora de les batalles que es lliuraven a la seva closca, la vella seia i esperava. Seia amb les mans ben col¡¤locades sobre la falda. Maneres!, li havia dit sempre sa mare. Despr¨¦s de seixanta anys de sentir-ho, havia apr¨¨s a tenir-ne tres o quatre. La vella regentava una botiga de fruites i verdures a la cantonada d¡¯Aviny¨® amb el carrer Ample. Era una botigueta min¨²scula. S¡¯hi estava des de bon mat¨ª fins que queia el sol o la clientela, o les dues coses. Ja l¡¯havia llogada son pare, i tamb¨¦ el pare del seu. En aquells metres quadrats, tres generacions de la seva sang hi havien crescut i s¡¯hi havien encongit, i els havien passat totes les coses bones i dolentes d¡¯entremig. Despr¨¦s la mort els havia anat ca?ant un per un, txas, txas, txas, felina i cabron¨ªssima, i havien arribat la solitud, les amenaces contra el lloguer antic, l¡¯expulsi¨® de les amigues del barri, les paelles en idiomes aliens, tota aquella sordidesa llampant. La vella no se¡¯n feia massa escarafalls. Al mostrador hi tenia una fotografia de sa mare de jove; posava davant la botiga, una cara antiga i seriosa. No calia pensar-hi m¨¦s. La vida era ara.

A la seva closca, el mot¨ª continuava. Tot aix¨° ¨¦s massa, insistia la desgr¨¤cia insurrecta. La vella s¡¯ho pot creure fins aqu¨ª, va dir, i va fer una marca al terra. Jo no m¡¯hi uneixo, va dir. Si continuem tractant-la aix¨ª, sospitar¨¤ d¡¯alguna cosa.

La desgr¨¤cia va abandonar la cua de desgr¨¤cies, va desmarcar-se¡¯n. Va instal¡¤lar-se darrere el l¨°bul de l¡¯orella dreta de la vella. Era la primera desgr¨¤cia que es rebel¡¤lava contra el seu propi dest¨ª. Totes les desgr¨¤cies ignoraven quina era l¡¯infortuni que duien amb elles; totes ignoraven, per entendre¡¯ns, la mat¨¨ria de les seves entranyes. Nom¨¦s quan mossegaven els humans descobrien la seva pr¨°pia calamitat. Hi havia desgr¨¤cies petites: una caixa desquadrada, un furt de mongetes perones, una nit de contaminaci¨® ac¨²stica. I llavors hi havia tota la resta. Despr¨¦s d¡¯arremetre contra els humans, les desgr¨¤cies morien desplomades a terra, com les abelles, i les escombrava el cami¨® de la neteja.

Era un diumenge de juny a la ciutat de Barcelona. Una horda de belles sueques caminava Aviny¨® avall, disposades a acomiadar els anys de solteria a cop de crit i de maluc. Just quan una desgr¨¤cia saltava a la jugular de la vella, un dels malucs d¡¯una sueca va xocar contra una caixa de tom¨¤quets: en rebentar-se contra el terra, van desprendre aquella olor ufanosa dels tom¨¤quets bons. La sueca va fer un crit i va dir paraules en suec. La resta de sueques continuaven carrer avall, cam¨ª de la Barceloneta. La vella va aixecar una de les mans de la falda i va fer-li el s¨ªmbol dels diners. La sueca va aixecar les espatlles ¡ªcom qui no ent¨¦n qu¨¨ ha passat¡ª, va moure molt els bra?os ¡ªcom qui diu que ha de c¨®rrer¡ª i va ajuntar els dos palmells ¡ªcom qui li sap tant de greu¡ª, i mentre fugia cap a la platja la cua de cavall, daurada i sedosa, li gronxava amb molt d¡¯estil.

Sant Pere em rebr¨¤ amb una catifa vermella, va deixar anar la vella. I les desgr¨¤cies, que coneixen el funcionament extern i intern de tots els temps i quasi totes les coses, van riure tan fort que li van fer pessigolles al coll.

Arraconada darrere el l¨°bul, la desgr¨¤cia insurrecta feia que no amb el cap. La situaci¨® li semblava moralment reprotxable. Al m¨®n hi havia un nombre ingent d¡¯¨¦ssers humans; nom¨¦s per aquell carrer cada dia hi passava una gentada. No calia obsedir-se amb aquesta r¨¤bia tan cega contra una persona tan anodina, tan vella i corcada. I, sobretot, calia anar amb compte. Calia dissimular, disfressar-se, apar¨¨ixer com un fruit de la mala sort o la mala empresa, com una falla del sistema. Regalar-se d¡¯aquesta manera era, primer, de mal gust i, segon, un su?cidi per a la seva superviv¨¨ncia com a esp¨¨cie.

La desgr¨¤cia insurrecta va intentar organitzar un debat intern: podien discutir sobre redistribuci¨®, moral, ag¨¨ncia i just¨ªcia universal. Podien discutir sobre el poder que se¡¯ls havia donat, sobre com utilitzar-lo de manera ¨¨tica, sobre com fer veure que els mals es repartien equitativament; sobre la possibilitat, realment, d¡¯intentar ser una mica m¨¦s justes. La resta de desgr¨¤cies mastegaven xiclet i se la miraven com qui es mira un boig, un nen o un vell. Eren unes capritxoses. Eren toves per dins i afilades per fora i tenien les extremitats com punxons.

La desgr¨¤cia insurrecta tamb¨¦ desconeixia la desgr¨¤cia que transportava. Esperava que la seva fos prou lleu com per no matxucar m¨¦s la vella, que ja passava prou pena. Va decidir que faria tots els possibles per retardar els seus efectes. Va instal¡¤lar-se definitivament darrere el l¨°bul dret de la vella i es va dedicar a increpar les seves companyes. No teniu ¨¤nima!, els cridava, no teniu ni ¨¤nima ni escr¨²pols ni cap sentit del b¨¦. I just quan una desgr¨¤cia s¡¯infiltrava per un nariu de la vella, txas!, li robaven la caixa del dia sencer. Just quan una desgr¨¤cia li queixalava el timp¨¤, la propietat la informava que havien venut l¡¯edifici a un fons d¡¯inversi¨®. Just quan una desgr¨¤cia se li esmunyia dins de l¡¯ull, li queia un mel¨® al peu dret.

La vella no se¡¯n feia massa escara?falls. Nom¨¦s de tant en tant obria aquella bocota desdentegada i deia: amb una catifa vermella, em rebr¨¤ sant Pere. I feia un riure greu.

Van passar for?a anys. Els amics i coneguts de la vella havien anat caient com mosques: txas, txas, txas. La vella feia molt temps que era vella i va convertir-se en un s¨ªmbol de qui sap qu¨¨: es parlava d¡¯ella en webs de recomanacions tur¨ªstiques i van condecorar-la des de l¡¯ajuntament. Van declarar-la B¨¦ Cultural d¡¯Inter¨¨s Local. Alg¨² s¡¯havia inventat que tocar-li el monyo duia bona sort, i va passar el que va passar: hordes d¡¯individus de nacionalitats dispars feien cua al carrer Aviny¨® sota un sol inclement, cremant-se els nassos i les espatlles i barrant el pas als treballadors per tustar-li el monyo i tornar al seu pa¨ªs amb una mica de bona fortuna. Ella els oferia peres i pomes i ells en compraven, nom¨¦s a vegades.

I la vella no es moria. Feia una calda incre?ble a la ciutat de Barcelona. La vella pensava en sa mare, en sant Pere i en les del¨ª?cies supraterrenals amb qu¨¨ D¨¦u la recompensaria: taronges sangu¨ªnies, pastissos milfulls, galtes de porc amb salsa de vi, el regne de l¡¯abund¨¤ncia. La desgr¨¤cia insurrecta se la mirava de lluny; la protegia del seu mal des del l¨°bul de l¡¯orella dreta. La vella deia: potser seria hora que m¡¯arrib¨¦s l¡¯hora. Seia amb les mans a la falda. Maneres! I no hi havia manera que es mor¨ªs. No hi havia forma humana que la vella es mor¨ªs.