¡®Sapere aude¡¯, que deia Kant

En el prefaci de la primera edici¨® de la Cr¨ªtica de la ra¨® pura (1781), Immanuel Kant (1724-1804) sintetitzava el que segurament ¨¦s un dels trets definitoris de la filosofia: el dest¨ª singular d¡¯una ra¨® humana assetjada per preguntes que no pot defugir, per¨° que tampoc pot sempre respondre.

Les preguntes que es plantejava la filosofia de la modernitat, dividida entre racionalistes i empiristes, orbitaven al voltant de l¡¯epistemologia i la metaf¨ªsica, sobre l¡¯origen i els l¨ªmits del coneixement i l¡¯estructura profunda i el fonament ¨²ltim de la realitat. L¡¯epistemologia gaudia d¡¯un gran prestigi perqu¨¨ s¡¯hi decidia la fiabilitat del coneixement i el fet que la filosofia pogu¨¦s comparar-se en dignitat a la f¨ªsica, des de la revoluci¨® copernicana, Galileu i Newton, la ci¨¨ncia mod¨¨lica. La metaf¨ªsica, en canvi, tot i haver estat l¡¯antiga reina de totes les ci¨¨ncies, era menyspreada per alguns esc¨¨ptics, mentre que els dogm¨¤tics no ajudaven gaire a dignificar-la com a disciplina filos¨°fica perqu¨¨ anaven a les palpentes i repetien antigues receptes per a nous o no tan nous problemes. Amb la seva Cr¨ªtica, Kant ens ofer¨ª un tractat sobre el m¨¨tode i com hauria de procedir la ra¨® pura especulativa, tant pel que fa als seus l¨ªmits com tamb¨¦ pel que fa a la seva estructura interna i les seves capacitats, sobre l¡¯autoconeixement necessari per instituir un tribunal que garanteixi les seves justes reivindicacions.

Hume va fer despertar Kant del seu somni dogm¨¤tic, per¨° l¡¯empirisme del fil¨°sof escoc¨¨s deixava la filosofia de nou a les portes de l¡¯escepticisme, escap?at per Descartes, per¨° era un mal de llarga durada que, com el cap de l¡¯Hidra, renaixia c¨ªclicament. Es tractava doncs de superar les disputes entre racionalisme i empirisme, amb una nova filosofia, el criticisme, que entengu¨¦s que la ra¨® i els sentits han de ser igualats en dignitat: perqu¨¨ els sentits sense la ra¨® serien cecs i la ra¨® sense els sentits estaria buida. Kant va voler doncs delimitar els principis de l¡¯¨¤mbit cognoscitiu de la filosofia te¨°rica i posar tamb¨¦ les bases per a una filosofia pr¨¤ctica i una facultat de jutjar que ens permetessin edificar un sistema filos¨°fic que ens ajud¨¦s a superar les contradiccions de la ra¨® te¨°rica i ens ofer¨ªs una guia d¡¯actuaci¨® en la nostra conducta pr¨¤ctica, con¨¨ixer la naturalesa i fonamentar una ¨¨tica o metaf¨ªsica dels costums on l¡¯acci¨® es mogu¨¦s per imperatius categ¨°rics o fins, i no pas per c¨¤lculs utilitaristes o mitjans emmascarats de fins.

En el tricentenari del naixement del fil¨°sof alemany, per primera vegada podem llegir la Cr¨ªtica de la ra¨® pura en catal¨¤. L¡¯acurada traducci¨® de Miquel Montserrat i Capella no nom¨¦s repara un greuge d¡¯una llengua de cultura mancada fins ara d¡¯un cl¨¤ssic universal, sin¨® que contribueix a fixar i enriquir el vocabulari filos¨°fic catal¨¤.

En el nostre present dominat per l¡¯escepticisme, el pessimisme i el fatalisme, la paraula kantiana no per dif¨ªcil resulta menys bals¨¤mica i terap¨¨utica per mantenir l¡¯esperan?a que som encara a temps de complir la nostra destinaci¨® aqu¨ª a la terra desplegant totes les llavors que la natura ha dipositat en la nostra ra¨® i en la nostra ¨¤nima. Poder intentar respondre les tres preguntes fonamentals de la filosofia que sintetitzen qu¨¨ ¨¦s l¡¯home: Qu¨¨ puc saber? Qu¨¨ haig de fer? Qu¨¨ puc esperar? Aquesta seria la prova per a Kant que hem assolit la majoria d¡¯edat de la ra¨®, d¡¯una ra¨® que troba el seu sentit de ser en atrevir-se a saber (sapere aude) evitant tot dogmatisme. Nom¨¦s aix¨ª aconseguir¨ªem posar fi a tantes disputes i dirigir l¡¯activitat de la ra¨® cap al seu fi ¨²ltim: edificar una societat cosmopolita fonamentada en una pau perp¨¨tua que es marqui com a imperatiu el perfeccionament constant del g¨¨nere hum¨¤.