Angl¨¦s s¨ª, valenci¨¤ no: aix¨° ¨¦s ara la llibertat

L¡¯arbre vell s¨®n un grapat de versos emocio?nats. Els escriu Marc Granell, hereu de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s i ara primer poeta nacional dels valencians. Marc ¨¦s tendre, senzill, bo; un home de mirada neta amb una mar en calma als llavis. De la seua melangia innata va brollar aquella imatge po¨¨tica que comen?a aix¨ª: En la ciutat hi ha una pla?a i en la pla?a un arbre vell. En l¡¯arbre hi ha la tristesa de saber que ¨¦s el darrer. Abans n¡¯hi havia molts altres, ara tan sols queda ell com un record que s¡¯apaga entre el ferro i el ciment.

Aquell arbre vell de Marc Granell claudic¨¤ davant de cotxes, finques, fum, diners. Quan el tallaren plovia, diu el poema. Ja no he vist ploure mai m¨¦s. De sobte, amb estes pluges de juny, pense en el poema que rememora la hist¨°ria d¡¯aquell arbre gran i trist que se sabia el darrer. Que plorava fulles grogues. Que arrecerava els ocells. Que cantava estranyes can?ons al vent.

Pense en l¡¯arbre vell que van tallar, per molest, en vore la situaci¨® de la meua llengua, del valenci¨¤: un arbre vell assetjat per odis, estult¨ªcia i certa dosi de maldat. Pense en el valenci¨¤ com l¡¯arbre vell quan, en ple m¨ªting a Val¨¨ncia, a un president provincial li exigeixen a crits que deixe de parlar la seua llengua materna i parle en castell¨¤. Pense que la meua llengua ¨¦s l¡¯arbre vell quan la veig instal¡¤lada en el centre d¡¯una din¨¤mica permanent de conflicte interessat. La veig afeblida com l¡¯arbre vell quan veig eximir el coneixement del valenci¨¤ a les zones de predomini castell¨¤.

Angl¨¦s s¨ª; valenci¨¤ no: aix¨° ¨¦s ara la llibertat. Veig la meua llengua en fase minvant a l¡¯espai p¨²blic i en les velles institucions de Jaume I i recorde aquells voltors alt¨ªssims que cercaven l¡¯arbre vell. I aleshores telefone a Marc Granell i li pregunte qu¨¨ en pensa. ?s una correspond¨¨ncia molt ben vista, em diu, una bona met¨¤fora. Els nous governants volen carregar-se el valenci¨¤. ?s indignant que parlen de despolititzar la cultura i l¡¯estiguen polititzant m¨¦s que mai. Sempre he estat pessimista, diu Marc. I ara, entre tanta estupidesa, desmem¨°ria i meninfotisme, seria f¨¤cil desfer-se del valenci¨¤. Perqu¨¨ vivim una situaci¨® de perill real per a la llengua.

Tanmateix, em diu Marc, de vegades venen joves a qu¨¨ els signe els llibres i em diuen que han crescut amb els meus versos. Aix¨° m¡¯emociona i em dona forces per continuar escrivint. Ni que siga per resist¨¨ncia. Perqu¨¨ encara tinc la necessitat de dir all¨° que pense, all¨° que senc. I si continue escrivint ¨¦s perqu¨¨ encara tinc esperan?a. Penge. Torne a casa. Hi ha dos arbres al meu carrer que han tallat darrerament. Est¨¤ la soca, com hi ha les paraules oblidades que ja pronuncia poca gent. Aliacr¨¤, malesa, trompellot, bubota, endenyat, emponnar-se, femar, anar en l¡¯erta. Ad¨¦s.