Per qu¨¨ Annie Ernaux ¨¦s l¡¯escriptora preferida d¡¯internet?

Quan es va anunciar l¡¯acte d¡¯Annie Ernaux amb Anna Guitart a la Jaume Fuster, les entrades es van exhaurir en menys d¡¯un minut. No va estranyar ning¨², perqu¨¨ des que va guanyar el premi Nobel l¡¯escriptora ¨¦s rebuda com una estrella del rock all¨¤ on va. A la biblio?teca, i l¡¯endem¨¤ a la Filmoteca, on presentava el documental Els anys s¨²per-8 amb el seu fill, hi havia tanta cua, i a internet tantes fotos, cites i exhibicions de llibres signats, que sorpr¨¨n que no s¡¯organitz¨¦s un acte m¨¦s multitudinari per al seu ¨²ltim (diu ella) pas per Barcelona.

Als que vam poder ser-hi, Guitart ens va demanar que al final f¨¦ssim preguntes ¡°d¡¯inter¨¨s col¡¤lectiu¡± a l¡¯autora, perqu¨¨ el torn de paraula del p¨²blic era breu. No em puc imaginar les intimitats que Ernaux deu haver hagut d¡¯escoltar amb l¡¯excusa que ella n¡¯ha fet servir de seves com a material literari. Les intervencions es van cenyir a la demanda, per¨° bona part de la conversa va tractar sobre el paper d¡¯aquest jo literari que l¡¯ha fet tan reverenciada entre els lectors d¡¯avui. Ernaux parla de la primera persona com un pont a una imatge i mai com una finalitat en si mateixa: el jo ha de ser neutre, gens afectat i sempre mediat per la pregunta sobre com incloure el pas del temps en la ficci¨®. Aix¨° explica la viol¨¨ncia desapassionada amb qu¨¨ s¡¯acosta a qualsevol moment viscut, per passional que fos. I tamb¨¦ que no consideri obra el seu diari personal (que aviat es publicar¨¤), perqu¨¨ en el ¡°present pur¡± no hi ha literatura sin¨® confort. Ho resumeix la frase de Miche Leiris que fa d¡¯¨ªncipit a L¡¯esdeveniment: ¡°Tinc un doble desig: que l¡¯esdeveniment es faci escrit. I que l¡¯escrit sigui l¡¯esdeveniment¡±.

Aquests dies l¡¯esdeveniment era ella, i a les entrevistes tothom preguntava a Ernaux per qu¨¨ creu que connecta tan b¨¦ amb el lector (sobretot lectora) d¡¯ara. Ella ho atribueix al fet que els diferents desencaixos que va convertir en literatura, sobretot de classe i g¨¨nere, encara s¨®n vius. Per¨° si hi ha lectors que exhibeixen orgullosos els seus exemplars signats no ¨¦s perqu¨¨ hi hagin trobat unes ulleres liles, sin¨® una veu.

Ernaux parla de la primera persona en la seva literatura com un pont a una imatge i mai com una finalitat en si mateixa

Ho explica amb certa nost¨¤lgia Boris Groys: la novel¡¤la ha passat de la polifonia a la veu i, m¨¦s concretament, a la veu d¡¯un grup social que abans no en tenia, i que amb la representaci¨® guanya cert sentit de poder pol¨ªtic. Dostoievski, Balzac o Jane Austen renunciaven una mica a la veu pr¨°pia per crear un espai on moltes de diferents interactuaven. Ara sabem que aquesta uni¨® de veus en deixava algunes de banda, que ¨¦s impossible que hi hagi lloc per a totes, i hem canviat l¡¯inter¨¨s per l¡¯altre per l¡¯inter¨¨s pel semblant. Diu Groys que la polifonia perduda l¡¯hem relegat a internet, que ¨¦s on anem a buscar l¡¯olla de grills que era la novel¡¤la moderna. Per¨° aquesta ¨¦s una polifonia falsa, perqu¨¨ tots sabem que els algoritmes d¡¯internet no incentiven el di¨¤?leg real, sin¨® les caixes de resson¨¤ncia. Llegir (i escoltar) Ernaux ¨¦s com assistir a la vict¨°ria d¡¯aquesta veritat situada, que podem rebre amb el m¡¯agrada a punt per fer-la part d¡¯una cosa col¡¤lectiva.

?s igual d¡¯absurd no preguntar-se qu¨¨ ha passat amb la polifonia perduda com acostar-se a tots els autors del jo amb el nas arrufat. El que fa d¡¯Ernaux una escriptora excepcional ¨¦s l¡¯espai literari amb qu¨¨ ens deixa quan esquin?a un temps escrit de la vida. I diria que, encara que no ho sembli, en aquest espai hi ha m¨¦s d¡¯una veu fent el di¨¤leg possible.