La Gr¨¨cia de Mario Praz: el viatge d¡¯un home molt culte

Encara avui els viatgers ¡ªm¨¦s aviat turistes¡ª que van a Gr¨¨cia acusen la distorsi¨® de la cultura d¡¯aquell pa¨ªs generada per l¡¯idealisme dels autors del Renaixement. Aquest moviment va consistir en la restauraci¨® voluntariosa de les lletres cl¨¤ssiques ¡ªprimer les de Roma, despr¨¦s les de Gr¨¨cia¡ª, per¨° escassament de les arts, excepte l¡¯arquitectura, i menys encara dels costums i la vida quotidiana a Atenes, Esparta, Roma i qualsevol altra ciutat que hagu¨¦s despuntat en ¨¨poques daurades.

?s cert que els humanistes ens van fer un gran favor en renovar el valor de les grans obres cl¨¤ssiques, i, d¡¯una manera molt m¨¦s visible i compartida, de l¡¯arquitectura romana. Per¨°, com que gaireb¨¦ cap autor notable del Renaixement havia trepitjat Gr¨¨cia, i Roma pocs, la visi¨® que van tenir els autors dels segles XV i XVI sobre aquelles cultures va pecar d¡¯esbiaixada i idealitzada.

Nom¨¦s a partir de la moda pedag¨°gica del Grand Tour ¡ªuna moda especialment anglesa¡ª, ¨¦s a dir, el costum d¡¯enviar els joves a peregrinar per terres del continent, va fer que es comenc¨¦s a tenir una idea una mica m¨¦s completa del que havien estat aquelles antigues civilitzacions: aix¨ª, per exemple, el llibre de Richard Chandler Travels in Greece (1776), un enc¨¤rrec de la fabulosa Society of Dilettanti de Londres, que va ser la pauta per a totes les descripcions de Gr¨¨cia que es troben a l¡¯Hiperi¨®, o l¡¯eremita a Gr¨¨cia, de H?lderlin. No cal dir que ni ell, ni Schiller, ni Keats, ni Goethe van posar mai els peus a Atenes, viatge d¡¯all¨° m¨¦s enutj¨®s i arriscat per a un ciutad¨¤ occidental.

Amb tot, com que la gent d¡¯aquella ¨¨poca remota ja no existia, va continuar prevalent una concepci¨® idealitzada de les cultures grega i llatina, tan sols coneguda a dist¨¤ncia, i encara, per literats, historiadors i fil¨°sofs. M¨¦s endavant, nom¨¦s va faltar que aparegu¨¦s la generaci¨® rom¨¤ntica per reblar els t¨°pics sublimats d¡¯aquelles dues civilitzacions cl¨¤ssiques: les idees i els fets gloriosos que es llegeixen a Homer o a Virgili, a P¨ªndar o a Ovidi ¡ªPlutarc o Lluci¨¤ s¨®n una altra cosa, per aix¨° el primer va interessar tant Montaigne¡ª, no donen una idea gaire exacta de l¡¯antiga vida de deb¨° en aquelles contrades. Goethe va anar a Roma (vegeu el seu Viatge a It¨¤lia, Barcelona, Columna, 1996), per¨° sempre amb un ¨¤nim exultant. No parlem de les idealitzacions de Chateaubriand (Itinerari de Par¨ªs a Jerusalem, 1811), les de Keats (¡®Oda a una urna grega¡¯, ¡®Endimi¨®¡¯) o les de Shelley (dues obres dedicades a Prometeu, una altra anomenada Hellas). Molts d¡¯aquests van anar a It¨¤lia, per¨° cap a Gr¨¨cia. Byron ¡ªque ¡°adorava¡± Gr¨¨cia i en va parlar amb entusiasme des del seu Childe Harold, de 1812¡ª s¨ª que hi va anar, per¨° tamb¨¦ amb el cor ple d¡¯ideal.

Aquesta ¨¦s encara la manera com anem a Gr¨¨cia: a contemplar l¡¯Acr¨°polis, potser el temple de S¨²nion ¡ªque va cantar en una elegia Carles Riba¡ª, Delfos, Ol¨ªmpia i Epidaure, i en el millor dels casos el museu arqueol¨°gic d¡¯Atenes: de tot aix¨°, en alemany se¡¯n diu Sehensw¨¹rdigkeiten, coses dignes de ser vistes, cat¨¤leg on ha entrat, per a desgr¨¤cia del bon gust universal, la Sagrada Fam¨ªlia de Barcelona. Estem igual que fa cent¨²ries: anem a veure ru?nes, no sabem res del que s¡¯hi feia a dins, menys encara de les coses que ja no es veuen, com les festes dionis¨ªaques ¡ª¨¦s cert que un equivalent actual s¨®n els concerts del Primavera Sound, igual d¡¯hist¨¨rics¡ª o dels sacrificis rituals ¡ªen quedava una resta a la taurom¨¤quia, per¨° est¨¤ desacreditada; pura ignor¨¤ncia¡ª, i tornem amb moltes fotos del que ¡°calia veure¡±.

Per tot aix¨° celebrem gaudiosos el llibre que s¡¯acaba de publicar de Mario Praz, Viaje a Grecia (Barcelona, Elba, 2024), en qu¨¨ l¡¯autor, en comptes d¡¯extasiar-se badocament davant l¡¯Acr¨°polis o l¡¯auriga d¨¨lfic, va fer un viatge amb l¡¯esperit i la mirada molt atenta a all¨° que era la realitat de Gr¨¨cia. Praz, un autor important¨ªssim, va anar-hi carregat de cultura antiga, i en el llibre s¡¯imagina coses que ja no es veuen, com la policromia dels temples grecs, els veritables colors de l¡¯arquitectura minoica, la destrucci¨® de l¡¯Acr¨°polis per part dels venecians l¡¯any 1687, el valor encara viu del paisatge a Delfos m¨¦s que l¡¯admiraci¨® de les pedres, una ?taca de deb¨°, a l¡¯extrem oposat de la que va cantar un patriota ploraner falsejant Cavafis, i una visi¨® molt real de l¡¯estat de Gr¨¨cia l¡¯any 1931, no fa pas tant: ¡°Mis¨¨ria, paludisme, parracs, rostres tumefactes i demacrats, galtes grogoses i l¨ªvides bosses als ulls, caps sarnosos i llavis tremolencs, mans nervioses que desgranen l¡¯etern kambologion, el rosari d¡¯ambre fals que enganya un temps sense valor, ulls t¨¨rbols de mirada entre astuta [Ulisses] i abjecta [Clitemnestra]¡±, etc¨¨tera: sensacional en un llibre que narra el viatge d¡¯un home molt culte a Gr¨¨cia. Passaran els anys i continuarem anant-hi per admirar les pedres, els marbres i els bronzes; i la vida ens passar¨¤ per alt, tant l¡¯antiga com la d¡¯ara.