Homenatge a l¡¯estudi constant i la saviesa

Deia Umberto Eco que traduir ¨¦s dir gaireb¨¦ el mateix. A priori sembla evident, si m¨¦s no pel que fa a la literatura. Per¨° en el sector privat, la traducci¨® que avui es valora ¨¦s la que diu exactament el mateix. Ho s¨¦: fa m¨¦s de deu anys que tradueixo per a empreses, i les queixes que rebo sempre s¨®n per traduccions que no s¨®n un calc. Aix¨° ¨¦s fruit de la inseguretat que genera al client no dominar l¡¯idioma objectiu i de la por als possibles litigis o perjudicis que es puguin derivar d¡¯un malent¨¨s.

Avui dia, aquest ¨¦s el principal argument que fan servir els traductors tremolencs quan intenten salvaguardar el seu prestigi davant el col¨®s de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial generativa: aquestes traduccions no s¨®n exactes, la IA s¡¯allunya de l¡¯original, s¡¯inventa dades, afegeix text, n¡¯extreu¡­ En definitiva, la IA diu gaireb¨¦ el mateix, i amb tots els respectes cap al senyor Eco, ?no ¨¦s aix¨° el que voleu per al vostre estudiat pla de m¨¤rqueting o els pactes de fusi¨® d¡¯empreses, oi?

En fi, ¨¦s ben curi¨®s que, en un temps en qu¨¨ les m¨¤quines s¨®n capaces de traduir com tradueixen els humans, els traductors defensin el seu valor dient que s¨®n capa?os de traduir com m¨¤quines. Per tot aix¨° ¨¦s interessant trobar propostes liter¨¤ries com el primer llibre publicat pel segell editorial de misticismes Tres Portals. El Pr¨ªncep i el Monjo, obra del segle XIII del jueu catal¨¤ Avraham ibn Khasdai, ens remet a un temps en qu¨¨ la traducci¨® no responia a un inter¨¨s per llegir el que s¡¯escriu en altres lleng¨¹es, sin¨® per extreure les joies de saviesa que han cristal¡¤litzat en textos forans i adaptar-los a la cosmovisi¨® local.

Els dragomans de l¡¯imperi otom¨¤ no tradu?en les paraules del sult¨¤, sin¨® la seva paraula. I el rerefons d¡¯aquest llibre ¨¦s la transmissi¨® al llarg del temps i les cultures de la paraula de Buda. La faula original, escrita en s¨¤nscrit al segle VI abans de l¡¯era comuna (a.C.), t¨¦ diverses traduccions medievals a l¡¯¨¤rab que van adaptar-ne el contingut per impartir saviesa isl¨¤mica. A la Corona d¡¯Arag¨®, Ibn Khasdai tradueix una d¡¯aquestes arabitzacions a l¡¯hebreu, i en fer-ho s¡¯hi llueix. No nom¨¦s canvia els versicles alcor¨¤nics per equivalents de la Tor¨¤, sin¨® que afegeix tres cap¨ªtols de filosofia pr¨°pia.

Aquest rerefons borgesi¨¤ mareja, per¨° llegint la traducci¨® de Tessa Calders ni hi penses. ?s un llibre encantador, de lectura plaent, escrit amb la parsim¨°nia d¡¯un temps en qu¨¨ les poques persones que et poden llegir et dedicaven tota la seva atenci¨®. Explica la hist¨°ria de la relaci¨® entre un monjo i un pr¨ªncep que ¨¦s tancat en una torre pel seu pare hedonista. Al fill no li agrada la farra com al rei, sin¨® que vol aprendre, i fa cridar un monjo que l¡¯educa mitjan?ant par¨¤boles, poemes i aforismes de tota mena. Tot plegat, i aquesta segurament ¨¦s la cullerada jueva, ¨¦s un homenatge a l¡¯estudi constant i la saviesa.

Repetir les paraules d¡¯un altre, sense tenir en consideraci¨® la dist¨¤ncia cultural que separa l¡¯orador de l¡¯oient, ¨¦s el que fa un papagai. I doncs, qu¨¨ ¨¦s traduir? Traduir ¨¦s fer que un text estranger sigui rellevant per al teu p¨²blic. Tessa Calders no s¡¯ha inventat cap¨ªtols, per¨° ha afegit un pr¨°leg que contextualitza l¡¯autor i notes al peu que mostren la riquesa intertextual de l¡¯obra.

Tanmateix, Calders reivindica el car¨¤cter nostrat de l¡¯autor assenyalant que en l¡¯hebreu original apareix una paraula en catal¨¤: papagai. ?s t¨ªpic que als texts hebreus de la di¨¤spora apareguin paraules de la cultura hoste, especialment quan el limitat vocabulari b¨ªblic i talm¨²dic es quedava curt per posar nom a conceptes moderns o locals.

T¨¦ sentit que recorregu¨¦s al catal¨¤. En hebreu modern, papagai ¨¦s tuki, paraula recollida de la hist¨°ria de Salom¨® (1 Reis 10:22). El significat b¨ªblic ¨¦s incert; sabem nom¨¦s que era un animal ex¨°tic. Per¨° el seu ¨²s per dir papagai es va popularitzar arran de la traducci¨® hebrea de Robinson Crusoe l¡¯any 1862. Per a un jueu del segle XIII, per¨°, aquesta au no tenia apel¡¤latiu. Aix¨ª, papagai esdev¨¦ un xib¨°let del pedigr¨ª catal¨¤ d¡¯Ibn Khasdai.

Quan vaig acabar el llibre una tarda de diumenge als jardins del mirador de Montju?c, com per recordar-me el car¨¤cter aplegad¨ªs de la hist¨°ria, vaig sentir una crid¨°ria com un eco del passat: ¡°Papagal! Papagal!¡± Era la mainada d¡¯una fam¨ªlia romanesa, que assenyalava amb gaudi infantil un estol de cotorres barcelonines. Hi ha paraules que travessen el temps i l¡¯espai com agulles, i el fil que estiren esdev¨¦ cultura.