I si el Hard Rock no es fes

El Hard Rock es far¨¤. Perqu¨¨ la gent es pregunta com ens guanyarem les garrofes si no es fa. Per¨°, saben fer res m¨¦s en aquell tros de m¨®n? Venint del nord, sortint de l¡¯AP-2 per darrere del mass¨ªs del Montmell, all¨¤ on comen?a el Camp de Tarragona, hi ha un lloc dit Vilardida. No ¨¦s gaire conegut per la gent del pa¨ªs, excepte per la proximitat al santuari de la Mare de D¨¦u de Montserrat a Montferri, obra marcian¨ªssima de Jujol, i l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un hotel semirural on es rodaven pel¡¤lis porno. O almenys aix¨° es deia i tothom hi sucava pa. Tenim la primera not¨ªcia de Vilardida entre els anys 960 i 990, quan els germans Calabuig i Guadamir ¡ªque havien tingut tractes previs amb el comte Sunyer I de Barcelona¡ª es van vendre el castell de Castellv¨ª de la Marca. Vilardida n¡¯era una de les fites i, per tant, una avan?ada dels comtats catalans en el moment que s¡¯iniciava la diguem-ne reconquesta. El va comprar un tal Sendred, que ben b¨¦ podria ser el noble Sendred de Gurb. Ell i el seu fill Bernat es van dedicar, al voltant del canvi de mil¡¤lenni, a fortificar aquesta frontera dels trams alts dels rius Francol¨ª i Gai¨¤ i van comen?ar a mirar cap avall, a baixar cap a la costa, fins a la desembocadura del riu, on hi ha el castell de Tamarit, que els Gurb tamb¨¦ van comprar i fer fort. El Gai¨¤ corre pel costat de Vilardida i, seguint el torrent, nom¨¦s s¨®n vint quil¨°metres fins a arribar a mar. ?s el nervi des d¡¯on es va originar la repoblaci¨® cristiana de la Catalunya Nova costanera, i encara avui una l¨ªnia de castells ens deixen intuir que la incursi¨® en aquest territori no va ser f¨¤cil i tenia valor estrat¨¨gic. Aquest ¨¦s l¡¯inici de la colonitzaci¨® catalana de Tarragona, que ha durat fins als nostres dies i que est¨¤ a punt d¡¯acabar perqu¨¨ hi ha altres colons que estan demanant tanda.

No passa res, ¨¦s llei de vida. Anteriorment hi van sojornar un parell de segles els moros, des que al-Hurr va prendre l¡¯antiga ciutat imperial el 716. Els francs, abans, havien saquejat tota la Tarraconense a consci¨¨ncia, aix¨ª que no devia ser gaire complicat. Els romans van reprimir els ibers fins a exterminar-los, i anar fent i tirant enrere. Ara els catalans estan en retirada, per¨° ja tenim altres tribus i civilitzacions preparades per prendre el relleu, nom¨¦s cal treure el cap per la finestra o mirar-se qualsevol enquesta d¡¯usos ling¨¹¨ªstics. Tant se val. Cal destacar, tanmateix, que no tots els pobles i cabdills que han passat per Tarragona hi han deixat la mateixa empremta i el que ara se¡¯n diria, en termes econ¨°mics, ¡°valor afegit¡±. Els romans, per exemple, hi van portar i estendre la vinya, que durant segles i fins avui ha estat un segell distintiu de la regi¨®. Tot el camp tarragon¨ª era plantat de ceps i prove?a l¡¯Imperi amb una producci¨® abundant i barata que va arribar a rebentar els preus, fins al punt que els vinyaters romans del Laci van haver de muntar un sagramental de queixa al port d¡¯?stia al m¨¦s pur estil del pag¨¨s franc¨¨s a la Jonquera. Ni tan sols la fil¡¤loxera va poder acabar amb la identificaci¨® del vi amb Tarragona i fins ben entrat el segle XX del port de la ciutat sortien m¨¦s litres del seu rerepa¨ªs que de tota La Rioja sencera. Aix¨° s¨ª, sempre amb el condicionant del preu baix i de la qualitat mediocre d¡¯un vi que s¡¯exportava a granel i s¡¯embotellava a dest¨ª.

Comencem a trobar un patr¨®: el low cost ha estat una constant en tota la hist¨°ria econ¨°mica de la regi¨®. Un altre colonitzador que hi va deixar un llegat molt guapo va ser el general Franco. Amb la col¡¤laboraci¨® inestimable dels nadius afectes, els espanyols van portar a Tarragona la ind¨²stria petroqu¨ªmica i, sobretot, el turisme massiu, fruit d¡¯un pla d¡¯obertura i desenvolupament que comprenia platges de tot Espanya, entre les quals, les de la batejada com a Costa Daurada i especialment les de Salou.

Per¨° tornem a la Hist¨°ria de Vilardida, el nostre refugi interior. El 1151, Ramon de Lloren? hi inicia la construcci¨® d¡¯una fortalesa, cosa que t¨¦ un inter¨¨s relatiu. Per¨° el 2024 el vinyater Oriol P¨¦rez de Tudela compra l¡¯esgl¨¦sia del poble per posar-hi botes de vi i fer actes culturals, cosa potser m¨¦s interessant. B¨¦, no la compra: obt¨¦ un dret de superf¨ªcie i ¨²s per 55 anys de l¡¯Arquebisbat, que ha procedit a dessacralitzar l¡¯espai. S¡¯ha fet tot amb respecte. Vaig ser testimoni de com, el dia de la reconsagraci¨® de l¡¯esgl¨¦sia de Vilardida com a nou edifici de culte enocultural, es van llegir des de l¡¯orgue uns passatges de De rerum natura de Lucreci, perqu¨¨ ¨¦s lleig fer fora un d¨¦u d¡¯un lloc sense posar-ne un altre de substitut, encara que sigui pag¨¤. P¨¦rez de Tudela, de Valls, fa vi amb la seva senyora Merc¨¨ Salvat al celler Vinyes del Tiet Pere a Vilabella, una mica m¨¦s avall. A m¨¦s a m¨¦s, ¨¦s diguem-ne un dinamitzador cultural d¡¯aquest eix fundacional de les Terres del Gai¨¤. I tamb¨¦ de la DO Tarragona fins que li van ensenyar la porta: tenia massa idees. No ¨¦s l¡¯¨²nic animal urb¨¤ que s¡¯ha refugiat al Gai¨¤. El tamb¨¦ activista tarragon¨ª Berna R¨ªos, ¨¤nima dels ja tradicionals festivals de cultura vin¨ªcola Santa Teca i l¡¯Embutada, tamb¨¦ ha posat la banya en aquesta minivall dels castells, agafant el relleu del cineasta Bigas Luna o del pintor Bartolozzi, que van ser una mena de pioners a detectar la import¨¤ncia geogr¨¤fica i cultural d¡¯aquesta franja fronterera. ?s un moment de replegament ¨¨tnic, i la tend¨¨ncia ¨¦s anar a buscar or¨ªgens on fins fa poc nom¨¦s hi havia casalots de pedra abandonats i despoblament. La difer¨¨ncia i la particularitat d¡¯aquest moment ¨¦s la conflu¨¨ncia d¡¯aquest neguit cultural i identitari amb l¡¯activitat primig¨¨nia que donava sentit econ¨°mic al territori un cop va perdre la seva funci¨® d¡¯avan?ada militar: el vi i la vinya. P¨¦rez de Tudela ho t¨¦ clar: l¡¯¨²nic model productiu que ha tingut ¨¨xit a Tarragona i no ha donat l¡¯esquena a la regi¨® ¨¦s el vin¨ªcola, el que li ¨¦s propi des de fa segles, est¨¤ arrelat i no comporta externalitats destructives, com la ind¨²stria i el turisme massificat, que ¨¦s el que ara sembla que, per fi, ens preocupa.

L¡¯exemple paradigm¨¤tic d¡¯aquest ¨¨xit ¨¦s el Priorat. Els vins que s¡¯hi fan tenen prestigi internacional, cosa que ¨¦s l¡¯excepci¨® tarragonina (de moment). La qualitat del producte i del relat agr¨ªcola de la comarca ¡ªmig ¨¨pic, mig l¨ªric¡ª ha comportat la consolidaci¨® del millor turisme que es pot trobar a Tarragona: respec?tu¨®s, interessat en la cultura del pa¨ªs i que deixa diners. Es calcula que la riquesa que aporta el visitant wine lover respecte del turista de platja t¨¦ un factor de multiplicaci¨® per 3. El repte ¨¦s saber si es pot escalar el model Priorat a la resta de la regi¨®, tenint en compte que el Priorat ¨¦s un ¨¤mbit petit, delimitat i orogr¨¤ficament particular. Segons P¨¦rez de Tudela ¡ªque estudia si es pot replicar el model al Gai¨¤¡ª, la demanda hi ¨¦s i no s¡¯estan fent prou esfor?os per satisfer-la. I aix¨° malgrat que els responsables de l¡¯Administraci¨® ho saben, en teoria.

L¡¯¨²ltima campanya de promoci¨® de l¡¯organisme de la Generalitat INCAVI tenia, malgrat que el contingut semblava m¨¦s aviat d¡¯un anunci d¡¯Estrella Damm, un lema inequ¨ªvoc: ¡°El vi ¨¦s cultura¡±. I en el manifest impulsat tamb¨¦ pel govern catal¨¤ de cara a l¡¯esdeveniment/tinglado ¡°Catalunya. Regi¨® Mundial de la Gastronomia 2025¡å, sembla que ho tenen clar¨ªssim: ¡°Apostar per un canvi de model cap a un turisme enogastron¨°mic regeneratiu i de qualitat, que aporti valor a la comunitat, associat a un model de producci¨® agroaliment¨¤ria arrelat i comprom¨¨s amb el territori i, per tant, un nou model econ¨°mic que sigui respectu¨®s tant amb la comunitat com amb la cultura i l¡¯entorn natural que l¡¯acull¡±. Preci¨®s. La pregunta que ens haur¨ªem de fer ara ¨¦s: si tothom ¡ªagents privats i ens p¨²blics¡ª ent¨¦n els perills del turisme massiu deslligat de la cultura pr¨°pia, el diagn¨°stic del problema ¨¦s compartit i s¡¯ha identificat una demanda internacional no satisfeta de turistes potencialment millors, per qu¨¨ totes les pressions ¡ªfins al punt de fer caure un Govern¡ª van encaminades a refor?ar el model contrari, el model de casinos i turisme alienat que depreda recursos?

La resposta t¨¦ diversos vessants. El primer ¨¦s la hipocresia. M¨¦s que mai el discurs oficial ¡ªcom una lletania dissenyada per calmar consci¨¨ncies, justificar sous i no tocar mai de peus a terra¡ª est¨¤ deslligat dels fets. La realitat ¨¦s dura com el formig¨®, i tot aix¨° tan bonic del canvi a un model tur¨ªstic ple de contingut i bones intencions que ens ha de salvar de la crema ¨¦s encara una idea minorit¨¤ria. I dins d¡¯aquesta minoria, la majoria nom¨¦s diu que hi creu perqu¨¨ ¨¦s el que toca dir. Baixem a la platja, cap a Salou. Hi trobem un teixit empresarial esc¨¤s, unes xifres d¡¯ocupaci¨® comercial que ja han superat el llindar estad¨ªstic de la desertificaci¨® (com en moltes ciutats mitjanes del pa¨ªs, per¨° amplificat) i uns ingressos municipals per activitats econ¨°miques irrisoris ¡ªsegons les ¨²ltimes dades, nom¨¦s un 4% d¡¯aquests ingressos provenen de l¡¯IAE, lluny del 13% de Vila-seca, el 10% de Tarragona i el 54% de la Pobla de Mafumet; s¨®n poblacions alimentades per la ind¨²stria. Per contra, enguany les dades d¡¯ocupaci¨® hotelera i durada de l¡¯estada dels visitants s¨®n excel¡¤lents. De fet, si descomptem les excepcions insulars, Madrid ¡ªque ja ¨¦s la principal destinaci¨® tur¨ªstica d¡¯Espanya¡ª i una mica Barcelona, trobem que Benidorm i Salou continuen sent en termes absoluts els m¨¤xims pols tur¨ªstics de l¡¯Estat. Exactament com el franquisme va dissenyar el producte arnat del sol i platja. L¡¯encreuament de totes les estad¨ªstiques dona un missatge clar: Salou ¡ªi al darrere tota la Costa Daurada¡ª est¨¤ atrapat, com una condemna feta d¡¯¨¨xit incontrolable, en el model de sempre, i nom¨¦s es pot permetre continuar creixent amb la implantaci¨® de nous macroespais econ¨°mics, com va ser en el seu moment Port Aventura i ara ser¨¤ Hard Rock. ?s tan gros el creuer que costar¨¤ molt fer-lo virar, encara que el que ens agradaria a tots sigui un model buc¨°lic de vi i cultura pr¨°pia.

De fet, no hi ha cap turisme que no tingui una cultura al darrere, i la de la Costa Daurada est¨¤ molt ben definida encara que a molts els sembli execrable. Quan passi la tempesta pol¨ªtica i l¡¯opini¨® p¨²blica es cansi de protestar, Hard Rock es far¨¤. Perqu¨¨ hi ha massa gent a qui li conv¨¦ que es faci. I el turisme que tindrem, majorit¨¤riament, ser¨¤ de baix cost, com el vi que el port de Tarragona venia a l¡¯Imperi. Per¨° tot i que no hi aposti ning¨² sempre podrem dir que hi havia una alternativa, reclosa en una esgl¨¦sia a l¡¯indret rec¨°ndit de Vilardida.