Una nota dissonant sobre Gaza

S¡¯ha publicat molt sobre Palestina aquest any. Per¨° ¨¦s dif¨ªcil escriure sobre aquest tema sense deixar-se arrossegar per les narratives existents. I els nadius d¡¯aquella terra no en s¨®n cap excepci¨®; tant israelians com palestins, en dirigir-se a un p¨²blic global sovint ajusten el discurs per acondicionar-lo a les expectatives.

Ara la petita editorial ?ter ha introdu?t en el duet de narratives una nota dissonant que no harmonitza ni amb una melodia ni l¡¯altra. La periodista gaziana Asmaa Alghoul ¨¦s una fera amb una tend¨¨ncia a esvalotar el galliner francament formidable. A La insubmisa de Gaza, coescrit amb l¡¯autor liban¨¨s S¨¦lim Nassib, trobem una illa di¨¤fana on la tempesta de clix¨¦s i prejudicis que eixamenen el conflicte no ha fet cap marca.

El gruix del llibre el dedica Alghoul a carregar contra Ham¨¤s i la islamitzaci¨® for?ada de la societat gaziana que imposen des que arriben al poder l¡¯any 2006. Malgrat els arrests i les amenaces, Alghoul es nega a portar vel, i en casar-se no va voler un dot ¡°perqu¨¨ no acceptava que una dona tingu¨¦s un preu¡±.

No per ser un llibre cr¨ªtic amb Ham¨¤s vol dir que faci el joc a Israel. Ha crescut sota el jou de l¡¯ocupaci¨® israeliana i, m¨¦s endavant, del bloqueig egipci-israeli¨¤. Menciona Israel en comptades ocasions, per¨° quan ho fa, ¨¦s com una for?a destructora, vol¨¤til i imprevisible.

Per¨° Alghoul no demonitza ni pressuposa una mal¨ªcia de soca-rel per part de l¡¯estat jueu; ent¨¦n que ¨¦s un jugador pol¨ªtic, no un mal ontol¨°gic, i com a tal descriu els seus abusos amb justa indignaci¨®, sense caure en el patetisme ni en generalitzacions.

?s un llibre que traur¨¤ la tonteria a molts: els que veuen Ham¨¤s com un grup de resist¨¨ncia adorat pel poble; els que creuen que Israel fa un favor als palestins bombardejant Gaza; els que pensen que amb Fatah tot aniria millor¡­ Aquest llibre ofendr¨¤ tothom. No deixa canya dreta.

He visitat Gaza un parell de vegades i sempre he marxat amb la impressi¨® d¡¯haver vist un poble atrapat entre dos focs. All¨¤ vaig entendre tot el que havia llegit a literatura sovi¨¨tica sobre la paranoia de persecuci¨®, els agents de pais¨¤ i la impunitat d¡¯un servei de seguretat que pot trucar a la porta en qualsevol moment. S¡¯han vessat rius de tinta sobre els mals de l¡¯ocupaci¨®, per¨° menys sobre qu¨¨ passa murs endins. Alghoul ens exposa aquest ¡°malson dins d¡¯un altre malson¡± i com es retroalimenten.

Hi ha un passatge brillant on dibuixa una relaci¨® causal entre la resist¨¨ncia a l¡¯ocupaci¨® i la reclusi¨® de les dones per part dels islamistes: ¡°Els costums ¡®desviats¡¯ introdu?ts per l¡¯ocupant s¨®n considerats com una font permanent de corrupci¨® per la nostra societat que, com tothom sap, es ¡®decent, ¨¨tica i temorosa de D¨¦u¡¯. Com m¨¦s dura ¨¦s l¡¯ocupaci¨®, m¨¦s s¡¯expressa la ¡®resist¨¨ncia¡¯ a aquesta ocupaci¨® a trav¨¦s d¡¯una tibantor malaltissa al voltant de ¡®l¡¯honor¡¯. En el seu nom s¡¯ha exercit una opressi¨® terrible que significa sempre: opressi¨® de les dones¡±.

Aquest par¨¤graf vincula la resist¨¨ncia palestina i el feminisme d¡¯una manera molt m¨¦s coherent que les teories interseccionals que es publiquen a xarxes i campus universitaris occidentals. ¡°Ingenus¡±, segons Alghoul, ¡°esquerrans pacifistes que creuen percebre una certa ¡®puresa¡¯ en Ham¨¤s¡±.

Alghoul no es perd en entel¨¨quies; ens parla dels arbres i no del bosc. Aix¨ª, ens descobreix l¡¯expansi¨® secreta del lesbianisme als Emirats ¡°ja que no hi ha una relaci¨® entre homes i dones duta amb naturalitat¡±, o les associacions feministes de Gaza finan?ades per la UE que no aixequen la veu quan es prohibeix que les dones fumin en p¨²blic per por a les repres¨¤lies. Altres moments notables s¨®n la seva breu amistat amb el poeta nacional palest¨ª Mahmud Darwix a Se¨²l, o la fallida Primavera ?rab a Gaza.

?s evident que Alghoul t¨¦ un gran ego i podem presumir que les an¨¨cdotes han patit algun embelliment. Per¨° l¡¯enc¨ªs rau en el seu temperament. ?s de suposar que si hagu¨¦s nascut a qualsevol altre pa¨ªs, hauria estat igual de conflictiva. Aquest ¨¦s el seu valor: les seves lluites no s¨®n fruit de projectar idearis abstractes sobre all¨° que l¡¯envolta, sin¨® que neixen de la seva personalitat contestat¨¤ria. El seu idealisme no ¨¦s te¨°ric ni grandiloq¨¹ent, sin¨® impulsiu i curt de mires. Com a tal, ¨¦s c¨¤ndid per¨° alhora magn¨¨tic i admirable.