¡®Vintage¡¯, una bona com¨¨dia amb un final espatllat

L¡¯encert inicial de Vintage, a TV3, ¨¦s que els seus personatges saben que s¨®n en una com¨¨dia, que fan com¨¨dia, un g¨¨nere de ficci¨®. Aix¨° fa que no molestin els estereotips m¨¦s previsibles i que l¡¯espectador accepti situacions tan estramb¨°tiques com la crisi matrimonial d¡¯en Gen¨ªs i la Pie. Espl¨¨ndida l¡¯escena en qu¨¨ Gen¨ªs descobreix que l¡¯amant i estafador de la seva muller ¨¦s un ¡°fastig¨®s tap de bassa¡±. No ent¨¦n que hagi pogut entabanar la Pie. I aquesta li haur¨¤ d¡¯explicar, una darrera l¡¯altra, les seves pr¨°pies car¨¨ncies -rutina, avorriment...- . I tot aix¨° sostingut per un repartiment notable (Abel Folk, Llu¨ªs Villanueva, Carme Pla, Francesc Colomer¡­i l¡¯aparici¨® p¨°stuma de Jos¨¦ Lifante).

El Paco, director comercial d¡¯unes caves que es refia i presumeix del seu bon bec, i el Gen¨ªs, psic¨°leg que trafica amb l¡¯autoajuda, s¨®n dos amics que per una circumst¨¤ncia accidental, en el sentit literal del terme, s¡¯hauran de veure molt sovint. El Paco est¨¤ obligat judicialment a anar a ter¨¤pia per culpa d¡¯un epis¨°dic consum de droga qu¨ªmica. I tria el Gen¨ªs per cobrir l¡¯expedient i poder fer la ter¨¤pia al bar, on sempre paga ell. Acostant-se a la seixantena, no s¡¯adonen que la seva manera d¡¯anar per la vida comen?a a resultar pat¨¨tica a molts d¡¯altres, particularment als m¨¦s joves. El Paco ja resulta un seductor rovellat i el Gen¨ªs pateix acceptant el joc brut d¡¯una tert¨²lia-xou de la televisi¨®. La vida se¡¯ls emplena d¡¯incomoditats. ¡°Estem penjats a un m¨®n que no entenem¡±, diu el Paco al final de la s¨¨rie. Protagonisme, doncs, mascul¨ª. Les dones, llevat d¡¯un cas, fan la funci¨® de reactius.

Com ha escrit Terry Eagleton (Humor, Taurus, 2021), com que l¡¯humor ¨¦s nom¨¦s un esdeveniment ling¨¹¨ªstic... ens podem permetre el luxe de ser iconoclastes. Vintage no ¨¦s iconoclasta, per¨° t¨¦ enginy. Tots els seus personatges tenen la magn¨ªfica oportunitat de fer el rid¨ªcul. Per exemple, es pot entendre la perplexitat del Paco quan a l¡¯escola li recriminen que permeti al seu net jugar amb pistoles perqu¨¨ la dogm¨¤tica pedag¨°gica que fa servir la mestra no ¨¦s precisament molt elaborada.

Vintage no ¨¦s una s¨¨rie crepuscular com, per exemple, El m¨¦todo Kominsky, on un dels temes recurrents de les converses de la parella d¡¯amics s¨®n els perills d¡¯una pr¨°stata feta malb¨¦. De totes maneres, la necessitat d¡¯encarar-se breument amb la mort tamb¨¦ apareix al final. I ¨¦s en aquest final, els dos darrers cap¨ªtols, on els responsables de la s¨¨rie ( Juan Cruz, Rafel Barcel¨®, J¨²lia Cot i Enric Pardo) fan un canvi de registre que l¡¯espatlla. D¡¯aix¨° en deuen dir ¡°com¨¨dia dram¨¤tica¡±. Volen redimir la parella protagonista ¨C¡°deconstruir¡± diu un personatge- i per fer-ho abandonen la calculada mordacitat dels primers sis episodis i volen arreglar-ho quasi tot. El Paco se sent culpable de no haver sabut manifestar l¡¯amor que sent per la filla, repensa parcialment el seu paper com a avi i contempla el cant¨® m¨¦s dur, gens rialler, de la vida: un pallasso, precisament un pallasso, que surt de l¡¯hospital on ha mort la seva companya trapezista. El Gen¨ªs rebutjar¨¤ les falses esperances que ha administrat com a psic¨°leg i perqu¨¨ el perdonem nosaltres, els espectadors, trenca amb el xou de la tele amb un discurset, un m¨ªting, de penediment i cr¨ªtica on parla de les injust¨ªcies que ens camuflen amb purpurina. Rescat i amb to seri¨®s. ?s una manera poruga d¡¯acabar. El personatge que no perdona ni practica la indulg¨¨ncia ¨¦s la Pie.

Una s¨¨rie, aix¨° s¨ª, que abandona els productes amb colleta juvenil tan freq¨¹entats a TV3. Ha estat ben rebuda per l¡¯audi¨¨ncia de TV3 i ara es pot seguir al 3Cat.