Miguel Mil¨¢, un elogi a la simplicitat

El plat fort de la darrera edici¨® del Madrid Design Festival, celebrada el passat mes de febrer, tenia nom i cognoms: Miguel Mil¨¢, dissenyador (pre) industrial. Aquest era el t¨ªtol d¡¯una magn¨ªfica retrospectiva del Centro Cultural Fern¨¢n G¨®mez que retia homenatge a un dissenyador visionari, prol¨ªfic i comprom¨¨s: un home de 93 anys acabats de complir, enamorat d¡¯una professi¨® que va comen?ar a ¡®construir¡¯ en aquella Espanya grisosa de finals dels anys cinquanta. Un home que fa sis mesos no tenia cap intenci¨® de jubilar-se i al que encara li quedaven moltes coses per fer. Entre elles, recollir la Medalla d¡¯Or de l¡¯Ajuntament de Barcelona a principis de setembre. La llum d¡¯aquest mateix home s¡¯ha apagat avui a la ciutat que el va veure n¨¦ixer, per¨° seguir¨¤ encesa en milers i milers de llars de tot el m¨®n. I aix¨° no ¨¦s una met¨¤fora.

Quan l¡¯arquitecte Federico Correa -soci del seu germ¨¤ Alfonso- li va proposar deixar els estudis d¡¯arquitectura per treballar com a interiorista al seu despatx, al jove Mil¨¢ -que nom¨¦s volia dibuixar- se li va obrir el cel. De fet, recordava aquell dia com un dels m¨¦s feli?os de la seva vida. L¡¯autoanomenat mal estudiant va comen?ar a encarregar-se dels projectes d¡¯interiorisme amb tanta passi¨® i entrega, que als anys seixanta ja va decorar l¡¯Hotel de Mar projectat per l¡¯arquitecte Jos¨¦ Antonio Coderch -un dels seus grans referents- i el Club N¨¤utic del Masnou. Al mateix temps, Mil¨¢ gaudia dissenyant objectes per a la fam¨ªlia com una tauleta de centre amb un sobre de vidre -que fa poc va reeditar Kendo- i que li permetia al seu germ¨¤ Jos¨¦ Luis gaudir d¡¯una visi¨® completa de la catifa que tenia al menjador. O un llum de peu met¨¤l¡¤lic per al despatx de N¨²ria Sagnier, la seva tieta. Que algunes amistats de l¡¯escriptora ¨Cconeguda com a Anna d¡¯Ax¨C s¡¯interessessin per aquell llum senzill i elegant, va animar a Mil¨¢ a fer una tirada curta nom¨¦s amb l¡¯ajuda d¡¯un ferrer. L¡¯experi¨¨ncia el va engrescar fins al punt d¡¯associar-se amb dos excompanys de la universitat per a crear TRAMO, el primer esgla¨® d¡¯una traject¨°ria com a dissenyador industrial que li va permetre treballar amb v¨¤ries editores i, especialment, amb Santa & Cole, el dipositari de la seva obra m¨¦s ic¨°nica ¨Ccom els llums de peu TMC (1958) i TMM (1962) o les llums Cesta (1962)¨C i amb qui estava cuinant nous projectes de la m¨¤ del seu fill Gonzalo.

¡°Hi ha alguna cosa en l¡¯esperit catal¨¤ que s¡¯especialitza a fer quelcom ric amb ingredients pobres¡±, va escriure el dissenyador industrial Jasper Morrison al pr¨°leg del llibre Miguel Mil¨¢. A life in design (Apartamento, 2022). Aquest esperit d¡¯austeritat, aquest elogi a la senzillesa ha estat una constant en la carrera de Mil¨¢, que va crear molts productes per l¡¯¨¤mbit dom¨¨stic: abunden els llums ¨Cel seu disseny m¨¦s representatiu¨C, per¨° tamb¨¦ hi ha llars de foc, prestatgeries, cadires, testos, safates, cendrers, paraig¨¹ers, penjadors... La m¨¤xima d¡¯emocionar amb la simplicitat es compleix al peu de la lletra, amb objectes ¨²tils i rotundament moderns. La seva influ¨¨ncia, per¨°, no es va limitar a la vida de portes endins. Tamb¨¦ va saber portar confort a les ciutats amb acurats dissenys de llumin¨¤ries, bancs i, fins i tot, de l¡¯interior dels vagons de metro de Barcelona, actualment ja fora de circulaci¨®.

A Mil¨¢ ¨Cque sempre va fer gal¡¤la d¡¯un sentit de l¡¯humor envejable¨C li agradava explicar que el t¨ªtol de dissenyador industrial li va donar un company del despatx un dia que anaven caminant pel carrer. ¡°Et dediques a dissenyar llums i mobiliari, oi? Doncs ets dissenyador industrial¡±. A ell ja li va semblar b¨¦. Tan b¨¦, que juntament amb Antoni de Moragas, Oriol Bohigas, Andr¨¦ Ricard, Alexandre Cirici i Rafel Marina va ser un dels fundadors d¡¯ADI-FAD, l¡¯associaci¨® que des del 1960 treballa per l¡¯excel¡¤l¨¨ncia i la difusi¨® de la cultura del disseny. La traject¨°ria professional de Mil¨¤ ha estat farcida de reconeixements: va rebre el primer Premio Nacional de Dise?o Industrial (1987), el premi Good Industrial Design (1994), el prestigi¨®s Compasso d¡¯Oro Internazionale (2008) i el Premio Nacional de Cultura (2010), a m¨¦s de diversos guardons dels Delta d¡¯Or i Delta de Plata que concedeix ADI-FAD.

M¨¦s enll¨¤ dels premis, Mil¨¤ entenia la seva professi¨® com un estil de vida que tamb¨¦ va contagiar al seu entorn familiar. Aquesta faceta tan personal queda molt ben reflectida a Miguel Mil¨¤. Dise?ador industrial e interiorista, inventor y bricoleur, un magn¨ªfic documental de Poldo Pom¨¦s que tancava la retrospectiva programada al Madrid Design Festival. En una de les escenes, es veu com el mateix Mil¨¢ llen?a la cadira de v¨ªmet Salvador (1965) per una de les finestres de casa seva en pres¨¨ncia del seu fill. I aquesta en surt completament indemne. Voleu m¨¦s prova de la seva resist¨¨ncia? Per¨° potser el que sintetitza millor el seu modus operandi ¨Cque no ¨¦s m¨¦s que observar, pensar i entendre la funci¨® d¡¯all¨° que vols crear¨C arriba quan mostra a c¨¤mera un curi¨®s objecte an¨°nim que li va regalar seu col¡¤lega Achille Castiglioni. ¡°S¨®n dues l¨¤mines d¡¯acer inoxidable que las converteixes en un got amb aquest gest. ?s una meravella, ¨¦s genial, perqu¨¨ equival a la posici¨® de les mans quan beus aigua. Suposo que qui va fer-ho va treure la idea d¡¯aqu¨ª¡±.