Kafka i el metge de poble

Franz Kafka ¡ªs¡¯acaba l¡¯any del centenari del seu trasp¨¤s¡ª va deixar una gran quantitat de narracions in¨¨dites, moltes de les quals ell no hauria editat mai, o hauria millorat. Les tenim gr¨¤cies al seu marmessor, Max Brod, que va guardar-ho tot amb molt de zel... no tant si tenim present que la seva amant, un cop ell va haver mort, s¡¯hi va enriquir a les subhastes de Su?ssa. El fet ¨¦s que Kafka va publicar en vida nom¨¦s set llibrets de narracions ¡ªde vegades una de sola, de vegades un recull¡ª, sense que aquest fet el determin¨¦s a pensar que eren obres de valor, o que haguessin de ser considerades definitives. A les instruccions que va donar a Brod quedava clar que s¡¯havien de destruir tots els papers in¨¨dits, i que, entre all¨° que s¡¯havia publicat, calia fer-ne una tria.

Un metge de poble, que ara s¡¯ha tornat a traduir i editar en castell¨¤ ¡ªUn m¨¦dico rural. Peque?os relatos, ep¨ªleg i traducci¨® de Fernando Moreno Claros (Barcelona, Acantilado, 2024)¡ª ¨¦s el m¨¦s rod¨® dels seus reculls de contes. El va publicar el gran editor Kurt Wolff, l¡¯any 1919, despr¨¦s de dos anys de rebre¡¯n una c¨°pia mecanografiada de l¡¯autor, que ja tenia una certa fama en els medis literaris en llengua alemanya. Sembla que el retard es va deure a la manca d¡¯un paper de qualitat a causa de la guerra, i a la manca, tamb¨¦, del magn¨ªfic tipus Tertia Walbaum, que no apareix als ordinadors per¨° ¨¦s una lletra magn¨ªfica, pr¨°xima a una Bodoni. Es va editar en format de quart i grans marges: va ser el llibre de Kafka m¨¦s ben editat mai. Sempre havia dit que volia que els seus llibres ¡°respiressin¡±. ?s la gentilesa d¡¯un malalt dels pulmons.

Kafka, com era habitual, tenia dubtes sobre la qualitat d¡¯aquestes ¡°proses¡±, per¨° Wolff havia insistit a publicar-les: ¡°Si, com a autor, no li sembla haver aconseguit la meta que s¡¯havia proposat (en aquell recull), aix¨° ¨¦s una cosa que el concerneix a vost¨¨ i que es pot entendre des del punt de vista de l¡¯autor. Pel que fa a mi, trobo aquestes proses breus extraordin¨¤riament belles i madures...¡±. Kafka va acceptar l¡¯oferiment, com hem dit, incloent en una carta a l¡¯editor aquestes paraules: ¡°All¨° que el llibre em pugui reportar ¨¦s una cosa que en aquests moments (llavors Kafka encara treballava com a advocat, amb un bon sou) no m¡¯importa gens ni mica¡±. Bon senyal.

Entre les 14 narracions incloses en aquest volumet n¡¯hi ha dues de molt destacables: ¡®Un metge rural¡¯, que dona t¨ªtol al llibre, i ¡®Els maldecaps d¡¯un pare de fam¨ªlia¡¯. D¡¯aquestes dues, la primera ¨¦s possiblement la m¨¦s extraordin¨¤ria de l¡¯autor: un metge de poble ¨¦s requerit per un malalt, a deu milles de casa seva. Se li ha mort el cavall, per¨°, misteriosament ¡ªencara que a Kafka li escau m¨¦s l¡¯adverbi estranyament¡ª, n¡¯apareixen dos a l¡¯estable de casa seva, de la m¨¤ d¡¯un home sinistre. Aquest home comen?a a grapejar la minyona del metge, el qual inicia el viatge amb molta preocupaci¨® pel dest¨ª de la noia. Arriba en una casa: de primer, no li sembla que aquell noi que jeu al llit tingui cap mal; despr¨¦s li troba una nafra purulenta, amb cucs esvalotats; la fam¨ªlia i m¨¦s gent despullen el metge i l¡¯ajeuen al costat del malalt (¡°Despulleu-lo i el malalt es curar¨¤¡±, canta un cor de criatures; Kafka podia haver ja llegit els Tres contes, de Flaubert, que constava a la seva biblioteca particular, un d¡¯ells narrant la llegenda de sant Juli¨¤ Hospitalari, que fa el mateix), no arriba a tractar la ferida del malalt, que aquest considera ¡°de naixement¡±, i el metge se¡¯n va a tota pressa sense vestir-se, havent recollit la roba i el malet¨ª. Puja al cotxe, esperona els cavalls i se¡¯n torna a casa seva, sempre preocupat pel dest¨ª de la minyona: ¡°Nu, exposat a la gelada d¡¯aquests temps desventurats, en un cotxe terrenal i cavalls sobrenaturals, jo, un home vell, vaig errant d¡¯un lloc a l¡¯altre¡±. Tenim sumades la llegenda de sant Juli¨¤ ¡ªun eco de la seva admiraci¨® per Flaubert¡ª; el mite del jueu errant ¡ªKafka coneixia b¨¦ el G¨¨nesi i sens dubte el mite d¡¯Ahasverus, el jueu sense dest¨ª (ahasverus tamb¨¦ ¨¦s un cole¨°pter, com el Gregor Samsa de La transformaci¨®)¡ª, un mite omnipresent al llegendari de la tradici¨® rab¨ªnica, m¨¦s les recurrents estranyeses kafkianes ¡ªque estranyen tant els personatges que les viuen com els lectors que les llegeixen als seus llibres¡ª; m¨¦s el tema de l¡¯assetjament a les dones, que apareix tamb¨¦ a dues de les seves novel¡¤les (El proc¨¦s i El castell), setge m¨¦s juganer que criminal, i, per fi, la infructuositat de qualsevol viatge, de qualsevol cam¨ª. Aix¨ª es llegeix, per exemple, a la prosa ¡®El poble del costat¡¯, que cont¨¦ el nostre volum d¡¯avui: ¡°El meu avi sempre deia: ¡®La vida ¨¦s sorprenentment curta. Ara, en el record, em sembla tan condensada que jo, per exemple, a penes comprenc com un jove pot decidir-se a cavalcar fins al poble del costat sense t¨¦mer que el temps d¡¯una vida normal que transcorre pl¨¤cidament no doni, ni de molt, per a una cavalcada com aquesta¡¯¡±.

Parlarem el pr¨°xim diumenge d¡¯'Els maldecaps d¡¯un pare de fam¨ªlia¡¯ i de la prodigiosa figura d¡¯Odradek, del mateix llibre.