Marta Soldado fabula sobre un cavall de la ra?a Przewalski, ¨²nics exemplars salvatges del m¨®n

Comencem a llegir Al bosc vermell, un cavall fuig, premi Ciutat de Tarragona 2024, segona novel¡¤la de Marta Soldado (Terrassa, 1989), despr¨¦s de l¡¯exemplar salvatgeria costumista de La felicitat d¡¯un pollastre a l¡¯ast (2018), i recordem el que Turgu¨¦nev escriu en un dels seus textos autobiogr¨¤fics: un dia de primavera del 1856 que va visitar Tolstoi, a I¨¤snaia Poliana, va veure com l¡¯amfitri¨® s¡¯acostava a una euga vella i decr¨¨pita i, mentre l¡¯acariciava, va comen?ar a parlar de l¡¯animal imaginant-se qu¨¨ devia pensar dels n¨²vols, de l¡¯ombra dels arbres, de l¡¯olor de la terra humida. Turgu¨¦nev, sorpr¨¨s, va comentar-li que segurament en una vida anterior en devia haver sigut un d¡¯ells, perqu¨¨ nom¨¦s un cavall podia saber tan b¨¦ el sentir d¡¯un cavall. Tolstoi va respondre que no, que el que passava era nom¨¦s que el dia que es va trobar amb si mateix es va trobar amb tothom, com si hagu¨¦s descobert que la imaginaci¨® emp¨¤tica no t¨¦ fronteres, o com si pogu¨¦s recon¨¨ixer en tots els ¨¦ssers vius encarnats en un cos unes perspectives aut¨°nomes tan sensates com les humanes.

D¡¯aquesta an¨¨cdota, en va sorgir ¡®Hist¨°ria d¡¯un cavall¡¯, un dels relats m¨¦s rodons de tots els que Tolstoi va escriure a la manera de faules solemnes i afables, orfes de sentimentalisme, sobre els animals que pensen i parlen sense acritud, profundament innocents, de la brutalitat i la indifer¨¨ncia humanes. I ¨¦s en aquesta l¨ªnia on s¡¯inscriu la faula que Marta Soldado ha escrit ¡ªperqu¨¨ Al bosc vermell, un cavall fuig ho ¨¦s, maj¨²scula¡ª, defugint les analogies f¨¤cils entre animals i humans, mentre narra la pen¨²ria de les vicissituds i les desventures d¡¯un cavall de la ra?a Przewalski. S¨®n els ¨²nics exemplars salvatges al m¨®n, ori¨¹nds de Mong¨°lia, a frec de l¡¯extinci¨® si no hagu¨¦s sigut perqu¨¨ uns quants van sobreviure en els zoos europeus i una fundaci¨® holandesa va preocupar-se de retornar-los a la seva terra d¡¯origen: el 1992 ja corrien de nou per les estepes i les valls mongoles; i el 1998 a Txern¨°bil, el lloc on s¡¯inicia la novel¡¤la i on una parella de cient¨ªfics estudia la fauna que prolifera, com un miracle tossut i desafiant, a la zona d¡¯exclusi¨® dictaminada arran de la cat¨¤strofe nuclear. ?s all¨¤ tamb¨¦ on un soldat rus turbulent, de car¨¤cter emboirat, dispara i fereix el cavall protagonista d¡¯Al bosc vermell, un cavall fuig: al darrere hi batega, ho diu l¡¯autora a l¡¯ep¨ªleg, un altre d¡¯aquells moments estel¡¤lars de la humanitat, quan Nietzsche abra?a pel coll el cavall maltractat pel seu cotxer en una pla?a de Tor¨ª, com si li deman¨¦s perd¨® en nom de tota la humanitat, segons Milan Kundera.

Conscient que un dels riscos d¡¯internar-se en el regne de la faula, i d¡¯usar-ne la seva mec¨¤nica narrativa, ¨¦s la deriva cap a l¡¯elemental lli?¨® moralista ¡ªequiparar, per exemple, el sofriment de la b¨¨stia amb la devastaci¨® d¡¯Ucra?na¡ª, Marta Soldado s¡¯afanya a prendre¡¯n dist¨¤ncia i aclareix des del primer moment que el cavall ¡°no ¨¦s s¨ªmbol de res (...). ?s un cavall a qui han disparat a tra?ci¨®, aix¨° ¨¦s tot. ?s un cavall que pateix i que no podr¨¤ tornar a la vida en llibertat¡±. Com la protagonista cient¨ªfica, es nega a ¡°transformar una experi¨¨ncia real, digna, ¨²nica, digna en si mateixa, en s¨ªmbol d¡¯una guerra. Tamb¨¦ ho deien de Txern¨°bil, que era un s¨ªmbol, que era un s¨ªmptoma... Per¨° per a molts era quelcom real que suc?ce?a al dedins de les c¨¨l¡¤lules, al defora de l¡¯aire, al costat latent de les seves vides¡±. No ¨¦s menor un altre dels m¨¨rits de la novel¡¤la, l¡¯equilibri amb qu¨¨ Marta Soldado juga amb una mat¨¨ria argumental destinada a tocar les fibres m¨¦s sensibles del lector ¡ªel crit d¡¯un cavall ferit ¨¦s un plany tan immens com el patiment d¡¯una criatura torturada, un dolor violent que esgarrifa¡ª i la transforma gr¨¤cies al que Robert Louis Stevenson en diria la ¡°simplicitat significativa¡±, sense que gaireb¨¦ cap frase es travi, en una novel¡¤la de passi¨® aventurera tutelada per l¡¯honor i la bellesa. Potser Marta Soldado encara ha d¡¯esquivar uns quants llastos narratius ¡ªla temptaci¨® de l¡¯atzar i la rutina en seq¨¹¨¨ncies pr¨°ximes a la banalitat¡ª per afirmar que ¨¦s una novel¡¤lista de deb¨°; ¨¦s innegable, per¨°, que es tracta d¡¯una narradora que domina, sense trampes, la gr¨¤cia de fer veure la ficci¨® que escriu.