Com parlar cataLGBTIQ amb Bob Pop a TV3

A TV3 ja s¡¯han em¨¨s els dos primers cap¨ªtols de la s¨¨rie del periodista i escriptor Bob Pop, astutament titulada Bob in Translation, per¨° a la plataforma 3Cat ja se¡¯n poden veure tots els episodis. Aix¨ª que alerta, perqu¨¨ farem esp¨°ilers. Un s¡¯ha acostat a la s¨¨rie una mica emp¨¨s per la promoci¨® que se n¡¯ha fet i tamb¨¦ per l¡¯imperatiu de dir-ne alguna cosa perqu¨¨ sembla que va de llengua, en tant que se¡¯ns presenta un Bob Pop que t¨¦ la intenci¨® d¡¯aprendre catal¨¤. El reclam, per¨°, ¨¦s aix¨°, un reclam, perqu¨¨ en cap cas es tracta d¡¯un programa d¡¯aprenentatge de la llengua, sin¨® m¨¦s aviat d¡¯un intent de retrat del divers col¡¤lectiu LGBTIQ.

Posar-se a parlar catal¨¤, doncs, ¨¦s l¡¯excusa de Bob Pop per buscar una ?coach ling¨¹¨ªstica (Babeth Ripoll, actriu i formadora d¡¯actors) i per contactar amb successius membres del col¡¤lectiu que li faran de parelles ling¨¹¨ªstiques a cada programa, d¡¯acord amb cadascuna de les lletres LGBTIQ. A la manera de Sue Grafton i la seva s¨¨rie alfab¨¨tica, a TV3 ja hem vist la L (de lesbiana) amb Ana Polo i la G (de gai) amb Pol Guasch, i aix¨ª arribem al sis¨¨ i ¨²ltim cap¨ªtol amb la Q (de queer), amb Clara Peya. Un primer encert de Bob in Translation, aqu¨ª, ¨¦s tractar al mateix nivell tots els integrants del col¡¤lectiu, sense difer¨¨ncies malgrat que els gais estiguin socialment m¨¦s visibilitzats o que hi hagi un evident desconeixement de la intersexualitat.

No ¨¦s doncs un programa de llengua, i millor que sigui aix¨ª. Ja hi ha hagut cr¨ªtiques al programa (a la xarxa X no costen de trobar) que denuncien el privilegi en l¡¯acc¨¦s a l¡¯aprenentatge de la llengua d¡¯una celebritat davant de les perip¨¨cies dels nouvinguts per arribar a tenir pla?a als cursos del Consorci (no seria un mal tema per a un Sense ficci¨® veure com s¡¯ho fan els nouvinguts per parlar catal¨¤, perqu¨¨ no els ho posem f¨¤cil), i tampoc es pot dir que els m¨¨todes de la coach siguin gaire versemblants a l¡¯hora d¡¯ensenyar el catal¨¤; n¡¯hi ha per arrencar a c¨®rrer si a la primera classe expliques el vocalisme, estrafent os i es i marcant ostensiblement les vocals neutres. Tampoc ¨¦s un programa on surtin ling¨¹istes alli?onant (un altre encert), malgrat que en algun moment hi estigui a punt, com quan en Bob anuncia que trucar¨¤ al cap de ling¨¹istes de TV3 per saber com hem de dir polla i ens quedem amb les ganes de veure l¡¯Ernest Rusin¨¦s.

Hi ha un retret principal, per¨°, que afecta sobretot el gui¨®. El programa ¨¦s una finestra per explicar el col¡¤lectiu LGBTIQ, per trencar t¨°pics i estereotips, per guanyar visibilitat i denunciar viol¨¨ncies, per¨°, paradoxalment, cau de manera sistem¨¤tica justament en el t¨°pic al voltant de la llengua, sense cap mena de recan?a a l¡¯hora de redundar en llocs comuns. De vegades sembla que puguis anar completant un bingo: Bob Pop a la primera escena provant de pronunciar castellers i prometent que far¨¤ b¨¦ els pronoms febles; Bob Pop a la segona escena davant de la senyera gegant del Born i dient ¡°ja soc aqu¨ª¡±; o la coach Babeth assegurant all¨° que una essa sonora ben feta ens posa tan tontos. A banda de frases fetes i l¡¯inevitable embarbussament dels jutges, esclar. Suposo que el gui¨® necessitava moments d¡¯humor, i els t¨°pics sobre la catalanor i la catalanoparl¨¤ncia sempre s¨®n a m¨¤.

?s ll¨¤stima, aix¨ª mateix, que un bon tema esmentat als dos primers cap¨ªtols no tingui tractament m¨¦s endavant. Tant Ana Polo com Pol Guasch situen la discriminaci¨® per llengua al costat de la discriminaci¨® per orientaci¨® sexual, al capdavall s¨®n dues formes de viol¨¨ncia, i s¡¯apunta t¨¨nue?ment que es tracti de dues lluites que podrien ser compartides. Per¨° ai!, la conversa amb la representant de la B (de bisexual), Ada Colau, es limita a la invisibilitat, la falta de referents i l¡¯er¨°tica del poder, i deixa de banda, justament, el possible lligam entre discriminacions amb alg¨² amb qui seria molt interessant parlar-ne. No seria un mal espai per explorar, ara que Colau es retira de primera fila per repensar l¡¯esquerra.

A qui li interessi la q¨¹esti¨®, que no es perdi la s¨¨rie Lost Boys and Fairies, a Filmin. Alerta que tamb¨¦ farem esp¨°iler. S¨®n nom¨¦s tres cap¨ªtols en qu¨¨ dos gais fan els tr¨¤mits d¡¯adopci¨®, amb tota la problem¨¤tica associada i les motxilles de cadasc¨², per¨° amb la particularitat que un dels dos ¨¦s parlant de ga¨¨lic. Davant la possibilitat que el fill adoptat hagi d¡¯aprendre o no la llengua, sobretot per influ¨¨ncia de l¡¯avi, tornen els fantasmes de la doble discriminaci¨®, per llengua i orientaci¨® sexual, i tot l¡¯autoodi arrossegat des de la infantesa. Tot amb una extrema sensibilitat.